Via ferrada Roques de l'Empalomar i Camí Aeri de l’Artic.
11-08-2013
La Via Ferrada de l’Empalomar, és la primera que es va
equipar al Berguedà, un itinerari molt assequible que no decep en absolut i que des de el
Juliol d’aquest any és de pagament. Hi arribem des de Vallcebre. Sortint del poble, seguim direcció
Fígols per una revirada carretera durant 2 km. Un cop som a l’altura del
Restaurant Cal Borni (al final de la pujada) trobem el pàrquing. Creuem el riu
i seguim les marques de PR verd i blanques que ens pugen directes fins al Coll
de la Canalassa des d’on descendim fins trobar un pal indicador. Seguim descendint
en aquest cas, cap al Grau de Cal Curt, un curt ressalt assegurat amb cadenes
fins trobar el trencall de l'inici de la via ferrada de les Roques d’Empalomar.
El començament és sobre roca i cal apretar força per no patinar abans de caçar
la primera grapa. Continuem amb un parell de passos verticals de grapes que de
seguida ens fan agafar alçada i ens fan gaudir ja de bones vistes sobre Vallcebre,
envoltada de escarpades formacions rocoses del "Serrat de
l'Esdevella".
Arribem a una petita balconada natural protegida de l’erosió
per un tauló d’alumini i comencem a flanquejar cap a la dreta trobant el tram
més exposat i més dur de la ferrada que superem sortint per un petit desplom i continuem pujant verticalment fins a una petita passarel·la de fusta d’uns 2 metres de llargària.
Trobem un pany de paret llis en el que en alguns moments
les grapes veiem que tenen tendència a marxar cap a l’esquerra cosa en dificulta
un xic més l’avanç fins al cim on fins l’any 2012, finalitzava la ferrada
ampliant-se posteriorment.
Del cim, descendim un curt tram per la cara oest del
cingle per iniciar després, un llarg flanqueig lateral penjat direcció a l’agulla
de la Garriga que enllacem mitjançant un pont tibetà. Des del cim de l’agulla,
amb bon ambient, descendim un interessant ressalt que ens deixa a l'inici del
camí equipat Aeri de l'Àrtic.
Aquest, és un recorregut fàcil i amb un grau
d'exposició baix malgrat ser en algun tram “aeri” per la sensació d'alçada que
en realitat, no ho és tant si es segueix be el traçat. Aquest recorregut, és un
crestall senzill que la major part pot realitzar-se caminant, tret d’algun punt
de grimpada fàcil, on hi trobarem l'equipament grapes (sense línia de vida), que
tot i que en alguns punts no són realment necessaris, van força be per retrobar
el camí en els punts més perdedors. Iniciem el crestall, primer força ample amb
un breu descens, que ens dona una bona perspectiva de l’itinerari que va estrenyent-se
fins arribar a un punt on es mostra molt esmolat i dificultós i on el camí abandonant
el cordal, s’esmuny per dins d'una esquerda entre parets equipat amb grapes.
A
partir d’aquí, el sender s'ajeu i les roques donen pas a un espès bosc de pi,
on trobarem el trencall que agafant el sender de la dreta continuarem travessant
per la dreta el suposat cim i punt culminant del crestall cobert pel bosc. Més
avall, trobem una pista que ens apropa al coll de Fumanya, on enllacem amb la
carretera que en baixada, ens retorna al cotxe.
En definitiva, molt recomanable la Ferrada però no tant el Camí Aeri, ens hem quedat una mica amb la sensació
de “trampa per a turistes”.
