Monestir-Sant Jeroni-Santa Magdalena-Sant Joan-Sant Miquel-Monestir
Tot fent l'Skyrunner per Montserrat...
9-9-2011
Avui tocava fer la ferrada de la Teresina, però incompatibilitats horàries amb els meus companys circumstancials d’activitat m’han fet desdir. Malgrat això, he decidit de pujar igualment a Montserrat però amb altres objectius. D’ençà que vaig tenir l’accident i potser d’abans, per prescripció mèdica que no corro i encara menys per muntanya. De fet ni me’n recordo de quan va ser la darrera vegada que vaig sortir a trotar i la veritat sia dita, és que em moria de ganes de tornar a fer-ho i avui he esclatat, volia tornar a sentir les sensacions de llibertat que es tenen quan hom pot desplaçar-se veloçment únicament amb l’ajut de les seves cames per la muntanya, així que fent oïdes sordes a les ordes del meu metge, m’he enfundat dins les malles, m’he posat les sabatilles i m’he llençat a trotar. L’itinerari escollit: l’arxi repetit circuit Monestir-Sant Jeroni-Sant Joan-Sant Miquel-Monestir i que no em cansaria mai de repetir, i en el cas d’avui amb la sequera que porto al damunt, encara menys!. A les 11 amb el repicó de les campanes, després d’una mica d’escalfament, m’he començat a posar en moviment sortint del restaurant del mirador (717mts). Trotada suau per començar el GR4 fins les escales de Sant Benet pel pas dels Francesos, tram que me l’he pres amb força calma doncs no era qüestió de fondre’s a la primera rampa, i ostres, tant de temps sense rodar es nota. Un cop passada la Panxa del Bisbe, el camí davalla lleugerament i travessa el Pla dels Ocells i una mica més amunt el Pla dels Escurçons seguint pel llit del torrent de Santa Maria, apareixent tot seguit a l'esquerra el camí que ve de Sant Joan i que prendré de tornada.
He Seguit cap a la dreta anant a trobar l'ermita de Sant Jeroni (1140mts) entre uns xiprers.
Ara el camí, fa una marrada i per terreny cimentat, cal pujar un bon grapat d’escales fins fer cim a 1236 metres que alhora és també el punt més alt del massís. Mentre hi era dalt badant amb la taula d’orientació, he vist als meus companys emergint d’una de les agulles.
Com no feia un dia especialment net i no es podia gaudir d’unes panoràmiques gaire bones i també m’estava refredant i com les cames sorprenentment estaven prou bé, he començat el descens pel mateix camí passant pel costat l'ermita de Sant Jeroni i seguint avall deixant a l'esquerra el trencall pel que he pujat. El camí ara és ample i còmode i va carenejant la serra de les Paparres.
Passo pels peus de la Gorra Frígia i la Gorra Marinera i en arribar a la Magdalena, he anat a trobar les escales de Jacob i les ruïnes de Santa Magdalena, tornant a baixar per anar a buscar el pas excavat en la paret que m´ha portat a l’antic restaurant de Sant Joan.
D’allí he agafat la pista ample que condueix al pla de les Taràntules lloc on es troba enclavada l'estació superior del funicular de Sant Joan (970mts). A partir d’aquí, el camí, cimentat, feia uns revolts tornant a guanyar alçada per després tot seguit ja en clara baixada arribar al Pla de Sant Miquel, a una bassa d'aigua i a l'ermita de Sant Miquel. La baixada estava resultant ser un suplici doncs en els trams més forts de pendent ambdós genolls han començat a rondinar obligant-me a deixar de córrer en aquests trams, cosa que per mi no ha estat cap novetat doncs ja hi comptava que en algun o altre moment podia succeir, de fet prou han aguantat!. El camí passa pel trencall de la Creu de Sant Miquel, creua la Porta de Sant Miquel, el càmping i ja amb el llum vermell dels genolls encès, tornava a ser al Monestir de Montserrat. Només restava un petit esforç més i ja hi era on tenia la moto ,això si, dolorit però content, doncs he tornat a tenir aquelles sensacions ,que ni que siguin de forma fugaç, del que era córrer per muntanya. Ja se que 12kms per poc més de 600 mts de desnivell en 2h15´ no és una gran marca, però a nivell personal tenint el que tinc i el temps que feia que no corria, -Què carai, n’estic satisfet!!. Ara ,a fer bondat... ;-)
