Pic d’Aspe per la Vall d’Aisa.
12-09-2014
L’Aspe, conegut també com a Pico de la Garganta de Aísa, és
un cim que vist des de Astún o Candanchú per la seva cara Nord, emergeix com un
imponent torreó. En aquest cas, per ascendir no escollirem aquesta vessant, si
no que una de les rutes d'ascens més clàssiques per la seva vessant sud per la
Val d’Aísa. Per accedir ,des de Jaca agafem el desviament que puja cap a Borau
i Aísa. Passat aquest darrer poble, continuem per una pista asfaltada que puja
cap al Nord pel fons de la vall, on tancant-la, ja podrem veure el cim de l’Aspe.
Recorrem amb el vehicle la pista fins arribar a una tanca metàl·lica que
impedeix el pas als vehicles (1470mts). La creuem i seguim caminant fins arribar
prop del refugi lliure de les Saleres que
queda mig amagat una mica més amunt a l'esquerra. En aquest punt, creuem el riu
a gual anant a trobar un sender que puja per una lloma pel vessant esquerra del
barranc Estarrón i que divideix les dos conques de la capçalera de la vall
formant els barrancs de Nazapal i Rigüelo trobant pel camí un pal indicador del
GR 11.1 (1700mts) que assenyala a la dreta cap al Collado de la Madalena i a
l'esquerra al Collado del Bozo. Tombem cap a l'esquerra, deixant a la nostra dreta
el camí caps als Lecherines.
El sender va pujant fins arribar a la base del
característic embut de pujada a l’Aspe per continuar per un corriol pel tàlveg que
va fent marrades. El cim sobresurt destacant sobre un paisatge mineral amb tots
els elements de les formacions càrstiques, es a dir canals, esquerdes ,avencs,
dolines ,etc. Resseguim una filera de fites que s’internen dins d’una mena de
laberint calcari tot travessant las Planas de Rigüelo.
Quan reapareix l’herba
retrobem les traces del sender progressant sota els imponents desploms de la
Liena de la Garganta fins anar a trobar un ressalt rocallós que superem per dins
d’una xemeneia d’uns 5 metres amb passos màxim de segon grau sortint prop del coll
que tenim davant, la Bretxa d'Aspe. Sense arribar, virem cap a la dreta i
superem una pendent d’herba i roquer molt esquerdat però compacte. Seguim fent
una diagonal i ens arribem a la bretxa superior (2645mts) punt d’enllaç també amb el camí que
puja de Candanchú.
Per accedir a la carena fem una petita grimpada i trobem una
sendera desdibuixada que ens deixa dalt del cim de l’Aspe(2545mts) ,coronat per
un vèrtex geodèsic. Dalt, podem gaudir d’unes vistes fantàstiques del Bisaurín, Petrechema, Mesa de los Tres Reyes,
Anie, Midi d'Ossau ,Balaitus, Frondellas, Lecherín ,Collarada, etc.
Ara tan
sols ens cal descendir ,i per fer-ho només ens resta desfer camí amb la possibilitat d’ascendir ,també, la
Llena de la Garganta.
Un cop finalitzada l’ascensió, un bon complement de l’activitat
potr ser acostar-se fins a l’estació de Canfranc, actualment en procés de
restauració i on es fan visites guiades.
