Enfangada betetera
pel Lluçanés.
Desprès de venir d’un episodi de nevades ,temperatures negatives i boires arreu del país, per avui, que la previsió és de sol, teníem programada una interessant circular però, el que son les coses, aquest mateix sol que ens ha animat a fer-la, és el mateix que ha convertit el terreny en un autèntic fangal pel gel i la neu fosa que ha fet que des d’un principi l’activitat hagi estat una constant lluita contra el fang, raó que ha fet que havem hagut d’escurçar notablement la volta prevista.
Prenem com a punt
de sortida el poliesportiu de Prats de Lluçanès i comencem a rodar cap al nord
a cercar el Rec de Generes. Un cop el travessem, enfilem cap al Serrat dels
Garrics i ens dirigim cap a la Costa Alta passant prop dels masos de Can
Miralles i Can Begues. Tot seguit, sortim a la carretera BV4341 que ciclem direcció nord uns 500mts
fins arribar-nos al nucli de Lluçà on fem una inexcusable aturada per veure el
Claustre de Sta. Maria.
Just abans d’entrar al llogaret, cal tombar a
l’esquerra en una casa de color groguenc i seguir per la pista uns 700 metres
fins trobar un corriolet que s’esbiaixa a l’esquerra anant a passar per sota
una balma.
La travessem al llarg fins trobar de nou pista, que ara, seguim
direcció nord tot travessant en pujada el mas del Vilaró. 500mts més endavant,
trobem un trencall a l’esquerra que prenem fins arribar-nos a un bonic mas amb
un gran eral.
D’allí, a la seva dreta, neix una pista que desdibuixada al
principi, en unes quantes rampes fortes i un parell de llaçades, s’enfila fins als
peus de l’ermita de St Vicenç de Lluçà ,de la que cal esmentar que és una de
les poques a casa nostra de planta redona. Caminant, pugem fins a les restes
del que havia estat el Castell de Llucà (883mts) des d’on es pot albirar la
Plana i les primeres serralades pirinenques així com el nucli de Lluçà a la
seva base.
Pel descens, hi ha dues opcions, la primera i més fàcil, és la de
retornar sobre les nostres passes i la segona, ja pels més agosarats, descendir
pel corriol que neix just sota el pal de la senyera, que fent unes quantes
giragonses, descendeix directe pel contrafort sud-est per després, tot fent
vessant, flanquejar el puig on és enclavat el castell fins arribar-se al mas de
l’eral gran on ens hem desviat per accedir al castell.
Un cop som de nou al
mas, decidim baixar fins a Lluçà i donar per tancada la ruta, doncs el fang i
alguna avaria a la transmissió per culpa seva ens ha fet endarrerir moltíssim,
així doncs, agafem carretera i manta i baixem per la directa a Prats.
Aquesta queda en agenda...
Fotos LL.C i D.M.
