El Puigsacalm des de Vidrà.
04-08-2012
Al Puigsacalm, que jo recordi, hi he pujat per Bracons, per Joanetes i per la Canal dels ganxos però des de Vidrà, mai. Com aquesta era una opció que tenia pendent vaig decidir materialitzar-la i ja posats a fer, per que no també en bicicleta?Així doncs, dissabte sortim de Vidrà i per pista força trencada pugem fins al Palou Xic tot rodejant per la dreta el Puig Castellar.
D’aquí, comença una llarga baixada que ens davalla fins a La Coma de Cabagés per després tornar a guanyar alçada per una pista amb força reguerots fins arribar a l’ermita de Santa Margarida de Cabagés(1256mts).
La pista torna a davallar tot flanquejant la Serra Dreta fins arribar a les planúries del mas de la Fontcoberta on enllacem amb la pista asfaltada de Collfred que resseguim en pujada cap al sud direcció Vidrà tot baixant de sobte en un marcat gir a l’esquerra.
Cal estar alerta doncs quasi un quilòmetre més avall, just en un revolt tancat a la dreta, hem d’abandonar l’asfalt i agafar la pista de terra que s’enfila fins al Coll de Siuret (1297mts).
Assolit el coll, baixem cap al Pla de les Escampades i cap al Pla Traver (1276mts), d’allí i per camí difús per entre les pastures, anem a trobar el pla dels Arços on per camí trencat i difícilment ciclable, ens arribem fins al Coll de Manter (1361mts).
Travessem la tanca i resseguint el filat pedalant per camí desdibuixat sobre l’herba arribant-nos fins una nova tanca amb un indicador a l’entrada d’un bosquet.
Prenem un corriol que s’hi endinsa i que finalment ens deixa sota el cim del Puigsacalm, on cal empènyer la bici uns 100mts lineals senderó amunt fins coronar el cim (1515mts).
Normalment , de dalt estant , hom pot contemplar unes vistes esplèndides a 360º que avui per la calitja no en podrem gaudir.
Desfem camí pel divertit corriol fins la tanca de fusta de l’entrada del bosquet, en aquest cas, sortida i davallem cap al SO direcció al Coll de Manter sense arribar-nos doncs, abans, agafem un incipient corriol que endinsant-se en el bosc davalla cap als Rasos de Manter tot passat per la font Tornadissa.
El corriol acaba convertint-se en una pista d’explotació forestal en força mal estat que va descendint fins anar a trobar l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases.
Més avall i per la mateixa pista, trobem la riera de Sant Bartomeu que seguim en paral·lel en el seu curs tot passant pel costa d’un parell de masos.
Abandonem el curs de la riera per seguir cap al nord remuntant la vall del rierol del Ges mentre la pista va guanyant altura tot sortint de la fondalada fins anar a trobar el trencall de la pista asfaltada de Vidrà a Sant Privat per Collfred que en poc més d’un quilòmetre ens torna a deixar a Vidrà, punt de sortida.
