Pic Inferior de la Vaca (2819mts)
27-11-2011
Per:
Anna, Orene, Estèfano ,Jordi i Daniel.
Avui he tornat a la càrrega amb altres companys a veure si d’una punyetera vegada cau ni que sigui només el cim de l’Infern, però ja hem començat malament, en adonar-se l’Anna que es va oblidar a casa el piolet i els grampons, cosa que no és d’estranyar doncs ahir va estar fent bici i amb el galimaties de carregar els estris de bici i d’esquí de muntanya lo estrany hauria estat no oblidar-se res. I és que moure tanta parafernàlia te aquestes coses. A volts de les nou arribem a l’aparcament de Vallter l’Anna i jo i ens anem a trobar amb la Orene, en Jordi i l’Estéfano. Ens posem en marxa i just sortir, me`n adono que m'he oblidat els mosquetons de les botes, buuuuf. Apa! Tothom esperant aque el senyor anés i tornés del cotxe. Per fi ens posem en marxa i quant portem un centenar de metres de desnivell ,patapam! el Jordi descobreix que també ha oblidat alguna cosa que no recordo a la furgo i amb la Orene se en tornen quedant amb ells dalt del Coll de la Marrana, doncs a diferència d’ahir, no bufa quasi gens de vent i la temperatura és realment agradable. Així doncs, l’Anna, l’Estéfano i un servidor, xino xano anem esgarrapant metres amb molta calma per fer temps a que ens atrapin els nostres companys al Coll de la Marrana.
Un cop allí no passa massa estona que apareixen, i ens tornem a posar en marxa descendint per la Feixa Llarga cometent l’error (mea culpa, I’m Sorry!) de no treure pells i trobant-nos una neu endurida que torna a voltes les fustes del tot incontrolables. Travessem un incipient Freser, i comencem a guanyar metres de nou, però sembla que novament tenim problemes. Aquest cop amb un peu d’en Jordi que li fa mal i decideix abandonar abans que la cosa vagi a pitjor. Així doncs, ens acomiadem de la Orene i en Jordi i seguim cap a Aigols Podrits on tornem a tenir problemes novament i en aquest cas amb les pells que comencen a fer pans de neu. Ho solucionem amb la cera que porta l’Estèfano i ens tornem a posar en marxa. A cap se ens ha acudit de demanar als nostres companys els grampons i el piolet per l’Anna i ens adonem que sense aquesta eina no paga la pena ni intentar de fer l’Infern, així que sobre la marxa improvisem i decidim fer el cim del Pic de la Vaca. Resseguim en part el camí d’Ulldeter a Nuria i comencem a guanyar altura anant a buscar el Portell per una neu francament bona.
Un cop hi som ,dubtem. Ja que no pot ser l’Infern, podriem intentar de fer el Pic dels Gorgs, però estem a les mateixes, ens caldria piolo i grampons pels darrers metres, així que seguim cap al Pic Inferior de la Vaca al que accedim amb relativa facilitat.
Des de el cim les muntanyes dels voltants fan patxoca i jo ,sempre intentant donar una volta més a la rosca proposo acostar-nos al Nouceus, i després en un segon intent, al Pic Superior de la Vaca, propostes que son aplacades enèrgicament pels meus companys (si més no calia intentar-ho hehehe).
Doncs res, treiem pells, la fem petar una estona amb un grup que acaben d’arribar i comencem els descens que..... millor mireu les fotos hehehehe.
Amb força traça aconseguim escaquejar-nos de remar un bon tros fins que arribem al Freser i tornem a muntar pells de nou per una neu primavera molt transformada que de tant en tant amaga alguna sorpresa. Amb força calor ,arribem al Coll de la Marrana on ens alliberem de les pells i ens hi llencem fent una baixada quasi directa fins l’aparcament on ens esperen els nostres companys.
Jordi cuida’t aquest peu que encara ha de fer molts metres de desnivell!
Jordi cuida’t aquest peu que encara ha de fer molts metres de desnivell!
