De Sant Celoni a Calella travessant el Montnegre
18-5-2013
Grans expectatives per aquest cap de setmana que han quedat
estroncades per unes desastroses prediccions meteorològiques. Així que, ha
tocat improvisar, i malgrat la pèssima mèteo que hi havia prevista per avui,
ens hem aventurat a sortir i fer la travessa Sant Celoni – Calella, una amable
i fàcil travessa pel massís del Montnegre sense sorpreses a cavall entre el
Montseny i el Corredor, la Tordera i la Mediterrània.
Sortim de Barcelona i el panorama no és gens encisador, pluja, pluja i més pluja però que en arribar a Sant Celoni minsa. Sortim del tren i només travessar l’estació cau un bon xàfec que ens fa recular aixoplugant-nos de nou a l’estació on ens posem tota la roba de plàstic que portem doncs si o si, volem sortir a pedalar. Aprofitant una pausa de la pluja tornem a sortir i comencem a pedalar cap a la carretera C-35 que travessem i recorrem pel marge direcció nord fins trobar una pista amb indicacions cap a Sant Martí de Montnegre a la dreta.
Sortim de Barcelona i el panorama no és gens encisador, pluja, pluja i més pluja però que en arribar a Sant Celoni minsa. Sortim del tren i només travessar l’estació cau un bon xàfec que ens fa recular aixoplugant-nos de nou a l’estació on ens posem tota la roba de plàstic que portem doncs si o si, volem sortir a pedalar. Aprofitant una pausa de la pluja tornem a sortir i comencem a pedalar cap a la carretera C-35 que travessem i recorrem pel marge direcció nord fins trobar una pista amb indicacions cap a Sant Martí de Montnegre a la dreta.
Sorprenentment, tot i la nuvolada,
surt el sol i deixa de ploure, podent lliurar-nos ja dels plàstics. Passem prop
de la caserna de bombers i creuem l'autopista AP-7 pel damunt. Per ferm
asfaltat, deixem a l'esquerra el trencall a Sant Llorenç de Vilardell i seguim
cap Sant Martí de Montnegre ascendint en direcció Est ja per ferm de sauló
premsat.
Ja fa estona que pedalem per dins del Parc del Montnegre i el
Corredor. Deixem a la dreta el trencall de Can Riera i continuem en suau pujada
per la serra d'en Solà tot flanquejant la vessant meridional del turó d'en
Ginestar.
Cap als 11 kms de la sortida, trobem una bifurcació amb opció a
Olzinelles i Vallgorguina i on prenem la opció esquerra direcció cap a Sant
Martí de Montnegre ,una petita ermita de caputxins(475mts).
Seguim per la
mateixa pista en baixada en pitjor estat de la que en veníem. De sobte, comença
a pujar tot passant per la ermita de Santa Maria de Montnegre fins arribar al Coll d’en Cona (663mts), on
per pista bona i ample, traspassem la carena per davallar fortament cap a d'un sector urbanitzat, on ja es veu al davant
avall Calella, i la Costa.
Passem per l'accés a una urbanització i continuem cap
a l'esquerra direcció Nord-oest durant un curt tram de pujada fins al coll dels
Tres Termes (295mts) ,per descendir i tornar a remuntar fins al collet de Sant
Andreu (317mts).
Enllacem amb la carretera BV-5126 que resseguim avall uns
200mts fins trobar un trencall a la dreta cap al Coll de l’era d’en Mola on al
contrari del que ens podem imaginar la pista es resisteix a perdre altura enfilant-se
de valent fins al Coll de Golinons a 255mts i des d’on ara si, se els baixa de cop
fins arribar al mar.
Travessant l'autopista C-32 per un túnel això si, no sense abans, regalar-nos amb una curta però
intensa pujada culminada per un club de tenis que travessem resseguint la pista
que ens deixa en el trencall del far de Calella al que hi accedim.
No en podem
gaudir massa per que en arribar ,comencen a caure uns gotellots d’un front que
està descarregant pel sud i que el vent empeny cap a nosaltres.
Així doncs, ens
tornem a posar en marxa i pedalem cap a Calella mentre veiem com ens persegueix
la pluja arribant a l’estació però, eixuts.
