De la Llacuna al Puig de Castellar per les serres d’Ancosa
21-02-2015
Avui m’he deixat portar per les terres de l’Anoia, uns paratges, fins ara desconeguts per mi. Com el dia amenaça pluja, cal anar per feina. Sortim del poble de la Llacuna (609mts) per la carretera BP-2020 direcció nord-oest i a uns 700 metres després d’haver sortit, agafem un trencall a esquerres cap a una pista que primer per vinyes, puja suaument per dins del bosc.
Als 180 metres de passar una cruïlla de 4 camins, prenem una pista en mal estat cap a la dreta que comença a descendir fins arribar a un camp de conreu que caldrà travessar pels marges fins anar a trobar una vella construcció en ruïnes. Allí prenem un divertit i entretingut corriol que rodeja en la llunyania la cinglera d’Ancosa en baixada i enllaça amb la pista que anteriorment hem abandonat. La tornem a deixar i seguim baixant uns ben bons 1000 metres per corriol fins al Pla de l’ermita de Sant Jaume deixant a la nostra esquerra la Roca Roja.
Anem a trobar la pista que marxa lleugerament per la dreta al costat d’un mas i que s’interna al bosc. Ja des de el principi comença a pujar fins anar a trobar una nova pista que enllacem direcció sud tot travessant una extensa planura. Passem pel costat de l’Hostalet del Lladre i seguim cap als Plans de l’Hostalet ,lloc que en una cruïlla de camins s’hi troba un roure centenari.
La Pista comença a virar cap al sud-oest travessant per terreny inhòspit i de vegetació baixa el Pla d’Ancosa cap al Coll del Pinar de la Costa. Ara la ruta ressegueix la Serra Alta pel vessant Oest en baixada i per camins atrinxerats ,torna a pujar apareixent ja davant nostre les antenes del Puig de Castellar en la llunyania. Allí cal estar alerta per agafar el trencall que en poc més d’una centena de metres ens portarà a l’avenc d’Ancosa del que es diu que si hom llença una pinya dins, la podrà veure brollar a la bassa de Capellades.
Feta la visita ,desfem camí i retornem a la pista principal on entre vinyes, trobem una nova cruïlla amb un indicador no sense abans, aturar-nos al roure centenari d’Ancosa (aquí tot és Ancosa...) un roure del que es diu que s’hi celebraven cerimònies per tal de protegir als neo - nats.
Ens tornem a desviar de la ruta principal per atansar-nos a les ruïnes del Convent d’Ancosa del que cal destacar el seu pou, una joia arquitectònica ,i retornar al camí principal on prenem l’evident pista que puja al Puig de Castellar.
L’esmentada pista primer baixa a un barranc per tot seguit continuar en sentit ascendent trobant la Font de les Canals al pas i fins arribar a un collet (896mts). Allí tombem a la dreta i en pujada assolim el Puig de Castellar (945mts) coronat per un vèrtex geodèsic.
Desfem camí i retornem al coll on pedalem cap a l’oest menys d’una centena de metres anant a trobar un camí amb traces del GR-172 que marxa cap a la dreta. El resseguim i poc a poc en lleugera pujada, coronem el discret cim del Puig de les Solanes (917mts) també rematat per un vèrtex. Val a dir que s’ha d’anar amb compte de no passar de llarg el corriol per accedir-hi.
Desfem camí i tornem al collet, ara cal descendir per la pista que marxa cap al sud-oest i que ens baixa pels masos de Can Salvet i Can Quim (alerta amb els gossos!). Anem a petar a una pista asfaltada que resseguim en pujada cap a l’est durant uns 500 metres fins que en un collet (828mts) trobem una incipient pista forestal a la dreta.
La prenem i seguim pujant tot passant just per sota el Puig de Castellar, lloc on ja iniciem un ràpid descens pel Bosc Negre fins al Coll de Corral (762mts). Allí hi trobem un pal indicador i escollim l’Itinerari cap a La Font de les Clotes fins arribar-nos a un Mas.
Poc abans d’arribar’hi mig amagat a l’esquerra hi ha un simpàtic corriolet que per dins del bosc enllaça amb l’abandonat mas de Cal Rubí i el de Miramon per finalment retrobar la pista per la que hem sortit de La Llacuna i tot seguit desembocar a la carretera que ens retorna al punt de sortida això si, amb el temps just de ficar les bicis al cotxe per que ens caigui una bona calamarsada al damunt.
