17-9-2011 Oliván- Pico Oturia- Susín- Oliván

Oliván- Oturia- Susín- Oliván

17-9-2011

Surto de la pista que neix de la part sud d’Oliván i que baixa fins al riu per remuntar la vall per pista trencada a estones i amb algunes rampes que fan suar la cansalada fins arribar a l’Alto de Basarán on agafo un trencall que em deixa a la Cruz de Basarán, lloc on a l’intersecció trobo les runes del que deuria ser una petita ermita.

Segueixo la pista ara més ràpida cap al Cerro de San Blas on en arribar a les restes d’unes construccions, la pista es torna mes dreta alhora que trencada per arribar a una collada on trobo el trencall per baixar al santuari de Santa Orosia.

Jo agafo el trencall de la dreta amb marques de PR que fent una marrada , va fent vessant tallant la muntanya de Oturia (1921mts) fins que trobo quelcom que s’insinua com un incipient corriol que s’enfila cap al cim. En principi és ciclable fins a mitja pala on toca empènyer la bicicleta fins al cim, deixant-la pocs metres abans per que n’estic fins al capdemunt d’empènyer-la tan sols per que surti dalt del cim.

Les vistes son extenses però m’afanyo en fer les fotos i baixar, doncs per al migdia hi ha previstes pluges, i ja és quasi migdia!. Recupero la bici i baixo prat a través fins on puc per anar a enllaçar el camí de pujada. Un cop hi sóc, segueixo per la mateixa pista, val a dir que molt trencada i que buscant la lloma de la muntanya, comença a baixar fent ziga zagues trobant al pas el despoblat de Casbas anant a trobar el trencall de Susín ,poble parcialment restaurat que paga la pena estar-s’hi una estona.

De Susín, s’agafa la pista de l’ermita que en forta i divertida baixada connecta amb el camí de pujada desfent-lo fins arribar novament a Oliván i tancant el cercle.  

16-8-2011 Pic de la Liena (2605mts) en Btt

Pic de la Liena (2605mts) en Btt

16-9-2011

Avui en l’agenda el pic de la Liena (2605mts). A veure si amb aquest puc augmentar la meva escadussera llista de cims fets en bicicleta. Com a punt de partida, prenc la població de Chisagües per a continuació seguir la pista que deixa a escassos metres del cim. Diuen que aquesta és la pista que s’enfila més amunt dels Pirineus, però sigui o no sigui cert, la veritat és que des de que surt del poble no para de pujar. I hom és preguntarà -Una pista que no va enlloc?, bé si que va, però a un cim? Quin sentit te tot això... .No ens poséssim nerviosos, doncs tot te la seva explicació, i òbviament, aquesta també la te i és senzillament per la explotació minera doncs hi trobem una gran quantitat de mines, ara en desús fins a pocs metres del cim i que van ser explotades fins a la meitat del segle passat. D’elles, se n’extreia ferro, coure, plom i plata. Actualment la pista, tan sols se li dona un ús ramader principalment, però tot i això encara resten força vestigis del seu passat miner.

Bé doncs la explicació de l’itinerari de seguida està feta doncs just es passa per la darrera casa del poble, la carretera es torna pista en estat regular que enfila pel marge esquerre de la Vall del riu  Real pel GR fins a la seva capçalera mentre em surten al pas una colla de marmotes, per després fer una forta marrada cap a la dreta i anar pujant fins una cabana refugi.

D’allí serpentejant passa per unes antigues instal·lacions mineres passant posteriorment per pastures d'altura, i posteriorment per terreny pelat fent ziga zagues fins a escasos metres del cim amb unes vistes del Mont Perdut, del Posets, i demés realment espectaculars.

Val a dir que els darrers metres cal empènyer la bici fins les fites cimeres. Jo no tenia massa clar que fos el cim i m’he anat a l’avant cim que queda a la dreta de 2568mts, ja que el GPS tan sols indicava el nom de la Hoya o Punta de la Mota.

 I la baixada, doncs res, una pila de kilòmetres de baixada per fer dentetes a qualsevol.