Turó de les Onze Hores pel Grau de les Escales i Puig Cirò
pel Grau de Montmany.
07-07-2013
Aquest cap de setmana tocava anar als Astazous amb la colla,
però després de més d’una setmana d’inactivitat
per culpa d’un estúpid accident de moto, m’he hagut de quedar a casa més sol que un mussol. Dissabte a la nit, ja no podia estar-me més de quedar-me a Barcelona i com que em trobava força millor, vaig
decidir de sortir diumenge. Tirant de la llista de “pendents”, vaig recordar una
sortida en moto amb L’Héctor un cop que vam acostar-nos al
Turó de les Onze Hores o altrament anomenat Turó d’en Bes i que em va explicar que existia la possibilitat d'accedir-hi des de Riells del Fai pels Graus de Vallderrós. Com ahir vaig estar de concertillu a la 2ª Fira de les Cerveses Artesanes del Poblenou i l’itinerari que tenia previst comptava que en quatre horetes me’l
poliria, opto per fer-lo ja que no em caldrà ser massa matiner doncs.
Aparco la furgona a l’aparcament del santuari de Puigraciós que ja és
a petar de cotxes. Amb una bona calorada, començo a trescar pel PR C33 cap a
Sant Pere de Bertí, que abandono al coll d’en Tripeta, per agafar una trencada pista
a l'esquerra que acaba tornant-se corriol i que baixa cap a Can Quintanes i a
Can Berga resseguint per sota, la cinglera d’en Traver fins baixar a Riells del
Fai on m’acosto a la plaça a omplir el bidó en la font.
Segueixo per la
carretera BV-1483 fins trobar la cruïlla a la dreta Parc de les Olors /
Vallderrós.
Un cop ja a les darreres cases, trobo un trencall en un revolt
tancat a l’esquerra amb indicacions primer de Can Tabolà (que no agafo) i cap a
la font. Agafo aquest darrer i segueixo el camí que va a petar a un dipòsit, on
darrera, d’una manera discreta, entre la vegetació, comença el sender que passa
pel salt de Llòbrega i comença a pujar fort cap el Barbot Negre en el que cal desviar-se
una cinquantena de metres a l'esquerra per veure’l tornant al sender principal
per després, pujar pel grau de les Escaletes on s’ha de filar prim doncs a més
dels arbustos i esbarzers que fan feixuc l’avanç i l’ inclinació del terreny
que en més d’una ocasió obliga a grimpar, hi ha trams que tot i ser curts i fàcils,
tenen molta exposició i els fa perillosos.
Un cop supero el grau ,agafo un
trencall a la dreta que baixa ,creua el torrent i puja fent marrades per dins d’un
bosquet tupit d’arbusts, esbarzers i troncs que barren el pas fins arribar a la
plana del cim del Turó de les Onze Hores (666mts) coronat per una senyera i una
bústia de piulades.
Reculo pel corriol seguint les marques lil·les i vaig a
trobar la pista que puja cap a Can Borrà.
Travesso el PR C33 que de seguir-lo
cap a l’esquerra em portaria en un tres i no res al Coll d’en Tripeta i a
Puigraciós, i enfilo cap a Puig Ciró primer per un bosquet i després, anant a
buscar la cinglera tot passant pel costat d’una senyera.
El sender voreja el
cingle i de seguir-lo ens arribaria fins a la Taula de Pedra i la Trona, però
en arribar al tall del grau de Montmany, tombo a la dreta i ressegueixo el camí
mig empedrat passant per sota la línia Eléctrica fins que trobo la pista que en
pujada decidida, em retorna a Puigraciós.
Una sortida força interessant amb
trams que posen les piles. Millor fer-la en dies secs i portar una samarreta
vella i pantalons llargs, les esgarrinxades son a l’ordre del dia. La meva samarreta
ha quedat per draps...
