Ferrada Teresina.
12-17-2014
Escurant els darrers dies en que la Noa i en Sergio encara
son per aquí, els convidem abans que tornin cap a Euskadi, a fer un tast de la ferradaTeresina de Montserrat completant així junt amb la Regina de Peramola i la del
Molí de Sant Feliu, la trilogia de les ferrades (al meu parer), més boniques a casa nostra, a més d'aprofitar per conèixer la
Serralada de Montserrat. La Teresina, està considerada com a la primera ferrada
de Catalunya sent equipada a l'any 1993 per l’Antonio García Picazo amb un
traçat força enginyós i entretingut que assoleix la Miranda de Sant Jeroni,
punt culminant del massís de Montserrat (1237mts). És una via catalogada com
K4, llarga, amb 665 metres de desnivell positiu i 3,6 quilòmetres amb algun pas
una mica tècnic. Té l'equipament just per poder passar amb seguretat
evolucionant sovint, per les preses naturals que ofereix la mateixa roca i on,
en molts trams, cal tibar de braços per remuntar cordes i cadenes intercalant
seccions equipades amb d’altres en les què tan sols cal caminar.
Font:deandar.com
Matinem i sortim del monestir de Santa Cecília situat al peu
de la carretera del monestir de Montserrat a Can Maçana (BP-1103) i prop de
l'inici de la Canal de Sant Jeroni. Des de l’aparcament, en direcció oest ens
arribem a la canal de Sant Jeroni on trobem unes escales que pugen cap a la
canal tot creuant GR172 que seguim uns metres cap a l'esquerra i abandonant-lo
quan aquest vol creuar el fons de la canal per a continuació, tombar a la dreta
pel camí que ara puja dret. Comencem a remuntar la canal de Sant Jeroni
caminant enmig d’un gran caos de rocs i guanyant alçada ràpidament.
A l’estona, just abans d'una torre d'electricitat, la canal
es bifurca seguint ara les marques en color blau. Prenem a la dreta la canal del
Pou de Glaç, més coneguda com “La canal del Mejillón”, i anomenada així pel restaurant que hi havia hagut anys ençà
dalt. El pendent, s’accentua trobant ja
alguns trams amb sirgues i cadenes.
Abandonem ”La Canal del Mejillón” i seguim les marques
blaves que ens condueixen a l'inici de la ferrada on cal anar en compte de no
passar-nos de llarg, doncs de seguir la canal, trobaríem els trams equipats que
permeten remuntar-la allunyant-nos de la ferrada. Arribem a l'inici pròpiament
de la ferrada on veiem una primera cadena i les restes d'un esglaó tallat i comencem
a grimpar. Passem per dins del forat que forma un gran bloc de roca i després
d’un flanqueig arribem a un dels punts més espectaculars i aèris de la ferrada, un estret pont de roca
suspès en el buit amb una gens despreciable timba a ambdós costats.
El creuem al llarg sense cap mena de dificultat i superem un
espectacular esperonet penjat arribant-nos dalt d’una petita agulla de la que
sortim per terreny terrós i on cal parar atenció de no relliscar doncs ara, no
anem assegurats.
Seguim fent un flanqueig per la paret de Santa Cecília i
superem un tram força vertical que cal superar tibant de braços una maroma i
una cadena.
Ara, la via tomba a l'esquerra, anant a cercar un flanqueig
un xic aeri equipat amb algunes grapes que ens deixa en una canal dretota on
cal tibar de cadena per sortir-ne.
Som a la part superior de
la paret de Santa Cecília, a la Miranda de Santa Cecília i alhora
,excel•lent mirador des d’on albirem en primer terme cap a l’Est les antenes
del mirador del Moro i cap a l'oest el
sector d’Ecos,Frares i Agulles.
La via original del 93’ finalitzava aquí, però el traçat
actual continua amunt assolint la Miranda de Sant Jeroni que és cap a on
anirem. Ara, ens cal perdre alçada i per fer-ho tenim un parell d’opcions, o bé
muntar un ràpel d’uns 25mts que esdevé força vertical i directe muntat a la
punta del precipici cap al sud on hi ha l’ instal•lació,o bé desgrimpar per unes petites grapes. Nosaltres, com que portem
corda, rapelem.
Un cop després del ràpel seguim un tram de flanqueig pla per un
caminet enganxat a la paret oest de Sant Jeroni i on hi ha l’escape que fent un ràpel s’hi arriba al GR-172.
Fet el flanqueig, ens tornem a enfilar per un tram equipat
amb grapetes i sirga per a continuació, superar una secció per dins del bosc
sense equipament, ja que només cal caminar per terreny senglar (i amb prou
feines!) que ens deix dins d'una canal molt estreta i vertical.
Gairebé al fons, comença el pas clau de la via ,una xemeneia
vertical, que per a superar-la ens
ajudarem de cadenes, sirga, i grapes avançant en el tros més estret en
oposició. A mida que anem guanyant altura, la dificultat minva fins a arribar a
la sortida de la canal on seguint la sirga un grapat de metres més enllà,
arribem a la barana de la Miranda de Sant Jeroni i fi de la via.
Un cop dalt del mirador ,baixem fins l’ermita de Sant Jeroni
i aprofitant l’activitat, fem una gran volta que ens durà cap al Pla de les
taràntules, a l’ermita de Sant Joan ,Sant Miquel, el monestir i el camí dels
degotalls fins al cotxe.
Fotos: Noa, Marta, Sergio i Daniel.
