La Dobloneta

La Dobloneta


Degut a les activitats que realitzem en el nostre temps de lleure, ens veiem en la necessitat d’adquirir un vehicle amb una certa capacitat de càrrega en el que a més a més es pogués dormir dins i que no fos gaire gran. Volíem muntar una cosa senzilla i sense massa pretensions per poder menjar i dormir dins amb un mínim de comoditat, però sense condicionar al vehicle a ser destinat únicament a aquesta utilitat sense perdre les seves facultats com a turisme mixt. Estava clar que el tipus de vehicle que s’adaptava millor a aquesta filosofia era una furgoneta de petit format. Desprès de molt dubtar i comparar totes les furgonetes de petit format com Berlingos, Partners, Kangoos, Combos ,Caddys i Tourneos que hi havia en aquell moment al mercat, vàrem decidir-nos ,tot i la seva mala fama, per la Fiat Dobló Panorama 2ª versió equipada amb un motor 1.9 105cv Diesel Multijet, ja que era la que ens oferia més capacitat habitable (amb els seients col·locats en la seva posició mes avançada fa gairebé els 2 metres) tant de llargària com d’alçada interior, tot això a un preu força contingut. Vàrem demanar al concessionari que abans del moment del lliurament, retiressin un anclatge que ve d’origen en el doble seient posterior. Un cop ja la furgoneta va ser nostra, abans de començar amb la camperització, vàrem prendre les mides curosament, ja que d’ elles depenia l’exit del resultat final. Hi havia tres coses que teníem molt clares des de el principi i eren normes inamovibles: No modificar ni mecanitzar cap part del vehicle, que un cop equipada no donés cap indici de ser una furgoneta preparada per dormir, ja que no volíem tintar els vidres per que no ens agrada, i que el muntatge i desmuntatge tant per dormir com per retirar el moble fos d’una forma ràpida i senzilla. Després de molt indagar per la xarxa i per altres mitjans, vàrem decidir-nos per una configuració força convencional, fent us únicament de la part posterior destinada a la càrrega. Vàrem fer primer una maqueta a escala en cartolina per veure així possibles defectes de disseny abans de fer-lo a mida real. El següent pas ,era escollir el tipus de fusta. Comparant el rendiment de varies fustes per construir el moble, finalment vàrem optar per el contramallat d’okume de 20mm, per la seva resistència i lleugeresa. Aquesta fusta es comercialitza en planxes de 2500x1220x20 mm i vàrem encarregar a un fuster que ens tallés a peces els dos taulons que necessitàvem. Prèviament vàrem fer un plànol per distribuir els talls i aprofitar al màxim les fustes. És important que el tall ens el faci un professional, ja que te les eines adequades per fer talls nets, rectes i a esquadra que ens evitaran desagradables sorpreses en el moment del muntatge.


Un cop vàrem tenir les fustes tallades, va tocar passar per la ferreteria. Necessitàvem les frontisses per tapes i portes. Després de mirar l’ampli ventall de les que hi ha al mercat vàrem arribar a la conclusió que el millor era escollir una de piano ja que la podíem tallar a voluntat amb una serra per metall en funció de les nostres necessitats. 

Per la unió dels baguls amb la base, vàrem trobar uns suports d’unió plàstics molt senzills i resistents.
Per les potes del llit vàrem trobar dues robustes potes de taula que anaven roscades a una platina i que van haver de ser tallades a l’alçada del llit.


Per últim, per unir els tres conjunts bagul-llit-potes, vàrem pensar en alguna mena de passador o sistema de tanca, però al final vàrem trobar uns cargols de cap rodo que mitjançant una virolla i una palometa, deixen el conjunt perfectament unit.

També vàrem adquirir tres baldes per bloquejar la pota de la taula i la mateixa taula mentre era fora de servei.


Encara ens restava trobar la manera de subjectar la taula en posició de servei, cosa que vàrem solucionar amb una senzilla barra de dutxa telescòpica que funciona per pressió contra les parets.

