27 de set. 2011

26-9-2011 Un tomb pels voltants de Perarrua.

Un tomb pels voltants de Perarrua.
26-9-2011


Seguint el curs del riu Ésera, avui les meves pedalades em condueixen al poble de Perarrua, prop de Graus. Matiner jo, surto de la plaça major de Perarrua amb la fresca del matí. Vaig a trobar un carrer amb les indicacions d’ermita de Sant Climent i que passant pel costat de l’escola, acaba en una pista  cimentada en un principi que fent un parell de marrades creua la Gorga de Perarrua.



Una mica més endavant, agafo el trencall al Castell del Mon que es troba dalt d’un promontori sobre l’Ésera i del que es te constància de l’any 1017. Faig la visita obligada al conjunt, que és el motiu principal que ha motivat fer aquesta ruta, i torno a la pista principal per agafar un nou trencall a la dreta que per curta, però forta pendent em deixa a tocar d’unes  antenes, indret que m’ofereix una nova perspectiva del castell de la vall i rodalies.






 De nou retorno al camí principal amb traces de PR. D’aquí endavant, el trobo realment enfangat i m’apropo al nucli dispers del Mon, on faig un alto en l’edifici de les antigues escoles i en la casa de la Cera.






 Segueixo el meu camí on ara la pista fa continus puja i baixes trenca-cames als que cal afegir l’esforç complementari del fang, tot i que crec que en condicions normals val a dir que aquesta ha de ser una ruta extremadament assequible. Més endavant ,trobo el trencall de Arués, però no l’agafo i tiro pel dret cap a Ejep, doncs prou feina tinc de poder pedalar per un ferm que va cedint sota el meu pes i que contínuament bloqueja les rodes, població a la que arribo de fang fins les orelles.


Un cop hi sóc arribat, torno per la mateixa pista per on he vingut i de seguida, agafo un trencall que per camí trencat i igualment molt enfangat, baixo fins a la ermita de Sant Sebastià, de la que crida l’atenció l’alzina que surt del seu interior i travessa la teulada.


 A partir d’aquí la pista millora ostensiblement malgrat que començo a notar quelcom estrany que fa que la bici freni més del compte acompanyat tot plegat per un estrany cruixit que tampoc no desapareix al deixar de frenar. En arribar prop del Plan de Pueyo ,lloc on la pista enllaça amb la que ve de Torre de Obato, faig una aturada per esbrinar el misteri del meu fre posterior, del que descobreixo que la molla que actua com a retorn de les pastilles, s’ha rebregat i està fregant contra el disc. Desmunto les pastilles i com just avui no duc el joc de recanvi al damunt (Murphy!) decideixo inhabilitar el fre del darrera i mirar d’abandonar la ruta escurçant-la i apropant-me al poble de on ben segur, hi passa una carretera en la que on només amb el fre del davant segur em podré defensar millor que en les baixades que m’esperarien en cas contrari.

 Efectivament, trobo la carretera a poc menys de 3 kilòmetres però amb un petit detall amb el que no hi comptava i que és que quasi fins a Graus no tinc opció de creuar l´Ésera per cap pont, així que em regalo un grapat de kilòmetres extres fins al trencall de l’A-139. Un cop en la ruta, en 7 kilometrets direcció Campo em tornen a deixar en el punt de sortida fent la entrada triomfal pel pont medieval construït en el segle XII i donant per tancada l'accidentada volta d’avui.


25 de set. 2011

25-9-2011 Volta a la Serra de Chía en Btt

Volta a la Serra de Chía
25-9-2011
Aquesta volta, esdevé un dels clàssics del Btt a la Val de Benás. És una magnífica ruta amb magnífiques vistes també que ens ensenya les quatre orientacions de la serra , sent les més rellevants la nord més alpina i humida, i la sud més seca i amb vegetació molt més pròpia del Prepirineu.


Se surt de la localitat de Chía (1207mts), tot i que si no anem justos de forma es pot sortir també des de Castejón de Sos per la carretera. Dins del poble, es va a cercar l’església que queda a la part més alta, i d’allí neix una pista que ens condueix al mirador al costat d’unes antenes.



La pista que puja al port de Sahún (1999mts) està quasi en perfecte estat i fa que la pujada encara que llarga, no sigui especialment feixuga doncs fins hi tot, el tram des de la collada fins al trencall del refugi de les Marradetas (2018mts) és cimentat.














Sortint del refugi comença una llarga baixada pel mig d’uns boscos espectaculars on s’ha d’anar alerta de no passar-se el trencall cap a la collada de la Cruz, doncs si ens equivoquéssim aniríem de dret cap a Plan. La pista aquí és més trencada i hi ha unes quantes rampes molt assequibles fins arribar a la collada de la Cruz (1716mts), un gran descampat on hi ha un nus de camins amb tancats per bestiar i on com a dada més característica, hi ha la presència també d’un pluviòmetre.





En el nus, cal agafar una pista cap a l’esquerra que cotada com a PR HU-87, que per dins de boscos, camins trencats o sobre una catifa d’herba i explotacions forestals, acaba de donar la volta a la muntanya entre puges i baixes però amb tendència pujadora.







La pista passa per sobre del Congost de Ventamillo i de sobte comença a baixar de valent per pista més trencada una estona fins arribar a les rodalies del poble de Chía sense deixar mai el PR i retornant al punt de sortida.




En definitiva, una gran volta!