La Dobloneta
Un cop vàrem tenir les fustes tallades, va tocar passar per la ferreteria. Necessitàvem les frontisses per tapes i portes. Després de mirar l’ampli ventall de les que hi ha al mercat vàrem arribar a la conclusió que el millor era escollir una de piano ja que la podíem tallar a voluntat amb una serra per metall en funció de les nostres necessitats.
Per la unió dels baguls amb la base, vàrem trobar uns suports d’unió plàstics molt senzills i resistents.
Per últim, per unir els tres conjunts bagul-llit-potes, vàrem pensar en alguna mena de passador o sistema de tanca, però al final vàrem trobar uns cargols de cap rodo que mitjançant una virolla i una palometa, deixen el conjunt perfectament unit.
També vàrem adquirir tres baldes per bloquejar la pota de la taula i la mateixa taula mentre era fora de servei.
Encara ens restava trobar la manera de subjectar la taula en posició de servei, cosa que vàrem solucionar amb una senzilla barra de dutxa telescòpica que funciona per pressió contra les parets.
Encara restava una cosa molt important, com subjectar el conjunt a la furgoneta. La solució ens la va donar la mateixa furgoneta, ja que va dotada en la zona de carrega de quatre anelles per fixar mercaderies. Vàrem practicar dos forats a la base del moble i dos a cada costat de la cara que queda en els passos de roda que vàrem unir a les anelles mitjançant cinxes autoblocants.
Un cop amb totes les fustes tallades i amb els cantells i testes polides per evitar que s’estellin i tots els farratges, vàrem procedir al muntatge del conjunt mitjançant cargols per fer les unions.
Teníem encara un altre punt pendent, els aïllants dels vidres. Mirant per internet, els que vàrem trobar fets a mida eren molt cars, així que ens els vàrem fer nosaltres. Primer de tot vàrem fer unes plantilles de cartró de les vuit finestres ,que desprès vàrem fer servir per retallar uns para-sols al·luminitzats. Aquests porten una veta cosida al voltant que nosaltres vàrem reciclar recosint- la un altre cop seguint el contorn dels nous aïllants. Per fixar-les, es va usar Velcro junt amb una cinta adhesiva de doble cara de gran resistència que ha resultat ser un encert.
Vist això vàrem procedir a la segona fase. S’ens va acudir que enlloc de només envernissar, podríem pintar el moble d’un color fosc i enmoquetar algunes parts per que quedés més acollidor. Primerament, vàrem envernissar les parts interiors amb un vernís nàutic incolor donant tres capes. Vàrem trobar una moqueta del mateix to del color de les catifes de la furgoneta, i el més interessant NO te base de goma, amb lo que el gruix i conseqüentment el pes son mínims. Alhora també vàrem trobar una pintura del tipus Oxitron del mateix to de la moqueta que es va usar per pintar marcs, cantells i laterals exteriors dels baguls. Els de la botiga ens van recomanar donar una capa d’imprimació primer.....No ho feu, no paga la pena. Per enganxar la moqueta a la fusta simplement vàrem usar cola de contacte i la van reforçar en els extrems amb grapes inox que amb un retolador indeleble vàrem encarregar-nos de pintar per dissimular-les.
Ja només ens restava solucionar el tema de la il·luminació interior. Per això vàrem optar per un llum de treball de la casa KRAWEHL amb base d’imant que a més a més es penjable a les portes posteriors. Aquest llum te 30 LEDS a 9v 500mA. Es recarregable i te una autonomia sense cable de 5 hores +/-. Com només venia un transformador per carregar a 220v, també vàrem fer-nos amb un carregador universal de 3 a 12v de 500mA. D’aquesta manera vam estalviar-nos de fer invents dins de la furgoneta sense l’enrenou que representa l’instal·lació de bateries auxiliars, ni cablejats, etc., ja que la carreguem des de el carregador del encenedor de la furgoneta mentre “rodem”.
Amb l’ús es van descobrint defectes i trucs, com per exemple el muntatge d’un llit “ràpid” mentre es viatja sol, només abatent els seients posteriors (no apte per gent massa llarga!!)
Com en aquests vehicles sempre s’està en continues reformes, el nostre proper projecte serà instal·lar una calefacció estàtica? qui sap... .
Com en aquests vehicles sempre s’està en continues reformes, el nostre proper projecte serà instal·lar una calefacció estàtica? qui sap... .