Infern, Freser i Bastiments.
6-12-2011
Per Jordi i Daniel.
Amb en Jordi i la Marta, per aquest cap de setmana passat teníem previst fer la ditxosa sortida al Pic de l’Infern que per motius diversos hem estat aplaçant una vegada i un altre. El d’aquesta darrera va estar per culpa d’un Jordi amb un refredat com una sopa i la d’un servidor amb una afecció vírica intestinal que em va deixar al llit des de divendres a dilluns al matí. Ahir dilluns, en Jordi va tornar a la càrrega i va preguntar-me si dimarts volia tornar a Vallter a enllestir l’afer que teníem pendent, i és clar, a mi em va faltar el temps de dir-li hi que si.
A les 7:15 de dimarts, m’arribava a Sant Hipòlit amb un Jordi impacient que m’esperava malgrat la fresca de la Plana a la porta de casa seva. Carreguem les coses a la furgui i cap a Vallter on arribem a poc de les 8:00 i on la gent de la estació ja estan en dansa organitzant els aparcaments (i amb molt bon criteri penso jo) reservant les places pels esquiadors de pista i deixant-nos el aparcament intermig pels esquiadors de muntanya i similars. Fa un dia ventós, ens equipem depressa i tot seguit ens dirigim cap a la estació superior on l’aparcament, tot i que encara no son les 9 ja és a petar. La neu ha reculat força aquests dies i s’ha encartonat quedant ja com la neu a la que estem acostumats a Vallter. Fiquem esquís als peus i remuntem pistes pels marges fins anar a trobar el coll de la Marrana que trobem en el darrer pas delicat si no es porten ganivetes (com és en el nostre cas).
Un cop som al Coll, treiem pells i ens hi llencem cap a la Feixa llarga per travessar el Freser on tornem a muntar pells per guanyar metres pels Aigols Podrits.
En la clotada, el vent no molesta i avancem ràpidament fins anar a trobar la pala entre l’Infern i el Freser. Crèiem que estaríem sols, però de cop veiem una munió de gent en distints grups seguint les nostres traces, vaja! Anem guanyant metres mentre veiem que en cims i crestes es fa el característic barret de neu en suspensió pel vent. Esperem no ens faci massa la guitza.
Finalment arribem al coll on decidim deixar els esquís i tot i que no cal posar-nos els grampons, més val prevenir.... Piolo en mà anem a cercar la cara NE i en un tres i no res fem cim de l’Infern (2868mts) amb el valor afegit que quasi no bufa vent. Poc a poc dalt del cim ens anem ajuntant una pila de gent i nosaltres decidim fer via i tornar a baixar al coll.
Un cop al coll decidim enfilar-nos al Freser (2834mts) que és a tocar i baixar esquiant per la seva cara Sud ja que no tenim massa clar que la E estigui en condicions adonant-nos més avall que hem fet el préssec doncs es podria haver baixat sense gaires problemes.
De tota manera la baixada per la Sud no decep i sense perdre massa alçada anem a trobar de nou el Freser per remuntar cap al coll de la Marrana.
Com la sortida ens ha sabut a poc, tornem a muntar pells i ens enfilem al Bastiments per les Arpelles del Freser i fem cim al Bastiments (2881mts), això si suant la cansalada doncs la neu esta força glaçada.
Fem cim amb una bona ventolera i no ens entretenim més que el temps suficient per fer la transició per la baixada al coll de la Marrana que esdevé purament de supervivència.
Un cop superat el coll la cosa canvia substancialment i trobem un bon matalàs de neu pols transportada pel vent que torna la baixada cap, i a pistes avorridament plàcida.
