Pic de Pedrons 2.715m
(Pel llom nord)
1-5-2013
Aui dia 1 de Maig, festa
del treballador, hem fet una escapada a Andorra, que en arribar i veure el
panorama d’allaus en tots els sectors degut a les pluges i altes temperatures d’aquests
dies, ens a fet decidir-nos de rebaixar les nostres ambicions i decantar-nos
per un dels cims més clàssics de la zona entre Porté-Puymorens i el Pas de la
Casa, el Pic de Pedrons, un cim fàcil per fer en època hivernal al que no se li
coneix un historial d’allaus i del que avui, escollim la opció de fer l’ascens
pel llom nord, molt aconsellable paisatgísticament però amb un xic menys de
desnivell de la avui avalantxosa vall del Baladrar. Sortim des de el petit
aparcament de la carretera que ve del Coll de Pimorent cap a Andorra, a uns
centenars de metres abans de trobar-nos amb la nova duana andorrana-francesa. Calcem
esquís des de el cotxe i comencem l’ascens per una suau pendent per anar a
buscar la llomada que guanya altura suaument.
Força quantitat de neu, endurida
que fa que l’ascens esdevingui ràpid fins arribar a una zona més planera, on
podem contemplar en paral·lel a l’est, la carena que porta al Pic de la Mina i
a les instal·lacions mineres en desús que li donen nom mentre al fons, i davant
nostre, ja podem observar el nostre objectiu d’avui, el Pic de Pedrons.
A
partir d’aquí la carena, puja més decidida i ens decantem una mica cap a la
pala oest que fent un petit flanqueig deixant
avall el Pas de la Casa i el seu bullici al fons.
Un cop som dalt de la pala
cimera, rodegem el cim i ens enfilem per una mena de coma que ens deixa a
l’avant-cim, a pocs metres de la cresta final.
Pugem amb esquís fins la mateixa
cresta i ja amb grampons la recorrem al
llarg amb cura ja que és molt carregada de neu i tot i que no té massa
dificultat però, cal anar en compte doncs hi ha un bon pati especialment al vessant
est.
Fem les fotos cimeres i desfem camí pel mateix camí on hem pujat doncs
òbviament amb el risc d’allaus avui no és un dia per fer invents per la vall
del Baladrar per una neu ja, del tot primavera a les parts baixes.
Fotos: Daniel i Xavier K.
