De Lluçars (Luzás)a
Queixigar (Cajigar) en circuit circular per Monesma.
24-2-2013
Després d’ahir fer una sortida “experiment”per les rodalies de Castillonroi i Baldellou, avui en plena
crisi imaginativa ,l’hi proposo al Roger repetir una ruta de les que considero jo,
més panoràmiques d’aquesta zona de la Ribagorça aragonesa. Més matiners que
ahir (no massa més ,però) ens arribem a la plaça major de Luzás (Lluçars)805mts,
un petit poblet depenent administrativament de Tolva en un dia que tot i el sol
que fa ,fa tant o més fred que ahir. Anem a buscar la pista cap a Lascuarre
(GR1), i comencem a pedalar per l’ample pista. Passem prop de l’ermita de Sant Benedicto per després anar saltant d’una
pista a un altre fins creuar la carretera de Lascuarre a Castigaleu on agafem un
trencall de pista que coincideix amb la Cabañera de la Sierra de Sis.
Per
terreny trencat i pedregós, ens puja fins l’ermita de Sant Isidre a 1026 metres
d'altura indret que ja per si sol ja fa que valgui la pena l’excursió ja que
podrem gaudir d’unes vistes excepcionals d’un Turbón omnipresent en primer
terme, i bona part dels Pirineus a més de Calvera, el Montsec, el congost de
Montrebei, la Serra de Sant Gervàs i avall, Castigaleu.
Ens tornem a posar en
marxa retornant a la Cabanera que per terreny inhòspit ens davalla fins al camí
de Castigaleu on enllacem amb un camí que suau, puja direcció a Queixigar (Cajigar)
tot passant per l'Ermita de Sant Pere i per la Casa Llanera.
Seguint la carena de
la Serra de Sta. Valdesca anem a trobar la gran antena (1130mts) que veiem des
de Sant Isidre de pas que en gaudim d’unes vistes bestials, (em reafirmo que realment
en que aquest recorregut paisatgísticament, no té cap desperdici).
Ara fins a
Queixigar (1024mts), tot és baixada asfaltada, així que en un tres i no res ens
arribem a Queixigar (Cajigar), fem una curta visita al poble i a l’ermita de Nuestra
Señora del Rosario i continuem cap a Noguero i cap al despoblat de Monesma de
Benavarri (1054mts) al que s’hi arriba per un trencall a la dreta passat Noguero.
Fem la tornada pel mateix camí fins trobar un estanyol que rodegem per la dreta
i baixem anant a retrobar la pista principal baixant pel fons d’un barranc,
opció gens aconsellable que acaba amb encigalada i un parell de punxades de
propina.
Ara tant sols, ens resta pujar al Castell del Monesma en el Tossal
Puyol (1236mts). Hi accedim per una pista que neix a la nostra dreta que puja
al nucli habitat de Monesma de Surroca fent zigui-zagues i en la que cal
apretar barres en la part final ja que s’enfila de valent i el ferm està molt
descompost .
Dalt queden els fonaments que ens donen una idea de la importància de
la fortificació i una ermita (Santa Valdesca) de construcció més tardana i des
d’on podem gaudir d’unes vistes immillorables.
Desfem camí enllaçant amb la
pista per la que veníem que ara és majoritàriament en baixada molt divertida, revirada
i ràpida.
Passem pel poblat de Sant Lorenzo i travessant el riu Cajigar, enllacem
amb la carretera per després de superar d’una petita costa, ens torna a deixar
al punt de sortida.
“ -Una
ruta 100% ciclable, assequible i amb panoràmiques espectaculars (i més en
primavera!) la única cosa.... hi ha un bon tram de pista asfaltada que li treu
una mica el cuquet aventurer, però que queda perfectament compensat amb escreix
per la resta. Per repetir!!!, qui s’anima? “
