Pic de Paderna
El pic de Paderna,
és un d’aquells cims que no se sol visitar gaire per que per la seva modesta
altura (2622mts) fa que quedi eclipsat pels seus germans grans de 3000 metres. Després
d’haver foquejat i trescat una bona colla dels tres-mils de les Maladetes,
sempre m’ha cridat l'atenció aquest modest cim i avui ha estat el dia de fer-li
hi una visita.
Com el dia és fred i l’ascensió moderada i la méteo pinta
anticiclònica ,ens ho prenem amb calma i ens hi posem no massa matiners. Sortim
de l’aparcament de l'Hospital (1725mts)ja esquís als peus anant a trobar les
pistes de fons i retallant pel dret la primera marrada que fan tot deixant l'edifici
de l'Hospital avall.
En uns metres, abandonem les pistes per endinsar-nos al
bosc cap a la dreta punt des d’on ja podem veure la sortida del primer tub de Paderna.
A diferència d’altres
cops, enlloc d’evitar-lo fent una gran diagonal pel bosc ens hi fiquem de ple i el
remuntem resultant ser una feina feixuga tal i com ens esperàvem però que ens
anat bé per entrar ràpidament en calor.
Un cop sortim, tracem una diagonal
ascendent per l’esclarissada per anar a cercar una ample canal que ens diposita
a la base del següent tub que superem amb certa comoditat tot i que la neu a
voltes se ens desmorona sota els esquis.
Un cop dalt del tub, i ja a plena
solana en la pleta ens trobem rodejats del trio de les Padernes , a la dreta
les imponents Tuqueta i Tuca Blanca de Paderna i l’esquerra ,el pic de Paderna,
el nostre objectiu. Tot i que hi ha abundant neu pols, no hi ha massa gruix i
sota hi ha una capa regular de gel que cal vigilar en les pendents fortes.
Anem
evolucionant seguint la traça de l’Alba per l’ondulat i suau perfil del Vallón
de la Pleta de Paderna fins alinear-nos amb l’evident coll de Paderna on cap a la
cota 2400 tracem una nova diagonal obrint traça i mirant de no perdre alçada.
Arribem a la cubeta i fent unes quantes marrades assolim el Coll de Paderna
(2504mts) on traiem el nas al vessant sobre el barranc d'Alba i els Ibons de la
Renclusa.
L’estratègia era la de continuar esquís als peus fins al cim però el
gradient de la pala i el gel que hi ha sota ho desaconsellen totalment, no fora
que anés tot avall inclosos nosaltres, una veritable llàstima per que el descens
s’ho mereix!. Així doncs, decidim ser conservadors i canviem els esquís pels grampons
i el piolet. Sortim del mateix coll i superem un petit ressalt de 45º anant a
cercar una línia de menys pendent prop de l’encornisada aresta que ens deixa dalt
del cim.
Dalt estant ,aprofitem l'agradable dia assolellat i sense vent per ganyipar
i gaudir de les vistes d’aquest peculiar cim i fer una repassada tant a cims
llunyans com propers.
Desfem camí i anem a retrobar els esquís. La baixada
esdevé d’escàndol tal com pensàvem tot i que amb alguna sorpresa amb el gel.
Tracem l’itinerari més lògic que ens permeti trobar les línies més interessants
de baixada i que alhora ens evitin remar fins arribar a l’entrada del tub
superior, on a partir d’aquí quasi íntegrament desfem l’itinerari de pujada
fins que en un tres i no res ens arribem als Llanos de l'Hospital.
Per fi una
sortida d’E.deM. com cal aquesta temporada!
