Via Ferrada de la Regina de Peramola
26-07-2014
Divendres a mitja tarda, ens vam arribar a Coll de Nargò on
vam estar fent uns quants “pegues” d’escalada esportiva aprofitant que dormíem
a Oliana per dissabte, a primera hora, atansar-nos a la ferrada Regina de
Peramola que feia força temps teníem en agenda. Així doncs, dissabte des de Oliana, sortim ben matiners per la C-14 direcció La Seu d'Urgell vorejant l’embassament d’Oliana i tot just
abans del túnel, aparquem a la via de servei just abans d'entrar.
Des de l’aparcament
anem a cercar la llera d’un barranc sec, el remuntem seguint marques vermelles fins a arribar a una bifurcació on agafem la
sendera de la dreta que va vorejant la gran paret arribant en uns 20’ a l’inici
de la via i on trobem un cartell que ens informa de d’entrada. La ferrada és
dividida en 4 trams i aquí comença el primer. Comencem pujant per un tram
completament vertical equipat sense massa dificultat tot i que caldrà tibar de
braços en algun punt i anar en compte de no refiar-nos massa de la sirga de la
línia de vida que en algun tram és en força mal estat. Flanquegem uns metres
cap a l’esquerra i continuem pujant per una mena d’esperonet uns metres més.
Arribem a una part encaixonada en una petita canal per l'esquerra per després pujar
uns metres més per l'interior d'una altra canal. La remuntem per l'esquerra i entrem
en un passadís que ens condueix cap al final del primer tram.
Continuem cap al segon
tram pujant un petit ressalt. Hi ha la possibilitat de desviar-se a l'esquerra
i ascendir un petit cim proper o continuar cap a la dreta. Flanquegem uns
metres per creuar el pont tibetà que
impressiona més per l’altura que no pas per la dificultat. Un cop travessat el
pont superem una gran placa vertical d’uns 30 metres. Continuem pujant per
trams verticals però amb petites repises. Superem dues rampes equipades amb
cadenes i no tan verticals com els trams anteriors i finalitzem aquí el segon
tram.
Arribem a un pla i comencem aquí el tercer tram. Baixem uns metres per la
sendera i anem a buscar l’inici de la línia d’aquest tram sota una paret
vertical per la qual haurem d’evolucionar i on cal anar amb molt de compte de
no refiar-se de la sirga la primera desena de metres. Un cop superada aquesta
secció vertical, seguim per l'esquerra flanquejant uns metres penjats sobre el
buit i continuem amb l'itinerari trobant-nos amb algun petit tram vertical que
superem sense massa dificultat i tornant a estar en una zona plana al peu d’una
agulla.
Pugem per un tram totalment vertical superant un petit desplom. Una
vegada dalt, flanquegem cap a l'esquerra cap a la canal que es forma entre
l'agulla i gran placa que tenim al davant i on hem de passar d’un costat a l’altre
en l’anomenat “Pas de la Fe”, que no és difícil però té el seu “intríngulis”
per a la gent que no és massa alta. Un cop som a la paret, superem un llarg
tram vertical des d’on podem veure la darrera placa de la via.
Hi ha una bifurcació,
a la dreta condueix al recorregut original de la via. És bastant difícil ja que
cal superar un bon desplom i continuant per l’esquerra es realitza l'itinerari
fàcil arribant al final de la via.
Des d’aquí s’inicia el camí de tornada que
en condicions normals serà d’uns 90’, conegut com a camí equipat Joan Nubiola. Per
arribar a ell solament haurem de seguir les marques de pintura vermella en el
que en el primer tram trobem algunes seccions equipades amb línia de vida i fins
i tot, esglaons .
