17 de set. 2014

12-09-2014 Pic d’Aspe per la Vall d’Aisa.

Pic d’Aspe per la Vall d’Aisa.
12-09-2014



L’Aspe, conegut també com a Pico de la Garganta de Aísa, és un cim que vist des de Astún o Candanchú per la seva cara Nord, emergeix com un imponent torreó. En aquest cas, per ascendir no escollirem aquesta vessant, si no que una de les rutes d'ascens més clàssiques per la seva vessant sud per la Val d’Aísa. Per accedir ,des de Jaca agafem el desviament que puja cap a Borau i Aísa. Passat aquest darrer poble, continuem per una pista asfaltada que puja cap al Nord pel fons de la vall, on tancant-la, ja podrem veure el cim de l’Aspe.

Recorrem amb el vehicle la pista fins arribar a una tanca metàl·lica que impedeix el pas als vehicles (1470mts). La creuem i seguim caminant fins arribar prop del  refugi lliure de les Saleres que queda mig amagat una mica més amunt a l'esquerra. En aquest punt, creuem el riu a gual anant a trobar un sender que puja per una lloma pel vessant esquerra del barranc Estarrón i que divideix les dos conques de la capçalera de la vall formant els barrancs de Nazapal i Rigüelo trobant pel camí un pal indicador del GR 11.1 (1700mts) que assenyala a la dreta cap al Collado de la Madalena i a l'esquerra al Collado del Bozo. Tombem cap a l'esquerra, deixant a la nostra dreta el camí caps als Lecherines. 





El sender va pujant fins arribar a la base del característic embut de pujada a l’Aspe per continuar per un corriol pel tàlveg que va fent marrades. El cim sobresurt destacant sobre un paisatge mineral amb tots els elements de les formacions càrstiques, es a dir canals, esquerdes ,avencs, dolines ,etc. Resseguim una filera de fites que s’internen dins d’una mena de laberint calcari tot travessant las Planas de Rigüelo. 










Quan reapareix l’herba retrobem les traces del sender progressant sota els imponents desploms de la Liena de la Garganta fins anar a trobar un ressalt rocallós que superem per dins d’una xemeneia d’uns 5 metres amb passos màxim de segon grau sortint prop del coll que tenim davant, la Bretxa d'Aspe. Sense arribar, virem cap a la dreta i superem una pendent d’herba i roquer molt esquerdat però compacte. Seguim fent una diagonal i ens arribem a la bretxa superior  (2645mts) punt d’enllaç també amb el camí que puja de Candanchú.





Per accedir a la carena fem una petita grimpada i trobem una sendera desdibuixada que ens deixa dalt del cim de l’Aspe(2545mts) ,coronat per un vèrtex geodèsic. Dalt, podem gaudir d’unes vistes fantàstiques del  Bisaurín, Petrechema, Mesa de los Tres Reyes, Anie, Midi d'Ossau ,Balaitus, Frondellas, Lecherín ,Collarada, etc. 













Ara tan sols ens cal descendir ,i per fer-ho només ens resta desfer camí  amb la possibilitat d’ascendir ,també, la Llena de la Garganta. 















Un cop finalitzada l’ascensió, un bon complement de l’activitat potr ser acostar-se fins a l’estació de Canfranc, actualment en procés de restauració i on es fan visites guiades.