De Gòsol al Cap del Verd (2282MTS)
Avui torno al Cap del Verd i curiosament, també amb neu (tot i que no
tanta des de el darrer cop que hi vaig estar). El dia és fred i dalt de les
carenes i cims es veu borrufa i el Pedraforca tampoc no n'és una excepció. Prenc
com a punt d’inici la plaça de la vila de Gósol (1423mts), que tot i ser municipi
de la comarca del Berguedà pertany a la província de Lleida. Pedalo breument direcció
Saldes fins arribar a una rotonda que abandono a la primera sortida a la dreta.
Allí neix un carrer que baixa rodejant el característic turó on al capdamunt
s’hi troben les ruïnes del castell de Gósol datat del S. XI. Passo pel costat
del cementiri i més enllà ,l’abocador municipal.
Allí mateix, s’hi troba un encreuament de pistes. Per continuar em cal prendre la pista esquerra seguint les traces del GR-150. De seguida, el GR marxa cap a la dreta, però s’anirà creuant durant tota la pujada fins al Coll de la Mola. Segueixo la pista direcció Tuixent-Santa Margarida sense agafar el seu trencall doncs ja la visitaré de baixada. La pista ,de força bon ferm, puja fent marrades pel vessant solà fins guanyar el Coll de la Mola (1817mts) fàcilment reconeixible per passar una línia d’Alta Tensió pel seu bell mig. Al mateix coll ,hi ha un nus de camins. Un baixa cap a Tuixent i l’altre puja cap al Verd, que és el que seguiré doncs és a més, el mateix pel que venia.
A partir d’aquí, la pista empitjora sensiblement mentre evoluciona pel vesant occidental de la muntanya travessant el bosc de la Baga de la Mola. Començo a trobar els primers trams amb el ferm glaçat i clapes de neu al Pla de la Font.
Allí el camí tomba a la dreta, però a mi em cal seguir recte per una pista que passa a tocar d’un cortal. En aquest punt, la pista tomba bruscament a l’esquerra i s’enfila per fort pendent difícil de ciclar per culpa del glaç fins al Clot del Pla salvatge (2003mts), veritable balcó sobre la vall i el Pedraforca que segueix sense deixar-se veure.
A la dreta, trobo la pista del Verd, ja amb neu continua que puja ,tot travessant el Pla dels Cavallets, i on just després fa una ziga-zaga que em deix al Coll Belitres (2120mts).
Just abans l’abandono i pujo direcció est fent marrades camp al través tot buscant els pendents més suaus i la neu menys fonda per guanyar amb algun porteig que altre ,el Prat Naviral on seguint carena, arribo al cim del Cap del Verd ,un bony de 2282 metres d’alçada que en dies clars (),esdevé un fantàstic mirador sobre la Vall de Lord i del Port del Compte i des de el que s’albiren les serres del Cadí, Montgrony, Montseny, Sant Lloreç del Munt, Montserrat i el Pedraforca. Dalt estant, s’han girat un vent i una boira que conviden a marxar, tot i que, s’obre una brevíssima finestra que deixa veure durant uns instants l’horitzó.
Pel retorn, desfaig camí anant a buscar la meva traça de pujada convertint l’agònica pujada per la neu en una gran xalada. En un tres i no res torno a ser al Clot del Pla Salvatge i faig descens directe desfent camí fins al trencall de l’ermita de Santa Margarida (1529mts) a la que m’hi atanso per després tornar al camí principal fins l’abocador i agafar el carrer que surt enfront que em condueix directament a la plaça de Gòsol.
