Tot pedalant pels
castells del Sió
4-5-2013
Després d’un més que
discret retrobament aquesta temporada amb
l’esquí de muntanya, aquest dissabte vam decidir fer el salt a la neu (ja que jo ja vaig tenir la meva dosi dimecres), i vam recuperar de l’oblit les bicis. Per
començar i després del parèntesi, vam pensar en fer alguna cosa suau i per això
la Segarra esdevé un lloc ideal per fer-ho i més en aquesta època primaverenca,
doncs a més tampoc no volíem encigalar-nos massa ja que havíem d’estar a casa
abans de les 18h. Concretament ens vam decidir per una ruta que enllaça els
Castells del Sió i que ja havia fet parcialment fa un parell o tres d’anys, quan
s’estava construït el canal Segarra-Garrigues. Tot fent una mica de culturilla,
dir que ,El Sió, és un llarg riu poc conegut malgrat el seu poc cabal. Neix a
Gàver, a l’Alta Segarra, i esgarrapant fins i tot aigües de l’alta Anoia,
travessa la Segarra, l'Urgell la Noguera i desemboca a l’altura de Balaguer
després d’ aproximadament uns 70km. Aquest riu, ha esdevingut un element fronterer
durant al llarg de la història d’aquestes contrades alhora que un medi de
comunicació social, cultural i econòmic entre els pobles. Així, als segles X,
XI i XII es van bastir els castells de
frontera, que van esdevenir una important xarxa defensiva del territori.
Iniciem la ruta en la petita
vila de Castellnou d'Oluges des de la plaça de l’Església de Sant Pere, d’on
sortim direcció Malgrat i d’allí cap al castell de Castellmeià i davallant després
cap el LLor, un nucli tancat, d'estil medieval, al peu de les ruïnes del
castell i amb l’església parroquial de Sant Julià amb un absis romànic.
Seguim
cap a Guissona, que dels segles XI al XV fou una vila emmurallada amb tres
portals d'accés, dels quals només se n'ha pogut conservar un, el Portal de l'Àngel i on de passada veiem els
safareigs que encara conserven tots els seus elements.
Sortim de la vila tot i que malauradament ,caldria
una visita més acurada, pel costat de les instal·lacions de la coneguda cooperativa
guissonina cap a l’est direcció al Castell de les Sitges, un castell d'estil
romànic i gòtic del municipi de Torrefeta i Florejacs i que va estar declarat monument
i Bé Cultural d'Interès Nacional.
La seva situació estratègica, tot dominant la
vall del Llobregós, el feu protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les lluites
dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l’Hispània musulmana.
Un cop arribats al castell, per pista asfaltada seguim cap al sud i ens arribem,
a Florejacs, (que significa
"fortalesa de les flors") on el nucli antic encara conserva l'estil
medieval de carrers estrets i entortolligats amb el castell i una torre defensiva
convertits en casa senyorial.
Abandonem la vila pel raval i cap al sud per un
fàcil i divertit corriol que enllaça amb la pista que ens condueix a Les
Pallargues, vila situada a Els Plans de Sió a la dreta del riu Sió, i bastida al
voltant de l'antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat i té
una notable arcada gòtica a la façana.
Sortim cap al sud i enllacem direcció
est amb la carretera L-304 uns 500mts on agafem un trencall a la dreta que ens
portarà cap al Sisteró i la ermita de la mare de Déu de Bellvillar on en
arribar al cementiri virarem a l’est per travessar el canal Segarra-Garrigues tot anant a buscar per La
Partió i Les Vinyes de Concabella la pista cap a Els Plans de Montcortès
deixant a la nostra esquerra la vila d’Hostafrancs.
Travessem la carretera i
ens enfilem a la vila de L'Aranyó per direcció Est, arribar-nos a Montcortès de
Segarra ,on hi trobem el Castell de Montcortès, una majestuosa fortalesa feta
amb carreus escairats de planta rectangular amb portalada adovellada a llevant,
finestrals i galeria d'arcs rebaixats al pis superior.
Té dues grans torres
bessones quadrades que presideixen la fortalesa que fan encara més gran el
contrast entre el castell i el petit nucli de Montcortès de Segarra, format per
petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del
segle XVI.
Sortim direcció Est, i enllacem amb un simpàtic corriol que mor en
una corba de la pista que ve de La Cardosa, nucli que travessem i on ens
dirigim cap al Tossal de la Bagassa que rodegem per l’esquerre i creuant la
carretera L-311, ens dirigim, ja en baixada, cap al Tossal del Baró retornant
al punt d’inici a Castellnou de les Olugues després d’una volta llarga, però força
planera, on el desnivell és fa de forma progressiva amb suaus pendents i en general,
bon ferm.
