15 de set. 2011

15-9-2011 Nerín, pista de las Cutas, Cuello Diazas.

Nerín, pista de las Cutas, Cuello Diazas.
15-9-2011


Surto ben d’hora del càmping de Fiscal i m’arribo a Nerín (1272mts) on aparco prop de l’aparcament de la llançadora que puja a Cuello Arenas. Deixo la furgona i la canvio per la bici començant a pedalar per l’ample i fàcil pista que evoluciona per l’Estiva de Nerín fins arribar-me a Cuello Arenas (1980mts) on de seguir cap al fons arribaria a Cuello Gordo.







La pista segueix pujant pel Llano Tripal per anar a buscar la carena de la Sierra de las Cutas i baixant s’hi arriba a la Brecha de Arazas (2132mts) i primer mirador del camí. Estem sobre la Faja de Pelai i just al davant albirem el Tozal del Mallo, el Gallinero, Tobacor i al fons, Sierra Custodia, Monte Perdido.... .









El camí discorre tot i que amb tendència a descendir amb alguna pujadeta arribant al segon mirador del dia, aquest just al davant de la Brecha de Rolando anant a trobar el tercer després d’una baixada més important.











A partir d’aquí, la pista va planejant per La Cuta fins arribar a Cuello Diazas (2113mts), que de seguir baixant la pista arribaria a la Vall de Broto i Torla, però com el d’avui no és un circuit circular, reculo i segueixo sobre els meus passos trobant-me a l’Eduardo a la Brecha de Arazas, amb el que comparteixo el camí de baixada i com és d’hora m’arribo a Broto a fer benzina i faig una mica de turisme per Buesa que no el coneixía.













Com diria en Roger quan la va fer, una ruta IMPRESCINDIBLE!

El Tren Groc (Le Train Jaune

El tren groc (Le Train Jaune)

Sembla que pel Tren Groc amb les seves velles unitats, s’hagi detingut en el pas del temps i que deixa embadalits a grans i a petits. En un viatge amb el tren groc, acostumats al ritme de vida actual, la velocitat passa a un segon pla deixant de ser la protagonista i prenent el relleu d’aquest protagonisme el propi ferrocarril sent únicament ell i els indrets per on circula els veritables protagonistes, que ens faran viure el ferrocarril d’abans en essència pura. El traçat té una longitud total de 62 km i  enllaça Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol. Es va construir amb la intenció d’unir l'Alta Cerdanya amb Perpinyà a través del Coll de la Perxa posant-se en servei el 1910 entre Vilafranca i Montlluís, i ampliant-se posteriorment fins a La Guingueta el 1911 i fins La Tor de Querol el 1927. Els primers 28 km es desenvolupen a través del Conflent superant un desnivell de 1100 metres flanquejant  diversos túnels i ponts, destacant entre ells els ponts de Sejourné i de Gisclard. La resta del recorregut, es desenvolupa per la comarca de la Cerdanya, en els que el traçat fa un munt de voltes per tal d'evitar les fronteres administratives i la població de Llívia. Abans d'arribar a la Cerdanya, la línia passa pel seu punt culminant a l'estació de Bolquera-Eina, estació més alta de la xarxa a 1593 metres. El material rodant que circula per la línia es composa de tretze automotors originals de l'any 1909, i que assoleixen una velocitat màxima de 55 km/h i divuit cotxes de viatgers, òbviament tots de color groc, entre els quals tenen molt èxit durant l'estiu els cotxes descoberts tipus jardinera. Actualment s’han incorporat dues modernes unitats automotors.
Es important abans d’emprendre el viatge informar-se bé dels horaris, doncs si bé en temporada estiuenca la oferta d’horaris és més generosa, durant els mesos d'hivern tan sols hi circulen un parell de trens en cada sentit.












Així que si us fa patxoca l’experiència i en voleu més info:

http://www.trenscat.com/catnord/trengroc_ct.html

http://www.ter-sncf.com/Regions/Languedoc_Roussillon/fr/Default.aspx