Els Llacs de Camporells des de Formiguères.
7-7-2012
Per Xavi i Daniel.
Seguint amb el recull de sortides pel Capcir, aquest cop, hem decidit de fer cap als estanys de Camporells en la que ha esdevingut una espectacular i a voltes, dura, ruta circular.
Des de el poble de Formiguères ,al Capcir, sortim direcció NE per asfalt deixant a la nostra dreta al fons de la vall l’estany de Matamala.
De seguida l’asfalt deixa pas al ferm de terra. La pista, talla longitudinalment el Serrat del Frare i fent una gran marrada a l’esquerra ens endinsa en el Bac de Vallserra on passem pel costat de les ruïnes de la Iglesieta de Vallserra. La pista comença a enfilar-se i fent marrades anem superant la Lladurra.
Passem per la Creu de la Jaceta i abandonem la pista principal poc abans del Pla del Bòuc tot agafant un camí d'explotació forestal que neix a la nostra esquerra que esdevé força dret i poc ciclable.
Un cop el superem, arribem al Roc de les Perxes Blanques (2061mts) indret on trobem el final de un telecadira. Sota nostre tenim les instal·lacions de la estació d’esquí de Formiguères i al fons de la vall l’estany de Puyvalador.
Baixem un curt tram dret de pista d’esquí que ens deixa a la collada i on per pista, remuntem bordejant el Serrat de Calmasella i la Serra d’en Mauri creuant varis cops la línea del cadira de Serra d’en Mauri.
Rodegem el turó on es troba el final del cadira i enllacem amb la ruta del Tour del Capcir. Ens arribem a la Portella de la Serra de Delià, on gaudim d’unes grandioses vistes de tota la vall amb uns Perics, un Pic de l’Home Mort i un Mortiers a tocar i al fons l’estens llac de les Bullosses.
D’ací, per unes planes, anem a cercar un corriolet que primer va seguint el cordal per després enllaçar la pedregosa pista en un contrafort que fa les vegades de mirador i que ens davalla fins al refugi de Camporells (2240mts) que es troba en una zona lacustre d’especial bellesa.
Del refugi partim direcció SE i agafem un desdibuixat camí que tot seguint unes marques grogues, ens condueix fins a una mena de coll tot rogejant els llacs on passat aquest, el camí davalla sobtadament.
El tram és especialment dur i sinuós, doncs cal carregar la bicicleta a l’esquena uns tres-cents metres quasi fins on la pendent s’ajeu. Estem sota la Serra d’en Mauri entre la Solana i l’Obaga de la Lladurra sota un altiu puig del Pam i un sorollós Salt d’aigua del Porc damunt i darrera nostre.
Ara, el corriol es torna més amable i ja deixa fer les primeres pedalades com cal i que ens premien l’esforç de la incòmode portejada.
Passat l’estany de la Basseta, el corriol deixa de ser-ho per convertir-se en camí forestal i anem davallant fins anar a trobar el camí d’anada que còmodament i en pocs kilòmetres, ens torna a deixar a Formiguères, punt d’inici.
