Via ferrada de la Cala
del Molí
“La Ganxona”
15-08-2013
Des del passat dia 1 de
Juny, la via ferrada de la Cala del Molí, o també coneguda com la Ganxona, es
va tornar a obrir al públic després de ser tancada el 2005 aparentment per
temes de seguretat. Actualment ,és composta de dos trams que sumen un total de
480 metres i uns desnivells dels 5 als
20 metres per sobre del nivell del mar fent que actualment, aquesta via esdevingui
única , ja que uneix els conceptes mar i muntanya trobant en ella els encants
de la Costa Brava tot rodejant els penyals del Blanch, la Cala del Vaig moldre,
l'estreta d'És Fijorn i la Cala Alga.
Potser farà uns 9 o 10
anys, vaig fer per primer cop aquesta ferrada i realment em va agradar
moltíssim, tant , que van quedar moltes ganes de repetir-la. però el que son
les coses, amb el temps, la ferrada va ser clausurada i per mi va quedar ja tan
sols en el record. Gràcies a l’Albert Gironès el seu aperturista i a la seva tenacitat, avui podem tornar a gaudir-la i així doncs, per
que esperar més? cap a Sant Feliu s’ha dit aprofitant que és festiu.
Després de llegir algunes
piulades i ressenyes de repeticions fetes en aquests darrers dies ens adonem
que si la volem gaudir com cal, ens tocarà
matinar i molt, doncs hem arribat a llegir de cues fins a 80 persones per
fer-la. Un cop arribats a Sant Feliu
,agafem la carretera de Sant Pol i anem a buscar el carrer Sicília, on
estacionem al costat de l’entrada del Mirador
de les Triadores on trobem indicadors cap a ferrada i marques del GR-92. Allí,
tan sols hi trobem dos nois més matiners que nosaltres que ens van al davant.
Descendim per les escales que surten del mirador i a uns 50 metres més
endavant, trobem el cartell d'inici de la via.
A grans trets, la via és
equipada amb 5 ponts, 3 de tibetans, un de nepalès i un curt tauló de fusta a
poc de l’entrada. Entre la cridòria de la multitud de gavines ,rodegem les dues
primeres agulles després de superar dos
ponts, el de fusta i els tibetans. Impressionant des d’aquí la sortida del sol!!!
Travessem un pany de paret que ens condueix cap al tercer pont, més llarg i
més aeri que els anteriors.
Un cop superat, trobem una fugida cap a l'esquerra
que torna a l'inici de la via. Nosaltres continuem cap al segon tram,
lleugerament desplomat i aeri ,i on s’hi ha d’anar per feina. L’itinerari
,solca una gran diagonal en sentit ascendent
i ens el trobem equipat amb unes
llargues grapes i pedals pels peus tot i que sovint, fem servir la pròpia
adherència de la roca , que és excel·lent.
Un cop tornem a guanyar alçada
,abandonem el desplom i rodegem l’esperó per sortir a un altre vessant on hi trobem el darrer pont el més aeri de
tots i avall, quasi a fregar de mar, el nou tram que s’està obrint de la
ferrada i que diuen que serà força “atlètic”.
Rodegem un darrer esperó i ens trobem un parell de panys de paret força estètics
doncs son drets i aeris. El darrer d’ells, és equipat amb una cadena que ens
deixa en una terrassa des d’on iniciem el camí de tornada per un camí al
principi assegurat amb més cable fins anar a trobar el sender de pujada cap al
camí d'inici de la via ferrada.
Des d’aquí felicitar per
tot a l’Albert Gironès per tota la feina feta, que sé que no ha estat poca!
I bé, com queda encara
molt dia pel davant, per que no fer un banyet i una volteta en kaiak de mar per
la costa?
Fotos: Marta i Daniel
