Tot fent el Turista per la Ribagorza
21-1-2012
Doncs si, aquest dissabte vaig sortir a passejar per la Ribagorza i encara que no us ho cregueu vaig estar a Torreciudad, si, si, com ho llegiu, en “El Santuario de Torreciudad”. El que fa l’avorriment i el no poder sortir a trotar per la muntanya, eh? i és que tants cops passant pel davant hi sentia una certa curiositat d’acostar-m’hi a veure que s’hi cou allà dins. Pels que no ho coneixeu ,el Santuari, el trobareu a 25kms de Barbastro a la marge esquerra del riu Cinca damunt de l’embassament del Grado, és difícil no veure’l!!.
Actualment, a part del seu atractiu religiós i turístic, acull també concerts d’orgue i d’altres manifestacions culturals i promociona la Ruta Mariana que enllaça la Basílica del Pilar de Saragossa , Torreciudad, Montserrat i Lourdes. Amb aquestes premisses, òbviament, es pot deduir que el Santuari està dedicat a la Verge María i la seva construcció fou promoguda per en Josep Maria Escrivá de Balaguer, també fundador de l’Opus Dei. El conjunt del Santuari va ser obra de l’arquitecte Heliodoro Dols i fou obert al culte a l’any 1975. S’hi destaca la varietat formes que aconsegueix formar amb un element constructiu tan senzill com és el totxo i que interpreta d’alguna manera els elements constructius tradicionals de l’Aragó.
El Santuari, va bastir-se molt a prop de la antiga ermita de la Virgen de Torreciudad que data del S. XI. El nom li hi ve donat de la vella torre de guaita de la època àrab de la que encara s’hi conserva en bona part a pocs metres de la ermita.
Dins de la nova edificació, ubicada en una gran explanada delimitada per arcades, en la nau principal s’hi inclou entre d’altres elements, un cor alt i sota, una cripta amb una bona quantitat de confessionaris repartits en quatre capelles, un retaule d’alabastre en el que podem veure en el centre la talla romànica de la verge i en front, l’orgue amb més de 4000 tubs.
Teniu més informació a: http://www.torreciudad.org/
De tornada a Castillonroi ,vaig decidir fer una mica més de volta i atansar-me a La Puebla de Castro de camí a Graus, que s’hi pot accedir també des de l’espectacular Congost d’Olvena. La població, està situada al damunt d’un turonet a 644mts. S.N.M i té algunes edificacions i carrers curiosos.
Finalitzada la visita, i malgrat que hi he estat un munt de vegades i que jo no se a que fer-li hi ja fotos, vaig passar-me per Graus, ciutat que te un Conjunt històric molt interessant. A la ciutat encara hi podem distingir trams de muralla i encara se en conserven tres de les seves portes, on en el Barrio de Abajo, encara perdura un cert caire medieval amb carrers estrets i petites placetes en les que encara resten en peu alguns palaus senyorials destacant entre elles la Plaça Major, porxada amb diversos estils arquitectònics perfectament integrats com l’ajuntament amb la seva arquería mudèjar d’estil renaixentista aragonès i a les afores, el pont medieval anomenat Puente de Abajo o de la Pascaisa.
També, arrapada en una enorme massa de roca, en destaquem La basílica de la Virgen de la Peña, d’origen romànic, amb una amalgama d’estil gòtic i renaixentista. El conjunt, consisteix en una robusta església amb un bonic claustre i l’antic Hospital. Afegir a més, que aquest és un excel·lent mirador sobre la ciutat de Graus i les valls de l’Ésera i la de Isábena.
I després cap a Castillonroi per donar per conclosa la turistada de dissabte, que el meu genoll no està per massa filigranes ,i crec que en vaig fer un grà massa...
