Al Buñero per Estadilla
18-10-2014
La Serra de la Carrodilla es troba enclavada entre la
Ribagorza i la Llitera sent el seu punt culminant el cim del Buñero amb 1109 metres
d'altitud i on conflueixen els límits municipals de Graus, Estadilla i Peralta
de Calasanz. L’itinerari d’avui ,parteix
de la població d’Estadilla des de La Fuente de los doce Caños , a la part baixa
del poble.
D’allí cal remuntar un cortíssim tram de carretera cap al poble tot
passant per la plaça major en direcció a l’Abrigo del Forau del Cocho i al Santuari
de Carrodilla tot seguint les traces del GR-45 (malgrat que l’indicador el
bategi com a 18 !?!) i les estaques de ruta Btt. La pista té puntualment alguns
trams cimentats en les pujades més fortes per preservar-la de l’erosió ja que
té un bon guany de desnivell en els primers kilòmetres.
Un cop arribats al
santuari (818mts), es passa pel davant, i es continua per la mateixa pista fins
trobar una bifurcació que cal prendre a l’esquerra.
En aquest punt, s’inicia l’ascensió
al pic Buñero trobant alguns trams de pista quelcom més exigents per la pedra
solta que hi ha junt amb alguns repetxonets un xic tècnics a voltes. El camí
s’enfila fins a la cota 865 ,traspassa una tanca metàl·lica i es deixa caure
per forta baixada per mal ferm on s’ha d’estar alerta de no passar de llarg el
desviament a l’esquerra just en un revolt a dretes.
Ara la ruta es dirigeix cap
al nord-oest i va guanyant metres sense pressa però sense pausa fins arribar a
un collet (962mts). Allí hi ha un trencall (GR-18, ara si) amb una pista pedregosa i trencada que puja durant uns 1100
metres i mor dalt del cim del Buñero , on hi ha unes antenes i un vèrtex
geodèsic i des d’on hom pot gaudir d’unes vistes increíbles sobre les Maladetes
, Turbó ,les Sorores, del Pirineu en general i de Calasanz ,Aguinaliu,
Montrebei entre d’altres.
El descens ,es realitza tot seguint les traces de GR
comú 18-45 uns metres cap a l’oest abandonant-lo de seguida per continuar per
un camí carener per la divisòria de municipis fent suaus puja baixes fins que
de sobte, la pista comença a baixar valenta complicant-se per la pedra solta i
el desnivell esdevenint divertida alhora que entretinguda destacant els trams
on la pista va fent marrades fins arribar al fons de la vall ,sempre seguint la
pista principal ,fins arribar al fons del frondós barranc on enllaça altre cop
amb el GR-45 que torna a pujar fins a Estadilla per després retornar un curt
tram per carretera la Fuente de los doce caños.
En definitiva, una ruta curta
però intensa i panoràmica amb unes
vistes que la hi justifiquen.
