4 de febr. 2013

3-2-2013 Collserola sense rumb ni timó.


Collserola sense rumb ni timó.
3-2-2013


Doncs si, avui hauria d’estar corrent la 34ª Marxa Beret, però divendres, una lumbàlgia em va deixar clavat i ahir em vaig passar mig dopat tot el dia al llit. Avui diumenge, ja no podia més d’estar-me a casa i amb mal d’esquena o no i/o amb vent o sense ,he decidit sortir.També, fa temps que em barallo amb una vella bicicleta Decathlon Vitamin R d’una polzada que vaig recuperar de la ferralla del dipòsit municipal gràcies al curs “Rebiciclem” de Biciclot. Poc a poc, he anat posant al dia la vella bici que tret del quadre i alguns components més ha estat totalment renovada i avui, he sortit a provar-la des de Sant Cugat per Collserola (que queda a sotavent) en una ruta que ha estat completament fruit de l’atzar i la improvisació. 

Així doncs, en un dia ventós, surto de la estació de Sant Cugat i vaig a fer la quasi obligada visita al Monestir. 

D’allí vaig a buscar el carril bici del Passeig Francesc Macià i de la Rambla del Celler fins arribar a l’Avinguda de les Cort s Catalanes agafant la pista de Can Borrell passant pel Pi d’en Xandri i pels voltants de la Torre Negra. 


La pista ressegueix la Riera de Sant Medir fins arribar a Can Borrell on agafo el trencall de la dreta seguint les indicacions “Sant Medir”. Passo per una mena de Zoo a Cal Castillo i m’endinso en la urbanització Sol i Aire fins que se m’acaba el camí i he de recular de nou fins a Can Borrell. 




De Can Borrell, una mica més endavant, trobo un corriol amb indicacions cap al Pantà  de Can Borrell al que hi arribo resseguint un rierol per la seva llera.


Un cop arribat al Pantà, trobo un nou corriol a estones inciclable que em fa travessar la Serra de l’Arrabassada fins trobar un nou corriol , ara si ,de baixada que es transforma en pista arribant-me fins a Can Gener on val a dir que fa una olor a Calçots que fa venir la gana. 




Continuo camí fins trobar el trencall de l’ermita de Sant Medir que després d’una curta però forta pujada, em deixa en l’ermita. 

Omplo el bidó i desfaig camí fins el trencall i remunto per pista asfaltada passant pel cantó de la residència de Can Puig on una mica més endavant ,agafo el trencall de la font Groga que esdevé un corriol que baixa força dret fins arribar al fons del barranc on trobo la font. 



Continuo pel mateix corriol en forta pujada per pista un xic trencada fins arribar al Coll Serola - Vista Rica i on torno a trobar el vent que fins ara, ha estat purament anecdòtic peró que deixa anar fent. 



Prenc la carretera fins al parc atraccions i un cop dalt, desfaig  camí fins anar a trobar el trencall del Camí de Can Borni que baixa valent fins creuar l’Antiga carretera de Barcelona a Vallvidrera. 








Cap al sud ,surt una fàcil trialera que enllaça amb la carretera de les Aigües que agafo cap a la dreta. Passo per sota Vallvidrera, per Can Caralleu i prenc el trencall del camí a Sant Pere Martir que puja fent ziga zagues fins arribar a l’antena de Sant Pere. 








Un cop allí, faig la baixada per la pista que en direcció Nord-Est ressegueix la carena de Vallvidrera fent algun que altre puja- baixa. 




La pista mor a la carretera BV-1468 de Molins a Vallvidrera que segueixo fins arribar-me a Vallvidrera i seguint per la carretera de Vallvidrera al Tibidabo abandonant-la en el trencall amb indicacions Bombers /Escola Judicial en l’Antiga carretera Vallvidrera- Barcelona. Enllaço de nou amb la Carretera de les Aigües fins arribar-me al Pla de les Maduixeres on continuo pel Carrer Manel Arnús, Avgda Tibidabo, Balmes ...i cap a casa.