19 de nov. 2011

19-11-2011 Bacivers, Bastiments i Gra de Fajol

Bacivers, Bastiments i Gra de Fajol
19-11-2011
Per Jordi S i Daniel


Bé doncs sembla que aquest inici de temporada es mou bàsicament pel Pirineu Oriental i més concretament per Vallter que està resultant ser un autèntic bastió de foquejades primerenques. Les previs per avui eren ben desastroses, cels ennuvolats amb precipitacions imminents però el cert és que sortint de casa el cel era ben ple d’estels que transmetien bones vibracions.  A quarts de nou aparcava la furgo al pàrquing superior de Vallter on es concentrava un gran nombre d’esquiadors de muntanya en un dia esplèndid i radiant. Fetes les salutacions al personal conegut que hi havia per allá, amb en Jordi ens hem posat en marxa. Jo duia al cap fer el Pic de l’Infern i en Jordi el Bacivers opció que no m’ha desagradat doncs encara tenia en ment la imatge d’aquest cim  des de el Bastiments la setmana passada. Esquís als peus, hem començat a remuntar per la pista de la Jaça de Morenç amb la intenció d’anar a buscar el Coll de Xemeneia, però ens ha cridat més l’atenció enfilar-nos per l’ample canal que hi ha just sobre l’estany artificial de la Riera de Morenç en el Clot de la Regalèssia. D’aquesta manera, ens asseguràvem una solitud garantida, però res més lluny de la realitat, doncs quant ens hem adonat darrera nostre pujaven una legió de travesseros més. En fi...., nosaltres a lo nostre i després d’un sense fi de zetes, ens hem arribat al Coll de la Geganta.








El Bacivers (2845mts) estava impressionant, com un matonet esperant que algú li clavés la cullera.  Sense treure pells ens hi hem llençat cap a la cubeta per anar a cercar la pala SE que en un tres i no res hem superat arribant al cim on feia un vent de mil dimonis i on hem estat el temps just de fer la foto cimera i treure pells.








La baixada fins l’estanyol de Bacivers ha estat, -Brutal? Buffff no ho se, però quina neu!!! Com ens ha sabut a poc he convençut al Jordi de pujar al Bastiments proposta que ha acceptat sense dubtar, -bona neu, bona mèteo, un paisatge se somni.... impossible de resistir-se.



Així doncs, hem tornat a muntar pells i ens hem enfilat cap al Coll de Bacivers amb una vall de Comamitjana també carregadíssima de neu a l’altre vessant de la carena. Resseguim la carena direcció a Bastiments (2881mts) que a mida que ens acostem al cim va tornant-se més estreta i sinuosa amb una neu endurida que la torna un xic entretinguda.




Finalment arribem al cim on hi trobem un autèntic formiguer i en ell alguns companys i coneguts. Curiosament, a diferència del Bacivers, no bufa el vent i la transició de la baixada es pot fer amb tota la tranquil·litat ,encara que no ens hi encantem, massa gent i massa bullici.





Ens hi llencem pala avall cap al Coll de la Marrana, 2on Round, buffff!, quina xalada també aquesta segona baixada que se ens ha fet curta, extremadament curta. Un cop al Coll de la Marrana  torno a temptar a la sort i li proposo al Jordi fer triplet i apuntar-nos un Fajol també ,proposta que accepta ja que no l’ha fet mai amb esquís.


Tornem a muntar pells per tercera vegada i comencem a guanyar alçada direcció al Coll de la Coma de l’Orri. La neu és un xic delicada doncs és un granulat sobre neu regelada que fa que haguem d’apretar cantells per no relliscar. Fem una traça suau i en poca estona ja som al tercer cim de la jornada que compartim amb un simpàtic grup d’esquiadors del Maresme que venen de fer el Pastuira.








Ens mirem de reüll la pala Nord del Gra de Fajol (2708mts) però no ho acabem de veure clar malgrat que hi ha un parell de malalts de l’altre grup que volen baixar. Fem una mica de ganyip i comencem a descendir adonant-nos del gran error que hauria estat llençar-nos per la nord doncs estava força encrostrada. No faré comentaris de com ha estat aquest tercer descens, ja que frega la impertinència. Feia temps que no trobava una neu com aquesta a Vallter!


Ens arribem al Coll de la Marrana i anem a trobar pistes per iniciar el darrer tram de descens d’avui deixant que els esquís llisquessin a tota la velocitat de la que eren capaços fins al límit de la neu i l’asfalt.  

Resumint, un matí a Vallter per recordar!!!!