12 de febr. 2013

10-2-013 Puig de les Agulles, La Desfeta i alguna cosa més.


Puig de les Agulles, La Desfeta i alguna cosa més.
10-2-2013


Aquesta, és una entretinguda matinal circular de morfologia del tipus “bunyol” amb bones panoràmiques, constants contrasts paisatgístics, selvàtics corriols i fortes rampes  del que podríem destacar les vistes des de quasi tots els vesants del castell d’Eramprunyà /ermita de Sant Miquel. Per fer aquest circuit, prenc com a base el track d’una ruta que es va realitzar recentment modificada convenientment al meu gust. Prenc com a punt d’inici la zona esportiva Diagonal de Gavà, remunto el Parc del Mil·lenni fins arribar a una rotonda de la carretera que va de Gavà a la Sentiu i pel marge esquerra de la carretera per un bosc molt esclarissat, m’hi arribo fins la Sentiu ,que travesso  en pujada i ja per pista per la vella carretera a la Sentiu vaig a buscar el Fondo del Celler per l’obaga del bosc.




Començo a pujar per Can Cardenes per fortes rampes de ferm trencat i uns quants trencalls que tret del primer que és a l’esquerre, la resta cal seguir recte tot passant prop del camp de tir fins arribar al Coll de Can Perer ,en l’anomenada “Pujada al Purgatori” que és com anomenen aquest tram els ciclistes locals. Passat el coll (334mts) començo a davallar un altre cop cap al Fondo del Celler i un cop travessat el torrent, la pista torna a guanyar metres. Passa pel costat del que queda de Can Perer en un revolt a l’esquerra i ressegueix a lo llarg fent vesant el Puig de les Agulles fins arribar un nus de camins anomenat “La Clota”(410mts).





Agafo la Pista més al oest i segueixo pujant fins trobar un encreuament on agafo el que ve de l’esquerra fins arribar a la cota 500. Allí agafo un corriolet (GR92)i en uns 250mts faig cim (547mts).







Retorno pel mateix camí fins a la pista principal (també GR929). La pista baixa directe en direcció a l’antic abocador del Garraf direcció SO, fent drecera per corriolet molt pedregós fins arribar al Coll Sostrell ,on agafo un trencall a la dreta per un sender força ample que mor sota una torre d’alta tensió. 


Mig amagat per la vegetació, trobo un corriolet, quasi selvàtic, que es va tornant més tècnic a mesura que baixa i que en direcció oest, davalla fins al Fondo de la Tronera. 


Resseguint al llarg cap a l’est la Serra de Guàrdia, un paratge inhòspit, pel fons del barranc que fa les vegades de pista, mal pedalo per un ferm pedregós fins enllaçar amb un pista de grava a la Barraca de la Guàrdia que s’uneix finalment amb la pista ràpida que ve de Vallgrassa/Plana Novella altrament anomenada Camí del Parc del Garraf i oberta al trànsit motoritzat. Segueixo la pista direcció Nord passant pel ,en procés de restauració, Mas Grau pujant fins a Puig Moltó, on en el Coll, prenc una pista a la dreta que en un principi ressegueix en paral·lel a la principal per de seguida,  agafar un trencall a l’esquerra que per pitjor ferm, em porta a Cal Vallès, on tombant a la dreta en la cruïlla, torno a enllaçar amb la pista de pujada al Puig de les Agulles. 

Per camí conegut, desfaig camí i m’hi arribo al nus de camins de la pujada de Can Perer a la Clota. 

Allí segueixo per la pista direcció les ruïnes de la Clota per 250mts més endavant fins trobar el trencall de la pista que puja fins a la Desfeta (526mts). Agafo l’esmentat trencall al principi en direcció sud, i fent ziga zages durant 1300 metres em deixa dalt de la torre d'observació.







Per davallar, agafo una trialera evident, que per ferm molt trencat i una mica perdedor en el seu final, em fa enllaçar amb un sender amb traces de GR que em torna a deixar de nou al ja conegut nus de camins de la Clota. 

Torno a agafar la pista de la Clota fins arribar de nou a la cruïlla de la Desfeta un altre cop, tot i que aquest, prenc un sender que surt esbiaixat a la dreta que enllaça amb una pista que en lleugera pujada, enllaça amb altre pista que entre vinyes m’acosta a les Planes. Segueixo pista avall i enllaço amb la carretera de Begues (BV-2041). 

En direcció Gavà, baixo uns  1200mts fins trobar un desviament per pista cimentada a l’esquerra  que abandono de seguida per agafar un trencall a l’esquerra que va a petar sota una torre d’alta tensió a la Cigronella. A partir d’aquí ,el tram esdevé força ràpid i divertit. L’esmentat tram enllaça amb una pista més principal resseguint la Serra de Roca Galena durant aproximadament uns 1400mts, continuant per aquesta fins trobar un trencall a la dreta amb indicacions de Gavà. 

La pista davalla cap al sud fins arribar al fons d’un barranc, i allí pren la pista (en mal estat) a Ca n’Amat, un interessant nucli de cases amb l’ermita de la Mare de Dèu de la Salut. 







D’allí surt un corriolet que m’hi llenço per error però que te fàcil solució al morir aquest en una pista que enllaça amb la principal que va guanyant metres positius fins anar a trobar la carretera BV-2041 un altre cop. 

La travesso i per bosc, passo pel davall de l’ermita de Bruguers i pel davant del roc característic de la Foradada. 



Trobo un trencall a la dreta, que prenc i continuo en pujada  fins arribar a un dipòsit d’aigua. A partir d’aquí, la pista baixa fins a la Sentiu, on desfaig camí fins anar a trobar el punt d’inici.