11 de set. 2011

11-9-2011 Del Figaró al Poblenou passant per Sant Pere Reixac.

Del Figaró al Poblenou passant per Sant Pere Reixac.
11-9-2011
Per: Chus, David, Josep Mª, Rafa, Robert i els Danis.


Avui ,diada de Catalunya, hi havia programada la sortida al Figaró dels SBCN que va quedar posposada del dia 31--2011. Encara amb la ressaca de la festa major, aquest matí el despertador ha tocat diana a les 7 i a les 8:03 ja hi era ficat en un tren amb la bici rumb al Figaró.
A les 9 ens trobem la colla (menys les fèmines que ens han deixat plantats...) i amb ganes d’aprofitar la fresca que feia, ens hem posat a pedalar. El principi de l’itinerari i alhora, el més bonic, discorre per un senderó molt transitat al costat de la riba dreta del riu Congost entre tupits boscos.




Prop de la Garriga, anem a buscar un carril verd   fins arribar a Canovelles, on evitant el mercat dels diumenges, anem  a la pastisseria Fàtima famosa pels seus croissants de quasi mig kilo. Un cop ens avituallem ,continuem pel carril verd tot resseguint el riu fins arribar-nos a Montmeló, on trobem un Viena i ens entaulem per fer un cafè i cruspir-nos els mega – Croissants de Canovelles.


Ens tornem a posar en marxa, i a la sortida de Montmeló, ens fem una mica d’embolic per trobar el pas per sota d’un  pont de la nova línia fèrria que és en obres, però que trobem de seguida i que ens permet seguir amb el ritme alegre que dúiem, ritme que queda estroncat per un parell de punxades.


A la llagosta, sortim del camí del costat del riu i pedalem pel polígon Industrial de la Llagosta arribant-nos a Montcada i Reixac on m’acomiado dels meus companys i vaig a la descoberta d’un nou itinerari per la Font del Tort per pujar al Turó Moià que resulta ser només ciclable en un 40%, tocant-me empènyer la bici una pila de metres amunt.


El corriol va a petar a la pista que porta a Sant Pere Reixat, tot i que abans faig les darreres rampes per accedir al Turó Moià (225mts) per tot seguir llençar-me per les rampes fins anar a trobar el conjunt de Sant Pere.







Dallí ,agafo el trencall que mena a la cantera, enfrontant-me a les ultimes pendents del dia, i on en arribar a la Font dels Caçadors, tinc una decepció doncs està seca. Inicio el descens per la pedregosa pista, fins anar a trobar la carretera de la Roca que travesso anant a buscar el camí que va paral·lel al riu i que s’ajunta amb el carril bici del Besòs, on només em resta barallar-me una estona amb el vent fins arribar al mar on encara puc veure algunes aus prop de la depuradora.