20 de set. 2011

19-9-2011 Pic de Comodoto (2361mts) en Btt

Pic de Comodoto (2361mts) en Btt
19-9-2011


Per pura mandra de moure la furgoneta, surto directament del càmping amb la bicicleta per carretera direcció a Espierba on no m’havia adonat que des de el trencall fins al punt d’inici em regalo 200mts de desnivell extra per la patilla. Fa un dia del tot estrany, doncs fa molt vent i fred, i tot i que fa sol, al fons de la vall de Pineta hi ha enganxats uns núvols de boira ploranera que amb el sol fan un impressionant Arc de Sant Martí. Un cop supero els 4 kilòmetres per carretera que separen Espierba del càmping i que amb la fresca no se m’han fet gens feixucs, agafo la pista al final del poble que em deixa gratament sorprès per la relativa bona qualitat del ferm que permet ciclar depresa doncs es nota és cosa recent que l’han re condicionada. Durant 10 kilòmetres, va guanyant alçada amb parsimònia, essent durant els 4 darrers després de fer una ziga – ziga que es posa més dreta i el ferm de pitjor pedalar.






De sobte la pista fa un gir brusc a la dreta als plans de la Estiba per tal de rodejar una serra rocallosa i s’enfila cap al refugi de la Estiba passant a pocs metres d’ell i morint a una collada on és desdibuixa.




S’introdueix en la petita vall de la Plana Fonda, on al fons ja és distingeix perfectament la silueta del Comodoto.

M’arribo quasi fins al fons de la vall, i ja amb la bici a l’esquena i amb un vent que amb prou feines deixa avançar doncs, la pròpia bici fa de vela, començo a pujar pel corriol amb marques de GR, que tip del vent abandono i pujo de dret per la tartera que no és poc més que inhumana ja que avanço tres passes i retrocedeixo una. No tinc ni l’esma de fer ni tan sols una sola foto. Finalment arribo dalt del cim del Comodoto (2361mts) que des d’aquí no és més que un gep herbat. Hem poso tota la roba que hi duc al damunt, doncs la temperatura que fa és molt baixa (he trobat clapes de rosada gelada tot pujant) i m’hi estic força poca estona, el temps just de fer la foto testimonial dalt, del recorregut de la pista de la Liena i poc més.


 Per baixar he de resseguir el corriol que va fent carena damunt de la bici, però amb el vent que fa ,es torna una tasca impossible fent que alterni trams al damunt i trams arrossegant-la encigalant-me una mica a l’alçada de la Ralla de Costadué retrobant la sendera als Llanos del Dué on per prats, i després per un corriolet per dins d’un bosc connecto amb la pista de Espierba.








Fa estona que sento un soroll desagradablement familiar a la roda del darrera que s’ha incrementat a mida que he anat baixant i un cop sóc a la pista decideixo aturar-me a examinar la magnitud de la tragèdia, -Dos radis més trencats!!! I amb aquests ja van 10... :-/. Hauré de fer un pensament i desfer-me d’aquestes llandes... .La pista de descens, que va fent llaçades i que te pinta de ser molt divertida, no puc gaudir-la com caldria doncs vaig patint per la roda que cada cop va més descentrada. La veritat és que es fa molt curta i de seguida arribo a Espierba on per carretera i amb una roda que cada cop sembla més un bunyol arribo al punt de sortida. Apa doncs, un altre cimet en Btt a la butxaca!...