Tot seguint
les passes del Bandoler Capablanca
5-1-2013
Diuen
les cròniques, que en Capablanca va ser un dels bandolers més llegendaris del
Camí Ral i que abans de ser-ho, va estar un humil pagès que es guanyava les
garrofes tot fent de mosso per les masies. Va decidir de convertir-se en
bandoler quant un dia, després de cobrar la mesada, va anar-se'n a Manresa a
gastar-ne una part i en arribar, va ser assaltat, maltractat i robat per un
grup de lladres a la vista de tothom i ningú no el va pas ajudar. Aquest fet el va
afectar tant que, desenganyat, va prometre no tornar a guanyar-se el jornal mai
més honradament i va decidir que des d'aquell moment viuria de tot allò que
robés als altres. Armat amb un pedrenyal i cobert per una capa de color blanc
que havia furtat a un capità de miquelets va arribar a ser el saltejador de
camins més temut de tota la contrada assaltant als viatgers que passaven pel
Camí Ral. En Capablanca ,bon coneixedor de tots els racons de les muntanyes,
coneixia indrets on amagar-se per assaltar les seves víctimes, i per fer-ho
,estenia la seva capa al mig del camí, s'enfilava dalt d'un arbre o d'una roca,
i convidava als viatgers a dipositar tot el que duien de valor dins la capa...
I amb la llegenda com excusa, ens ha
servit per escapar-nos avui la Marta i jo pels confins més salvatges de la
Serra de l’Obac. Matiners, en un dia molt fred però solei, sortim del poblet de
Rellinars (320mts) i pels carrerons ens dirigim a les afores del poble cap a les ermites
de Sant Pere i Sant Fermí passant vora de la fàbrica on l'aigua de la font dels
Carlets, anys enrere movia més de 600 telers.
Trobem un trencall cap a les
fonts dels Carlets que agafem i que posteriorment es torna sender creuant el
Torrent d’en Roca. Un cop creuat el torrent, el camí torna a guanyar
alçada tot rodejant la Carena de la
Casa. Passem pel Mas de Les Boades (500mts) trobant poc més amunt un bonic
aixopluc de pedra seca.
La pista gira cap a l’oest i rodeja per sota el roc del
Castell de Bócs on agafem el corriol que s’enfila cap al Coll del Correu que
esdevé totalment inciclable i on cal empènyer la bici muntanya amunt uns cinc
minuts.
Un cop arribats al Coll (637mts) prenem el corriol de l’esquerra que ja
forma part del Camí Ral. Al principi comença una mica emboscat, per després
obrir-se i discórrer pel ferm de la mateixa roca conglomerada sent aquest un
passatge un xic exposat i probablement el tram més bonic i espectacular de tota
la ruta regalant-nos amb unes bones panoràmiques de l’Obac.
Rodegem el Roc del
Castell de Bócs i la Roca del Duc per la vessant Nord per la Carena del Camí Ral
tot alternant cingleres amb trams emboscats i algun avenc fins sortir a un
coll.
Ja en baixada, el corriol enllaça amb un camí de bon ferm i passa per les ruïnes dels Hostalets del
Daví (565mts).
La pista, segueix davallant i passada La Morella ,va a trobar el
trencall de la ermita de Sant Jaume de
Vallhonesta, que abandonem aproximadament als 700 metres per agafar un
corriol que neix a l’esquerra. L’esmentat corriol recorre al llarg la Carena
del Panissar per la seva vessant oriental fins retrobar una pista, passat el
Coll Gipó (659mts) que ens condueix al Mas del Ginebral on abans d’arribar
però, hem de prendre un nou corriol que surt d’un revolt a l’esquerra.
Aquest
corriol, s’enfila fins al Coll de l’Albereda (655mts) on enllaça amb un altre
que ve de NE i que resseguim fins davallar tot
travessant per sota una línia elèctrica d’alta tensió camí de l’ermita i
antic hostal de Sant Jaume (497mts) situat en el pla que va de la serra de la
Creu i la Roca de Sant Jaume on arribem de seguida i del que tan sols queden d’en
peus la ermita i algunes parets de l’hostal.
Desfem camí i aproximadament a uns
400mts, agafem el trencall a la dreta d’una pista que amb ferm regular ens
davalla fins al mas de Can Serra, al que no arribem ja que agafem un nou
trencall a l’esquerra abans de començar la pujada cap a l’esmentat mas. Per
pista trencada i entretinguda, travessem pel costat les ruïnes de l’hostal de
Can Vinyes i seguim baixant resseguint el Torrent de les Pasteres rodejant La
Carena dels Cellers i La pòpia fins anar perdent altura entre puja i baixes per
pista mediocre fins arribar a creuar el Torrent de la Font del Bosc on ja trobem
camí asfaltat.
Virem a l’esquerra i ens enfrontem a una curta rampa que ens
diposita a Les Ferreres de Sant Ignasi de Loiola i posteriorment a Rellinars
tancant la volta.
En
resum, una excursió que discorre en part l’antic "Camí Ral" de
Manresa ,Terrassa i Barcelona ,escenaris on el bandoler Capablanca feia les
seves malifetes i on encara ,es pot observar per alguns dels seus hostals i
masies al voltant del camí. Tot en un circuit circular amb un bon grapat de trams
un xic tècnics que discorre per terreny de conglomerat i de profundes cingleres
que el fa molt emocionant i que malgrat hi
hagi un curt tram totalment inciclable on cal arrossegar la bici, paga la pena
el premi. Una ruta bonica i panoràmica per indrets salvatges amb algun passet
“entretingut".