Encara restava una cosa molt important, com subjectar el conjunt a la furgoneta. La solució ens la va donar la mateixa furgoneta, ja que va dotada en la zona de carrega de quatre anelles per fixar mercaderies. Vàrem practicar dos forats a la base del moble i dos a cada costat de la cara que queda en els passos de roda que vàrem unir a les anelles mitjançant cinxes autoblocants.





Un cop amb totes les fustes tallades i amb els cantells i testes polides per evitar que s’estellin i tots els farratges, vàrem procedir al muntatge del conjunt mitjançant cargols per fer les unions.




 Teníem encara un altre punt pendent, els aïllants dels vidres. Mirant per internet, els que vàrem trobar fets a mida eren molt cars, així que ens els vàrem fer nosaltres. Primer de tot vàrem fer unes plantilles de cartró de les vuit finestres ,que desprès vàrem fer servir per retallar uns para-sols al·luminitzats. Aquests porten una veta cosida al voltant que nosaltres vàrem reciclar recosint- la un altre cop seguint el contorn dels nous aïllants. Per fixar-les, es va usar Velcro junt amb una cinta adhesiva de doble cara de gran resistència que ha resultat ser un encert.
Un cop tot muntat, vàrem sortir als Pirineus a fer la prova de foc abans de començar la fase de vernís ja que encara érem a temps de fer les correccions pertinents. L’experiència va ser un èxit ja que tot i que no estar tèrmicament aïllada no vàrem passar gens ni mica de fred, (s’ha de dir que dúiem uns bons sacs). Les trampes per obrir els baguls queden practicables, i no cal anant obrint i tancant les portes de la furgoneta per buscar algun objecte guardat dins d’ells. Les màrfegues autoinflables de muntanya van anar perfectes i el que si vàrem veure es que havien de buscar alguna solució per la il·luminació, ja que en condicions de fred, no es gaire bo tenir els llums interiors de la furgoneta encesos massa estona. A més a més, també vàrem adonar-nos, que tot i tenir la safata posterior muntada, el moble quedava visible.




Vist això vàrem procedir a la segona fase. S’ens va acudir que enlloc de només envernissar,  podríem pintar el moble d’un color fosc i enmoquetar algunes parts per que quedés més acollidor. Primerament, vàrem envernissar les parts interiors amb un vernís nàutic incolor donant tres capes. Vàrem trobar una  moqueta del mateix to del color de les catifes de la furgoneta, i el més interessant NO te base de goma, amb lo que el gruix i conseqüentment el pes son mínims. Alhora també vàrem trobar una pintura del tipus Oxitron del mateix to de la moqueta que es va usar per pintar marcs, cantells i laterals exteriors dels baguls. Els de la botiga ens van recomanar donar una capa d’imprimació primer.....No ho feu, no paga la pena. Per enganxar la moqueta a la fusta simplement vàrem usar cola de contacte i la van reforçar en els extrems amb grapes inox que amb un retolador indeleble vàrem encarregar-nos de pintar per dissimular-les.







Ja només ens restava solucionar el tema de la il·luminació interior.  Per això vàrem optar per un llum de treball de la casa KRAWEHL amb base d’imant que a més a més es penjable a les portes posteriors. Aquest llum te 30 LEDS a 9v 500mA. Es recarregable i te una autonomia sense cable de 5 hores +/-. Com només venia un transformador per carregar a 220v, també vàrem fer-nos amb un carregador universal de 3 a 12v de 500mA. D’aquesta manera vam estalviar-nos de fer invents dins de la furgoneta sense l’enrenou que representa l’instal·lació de bateries auxiliars, ni cablejats, etc., ja que la carreguem des de el carregador del encenedor de la furgoneta mentre “rodem”.

Amb l’ús es van descobrint defectes i trucs, com per exemple el muntatge d’un llit “ràpid” mentre es viatja sol, només abatent els seients posteriors (no apte per gent massa llarga!!)

Com en aquests vehicles sempre s’està en continues reformes, el nostre proper projecte serà instal·lar una calefacció estàtica? qui sap... .



Seguirem informant.....................