Barranc del riu Glorieta.
03-08-2013
Font: www.barranquismo.net
Amb aquest nou retrobament amb els barrancs després d’un
parèntesi d’anys, aquest dissabte hem baixat fins a Mont-Ral (Tarragona) amb
intencions de fer el barranc del riu Glorieta ja que ens el havien recomanat especialment uns nois de Lleida. En un dia plujós, sortim del camp de futbol de Mont-Ral i
agafem la pista que va a la dreta i passa per sota del camp de futbol. Després
d’uns minuts, tombem a la dreta, agafant un camí pedregós de
baixada que surt a l’esquerra, paral•lel a la línia elèctrica. Al cap de pocs
minuts seguim un caminet a l’esquerra que surt del mateix camí pedregós endinsant-se dins del bosc. El seguim i arribem a un encreuament de camins agafant
ara, el que marxa a la dreta que és marcat amb una creu groga i blava. El camí
planeja i on el riu fa un tomb, trobant alli la suposada entrada al barranc a mà esquerra tot i
que hi dubtem. Ens equipem del tot i comencem a baixar pel primer ràpel muntat
amb un parell de químics que ens donarà pas a una altra instal·lació en un passadís i que passa
per sota d'una pedra en forma de cova i que ens deixa en una marmita on es trobem
amb que l'aigua és estancada (ràpels de 6, 12 i 20 respectivament).
Car, s’ha de fer cas
als locals, i si obvien aquesta part per començar a Les Fonts, ha de ser per
alguna cosa. Després de baixar caminarem durant una bona estona per zona oberta
de caos malauradament, seca i on veiem les restes d'un cotxe. Arribem
al següent tram, bastant més aquàtic i que comença en la zona de la surgència de les fonts del Glorieta a la que s’hi
accedeix mitjançant un primer ràpel de
10 i un posterior de 15, que ens deixen
en una piscina i on ens trobem amb l'Adrià, en Miquel i en Roger amb els que fem plegats la resta del barranc.
Continuem per una zona oberta, d'uns 200 metres, amb
molta flora aquàtica fins que arribem a
un salt de 8 metres opcional i a una curta cova –túnel fins arribar al següent ràpel
de 16 metres, un dels més espectaculars del canó, molt estètic i relliscós.
Seguidament fem un petit sifó i uns quants metres més avall arribem a una altra zona oberta en la que
trobem un altre cova, en aquest cas vertical. Arribem a un ràpel de 4 metres
que ens conduirà a una mena de grades que malgrat hi ha una instal·lació per
rapelar no es fa necessària pel poc cabal d’aigua que hi baixa pel barranc.
Baixem uns metres i trobem una nova instal·lació a la dreta per muntar un passamà
cap a la reunió de l’esquerra quan l’aigua baixa forta i des de la que rapelem uns 17 metres més.
Superem un parell més de ressalts i ens arribem a l'últim ràpel, el del Niu de
lÀliga, on alguns més conservadors fem el descens amb corda directes fins la
piscina i d’altres descendeixen fins a la meitat del ràpel (7 metre) per després saltar
des de un ressalt 6 metres.
Ara cal retornar a la furgo. Sortim del niu de l’Àliga
i agafem una sendera que surt a mà esquerra que ens deixa en una esplanada.
Aquí, agafem el segon camí que surt a la dreta, i que queda més o menys al
davant, ja que el primer és el camí que baixa fins a l’ermita del Remei d’Alcover.
Als pocs metres trobem una casa mig derruïda, i ja veiem els senyals del PR que
puja fins a Mont-Ral i que en 45 minuts de forta pujada, ens deixa de tornada
al camp de futbol. Teníem intencions de fer algun activitat més a la tarda combinant
amb el barranc del Mas dels Frares o
fins hi tot amb la ferrada de la Trona però estem una mica derrotats i decidim
marxar ca Siurana, on farem nit.
