La Tossa Rodona (2601mts)
16-12-2012
Després d’una foquejadapistera dissabte passat, avui carregat d’optimisme, amb en Xavi hem pujat a fer
un tast en neu verge per tal de veure com funciono en aquest medi i de pas ell,
iniciar la temporada. L’objectiu escollit ha estat un dels grans clàssics de la
zona, l’arxi repetit pic de la Coma d’Or que per cert, vaig intentar fer amb la bici aquest estiu sense massa èxit però. Ben puntuals, arribem a l’aparcament
del Col de Pimorent (1915mts) en un dia solei i força càlid. Travessem la
carretera i anem a cercar les traces dels que ens precedeixen. Comencem a foquejant
direcció NE resseguint el rec d’en García i remuntant suaument la
Coma d’en García per la riba dreta.
A la cota 2200 passem pel costat de les
restes de les antigues instal·lacions mineres i arribem a un punt on la vall es
bifurca en dues comes per una mena de contrafort pujant nosaltres pel contrafort que abandonem
quan aquest es torna massa costerut i anant a buscar la coma de l’esquerra que
es deixa en un replà per el que avancem per la fondalada fins arribar a la
capçalera que enllaça amb la pala que mena a la Portella d’en García (2534mts).
Davant nostre apareix un paisatge desolador amb un Pic de la Coma d’Or (2826mts)
gairebé pelat, doncs el vent d’aquests dies i una temperatura força alta ha fet estralls en cotes elevades.
Amb aquest panorama, desestimem l’ascensió a
aquest cim i ens dirigim al sempre socorregut
recurs de pujar a la Tossa Rodona (2601mts), un discret bony arrodonit que queda
al NO de la Portella i que assolim fàcilment per la carena.
Un cop hi som i malgrat
que el seu estat també és lamentable per
la manca de neu, intentem anar a fer un
vell conegut, El Pic dels Tres Punts (2624mts) però just començar a fer les
primeres passes per una irònicament neu fonda ,sento les primeres molèsties al
genoll i sàviament aconsellat pel Xavi, ho deixem estar. Així doncs traiem
pells, i per una neu ventada i canviant, desfem camí cap a la vall on a mida
que vaig perdent metres ,me n’adono que realment, al meu genoll encara li falta
una mica més de temps per enfrontar descensos per neu verge.
Així doncs ,paciència
no sia que l’esgarrem abans de començar.
