Congost del riu Queixigar
9-08-2014
Aprofitant que estava passant el cap de setmana a Castillonroi i tenia els patracols de ferrada i barrancs allí dalt, avui ens hem retrobat amb en Marc després de no veure’ns des del barranc de Vilacirera. Decidim fer el barranc del Queixigar, que tinc relativament prop de casa i que amb les darreres pluges pensem que baixarà canyero. Per accedir, cal agafar la N-230, direcció Vielha i pocs quilòmetres abans d’arribar a Benavarri, prenem el desviament a l'esquerra cap a Caladrones i Ciscar. Arribats a Ciscar, continuem direcció a Antenza i just passat el pont sobre el riu Cajigar, prenem una pista a l'esquerra que el remunta i on cal seguir les fites de GR. Aparquem sota d'un gran arbre abans d’una corba en pujada cap a l’esquerra i amb la sortida del barranc just davant nostre. Continuem a peu per la mateixa pista seguint les traces del GR – ruta Btt ,fins a arribar a un encreuament amb una casa on poc abans ens desviem a la dreta veient ja, el castell de Fals dalt d’un promontori. Baixem per la pista fins trobar la llera d’un torrent sec. Cal seguir-lo (vegetació molt crescuda i incòmode)fins anar a trobar un petit canó amb badines sovint estancades i inevitables.
Les superem i seguim per la llera seca del torrent fins enllaçar amb el riu Queixigar amb aigua abundant i marró a causa de les pluges.
Seguim caminant mentre les parets s’acosten i el barranc va prenent forma formant un passadís que no s'obrirà fins al final del descens. Davant un enorme bloc encastat, com un llindar d'entrada, comencem a caminar per un caos de blocs , branques i troncs, que ens avisa de com les gasta aquest barranc en crescuda.
Tot i les pluges, no baixa pas l’aigua que esperàvem però no per això el barranc deixa de ser menys bonic. Al final del caos, trobem les instal·lacions de ràpel, de 8 i 3 metres respectivament per més endavant, trobar un salt de 2 metres a una marmita.
A partir d’aquí, comença un passadís quasi en total penombra fins i tot amb el sol en el seu punt àlgid. Continuem avançant per un barranc que ara, s’estreny i s’eixampla capritxosament trobant al nostre pas força ressalts i blocs encastats penjats a les seves parets que ja van obrint-se gradualment durant els darrers 400 metres trobant el cotxe a menys de cinc minuts després de hora i mitja de barranc.
