16 d’ag. 2013

15-08-2013 Via ferrada de la Cala del Molí

Via ferrada de la Cala del Molí
“La Ganxona”
15-08-2013

Des del passat dia 1 de Juny, la via ferrada de la Cala del Molí, o també coneguda com la Ganxona, es va tornar a obrir al públic després de ser tancada el 2005 aparentment per temes de seguretat. Actualment ,és composta de dos trams que sumen un total de 480 metres i  uns desnivells dels 5 als 20 metres per sobre del nivell del mar fent que actualment, aquesta via esdevingui única , ja que uneix els conceptes mar i muntanya trobant en ella els encants de la Costa Brava tot rodejant els penyals del Blanch, la Cala del Vaig moldre, l'estreta d'És Fijorn i la Cala Alga.
Potser farà uns 9 o 10 anys, vaig fer per primer cop aquesta ferrada i realment em va agradar moltíssim, tant , que van quedar moltes ganes de repetir-la. però el que son les coses, amb el temps, la ferrada va ser clausurada i per mi va quedar ja tan sols en el record. Gràcies a l’Albert Gironès el seu aperturista  i a la seva tenacitat,  avui podem tornar a gaudir-la i així doncs, per que esperar més? cap a Sant Feliu s’ha dit aprofitant que és festiu.
Després de llegir algunes piulades i ressenyes de repeticions fetes en aquests darrers dies ens adonem que si  la volem gaudir com cal, ens tocarà matinar i molt, doncs hem arribat a llegir de cues fins a 80 persones per fer-la.  Un cop arribats a Sant Feliu ,agafem la carretera de Sant Pol i anem a buscar el carrer Sicília, on estacionem al costat de l’entrada  del Mirador de les Triadores on trobem indicadors cap a ferrada i marques del GR-92. Allí, tan sols hi trobem dos nois més matiners que nosaltres que ens van al davant. Descendim per les escales que surten del mirador i a uns 50 metres més endavant, trobem el cartell d'inici de la via.







A grans trets, la via és equipada amb 5 ponts, 3 de tibetans, un de nepalès i un curt tauló de fusta a poc de l’entrada. Entre la cridòria de la multitud de gavines ,rodegem les dues primeres agulles  després de superar dos ponts, el de fusta i els tibetans. Impressionant des d’aquí la sortida del sol!!!










Travessem un pany de paret que ens condueix cap al tercer pont, més llarg i més aeri que els anteriors. 





Un cop superat, trobem una fugida cap a l'esquerra que torna a l'inici de la via. Nosaltres continuem cap al segon tram, lleugerament desplomat i aeri ,i on s’hi ha d’anar per feina. L’itinerari ,solca una gran diagonal en sentit ascendent  i ens el trobem  equipat amb unes llargues grapes i pedals pels peus tot i que sovint, fem servir la pròpia adherència de la roca , que és excel·lent. 





Un cop tornem a guanyar alçada ,abandonem el desplom i rodegem l’esperó per sortir a un altre vessant  on hi trobem el darrer pont el més aeri de tots i avall, quasi a fregar de mar, el nou tram que s’està obrint de la ferrada i que diuen que serà força “atlètic”.  







Rodegem un darrer esperó i ens trobem un parell de panys de paret força estètics doncs son drets i aeris. El darrer d’ells, és equipat amb una cadena que ens deixa en una terrassa des d’on iniciem el camí de tornada per un camí al principi assegurat amb més cable fins anar a trobar el sender de pujada cap al camí d'inici de la via ferrada.









Des d’aquí felicitar per tot a l’Albert Gironès per tota la feina feta, que sé que no ha estat poca!
I bé, com queda encara molt dia pel davant, per que no fer un banyet i una volteta en kaiak de mar per la costa?










Fotos: Marta i Daniel