El Turbón (2492mts)
03-09-2014
El Turbón, és un d’aquells cims tan proper, que hom sempre
el va deixant per més endavant fins que
finalment l’hi arriba el seu moment, moment que ha estat avui. El Turbón, és un
massís muntanyós calcari de 2492 metres d’alçària que es troba a la comarca de la Ribagorça a
les rodalies de la localitat de Campo.
El massís, és constituït per una gran mola solitària abans de la serralada del
Pirineu Axial. Per començar l’ascensió, aparco en la part alta, sobre la planta
embotelladora en un dipòsit d’aigua . Aquí hi ha una tanca metàl·lica que dona
pas a una pista forestal que vaig pujant durant un parell de quilòmetres, fins
arribar a un punt on un pal indicador de fusta m'envia cap a un sender,
direcció al Turbón.
Entro en una zona de petites prades que per camí còmode em
porta a internar-me dins del bosc, sempre per traçat evident i senyalitzat per
unes estaques de fusta amb el cap pintat
de vermell.
Remunto el Barranc de Canals, que queda a la meva dreta. Un cop surto del bosc, m’arribo al torrent de
Canals, que remunto breument per la seva
llera fins arribar a Fuen de Canals, on hi ha un altre pal senyalitzador que em
fa abandonar el torrent i continuar per la sendera que va fent vessant. Fa
estona que el pendent s’ha accentuat notablement mentre el sender va a trobar el Coll de Pasaturbiello, molt
evident, que queda a la dreta, sota les imponents parets del Frontón de les
Bruixas.
Ja prop del coll ,el camí fa una marrada cap a l'oest buscant els contraforts
de cauen del Turbonet. Pujo fins a la carena per una ampla canal on tinc unes
vistes privilegiades de la Coma de San Adrián i, a l'altra banda, del Turbón.
Ara
toca descendir breument per anar a buscar la Collada de Porroduño, situada a la
capçalera de la Coma de San Adrián, on em trobo amb el Manolo i amb el
compartiré bona part de la sortida. Poc a poc el camí va virant cap al nord,
per buscar la cresta cimera al Turbón.
Aquest darrer tram esdevé força
espectacular. A la dreta tenim la vall de San Adrián, i a l'esquerra, la Plana
del Turbón. Val a dir que aquest tram té més de carena que de cresta, doncs és
força ampla, un xic aèria cap al final, però que es realitza sense problemes ja
que el camí està molt fresat fins al mateix cim on hi ha les restes d’un vèrtex
geodèsic i una mica més enllà, una caseta amb antenes. Les vis tes del cim son
de luxe, doncs albirem el Gallinero, Basibé, Serra de Llauset, Serra de Cardet,
Serra de Chía, Peña Montañesa ,Cotiella, Pic de la Gelada, Sant Maurici i un
llarg etcètera.
Per tornar ,desfem camí
fins separar-nos amb el Manolo al coll de Pasaturbiello que ha esdevingut un
bon company d’activitat.
Un cop arribat al final del bosc, em desvio per anar a
trobar la pista de la Font de las Fuevas i un cop als prats, abandonar-la i retallar
baixant per la directa tot resseguint un barranc evident que porta fins al
cotxe.
