De Manlleu al Santuari de Bellmunt
12-5-2013
Aquest cap de setmana
tenia intencions de fer un dia Btt i EdeM, l’altre però la mandra de sortir tot
sol em va poder. Ahir al final, vam acabar fent una passejada per corriols al
castell de Burriac sota una fina pluja, que no va ser suficient motiu per privar-nos
de sortir, però em va saber a poc, i avui tenia ganes de fer alguna cosa amb
una mica més de cara i ulls. Se em va acudir que podria ser un bon dia per fer
una sortida “experiment”, que portava de cap per Osona.
Així doncs, a poc de les
9h, surto de Manlleu per la carretera a Roda de Ter i de seguida trobo un
trencall a l’esquerra que porta a la masia de Can Roca. Un cop arribat, em cal
seguir per pista abandonada i presa per la vegetació cap a la Serra de
Llafrènca, on ara el ferm és com una immensa i llarga llosa al terra que fa la
progressió una mica incòmode. La tònica d’aquest tram és de trencacames amb
continus puja – baixa. Davant meu, al fons el santuari de Bellmunt que encara
es veu lluny, molt lluny. Al desviament de Casamitjana, fàcil d’identificar per
la gran bassa, trenco a l’esquerra i faig un petit tram en baixada esglaonat.
La pista ,discorre en
paral•lel però a distància de la carretera B522 ,creuant-la finalment però.
Circulo un centenar de metres per ella direcció Sant Martí Sescorts i l’abandono
per un nou trencall cimentat a l’esquerra que condueix al mas Güell. La pista
va guanyant alçada tot passant per diversos masos alternant trams asfaltats amb
trams de terra sempre amb tendència nord, travessant camps de cereal i
pastures. Santa Margarida és el punt culminant d’aquest tram i començo a
davallar anant a enllaçar amb una nova pista aslfaltada que en direcció est, em
davalla fins als Graons del Rei indret on va resseguint la carretera i
travessant-la mitjançant túnels fins a tres cops. Bones vistes sobre Sant Pere
de Torelló i El Santuari de Bellmunt. Passo pel mas de les Vinyoles i segueixo
pista al nord tot travessant el riu Ges.
Al davant
tinc Sant Pere ,tan sols em resta una petita costa per arribar-hi. Un cop hi
sóc, vaig a buscar el trencall per pujar al santuari de la Mare de Déu de
Bellmunt. La pujada tot i recordar de fa molt temps que era una pista cimentada
en molt mal estat i apedaçada per arreu, me la trobo perfectament asfaltada,
amb lo qual els 6 kilòmetres fins el santuari, esdevenen un pur tràmit, en els
que això si cal dir-ho ,s’esgarrapen gairebé 450 metres de desnivell positiu de
cop.
Un cop
dalt, tinc una mica de decepció per les vistes que avui ,la calitja,
s’encarrega de privar-me’n.
Inicio el descens, que al
contrari que la pujada, esdevé més salvatge. Des dalt del santuari, retorno a
l’aparcament i en el primer revolt de la carretera, hi trobo un pal indicador
de rutes de Petit Recorregut. Una de les banderoles marca un PR en direcció
sud-est que segueixo. Aquest va pel costat d’uns fils pel bestiar. Per una
portella de ferro, abandono el PR entrant en un bosc.
Aquest tram, és l’únic no
ciclable de la jornada. Avall s’intueix una pista abandonada i m’atanso fins a
ella improvisant per dins del bosc. Perdo desnivell fins a la pista que fent
llaçades ,esdevé un xic entretinguda i tècnica pel pendent i les pedres soltes.
Aquesta pista, mor a una
altra pista transversal, la de La Vall, en molt millor estat que penjada sobre
el riu en front de les Cingleres de Socarrada, davalla cap al Forat Micó, per després
,travessar el riu Ges a gual en tres o quatre ocasions.
Arribo al final de la
pista i surto a la carretera BV-5224 girant cap a la dreta direcció sant Pere
de Torelló. Un cop a Sant Pere, vaig a buscar el camí d’anada que ressegueixo
fins el trencall del Santuari de Puig Agut i L’Hora.
En principi la pista
sembla que davalla però de seguida torna a pujar de nou amb tendència
trencacames fins arribar al Santuari.
Allí enllaço amb una ruta
del centre Btt de Manlleu que en un principi sembla tècnic , però que al final
resulta ser una apacible passejada fins al polígon de la Coromina, on discorre
per un parc fins al punt d’inici.
