21 de febr. 2014

20-2-2014 Cap del Verd (2288mts)

Cap del Verd (2288mts)
20-2-2014

Amb en Ramon feia mooooolt de temps que no sortíem plegats i vam decidir de no deixar passar més temps. Com sap com m’agraden les rareses hem va proposar l’ascensió al Cap del Verd ,una simpàtica muntanya a cavall entre el Berguedà i el Solsonès .


Ens arribem al punt de sortida des de la pista que mena de Gósol a Tuixén, molt més amunt del que pensàvem, doncs creiem que posaríem esquis a l’ermita de Santa Margarida. Aparquem en un marcat revolt esclarissat pel Tallafocs de la línia elèctrica, al Torrent dels Reguerons (1565mts). Allí mateix calcem esquís i fem una agradable remada per la pista, amb neu contínua, gaudint de les bones vistes que ens ofereix, sent aquesta una privilegiada balconada sobre Gósol, el Pedraforca i La Gallina Pelada. 


Fem uns 3000mts ens els que superem aproximadament  250 metres de desnivell fins anar a trobar en un revolt  El Torrent Fosc que en el que ens sorprèn, malgrat les nostres expectatives, una neu molt enganxosa durant tota la pujada que força redreçada, ens obliga a tirar pel dret ja que se ens fan uns pans de neu increïbles que ens impossibiliten fer ni tan sols una sola volta maria. 





Un cop ja fora del Torrent, sortim al Coll dels Belitres (2120mts) i en direcció est, ens arribem per neu primavera fins al cim del Cap del Verd,un bony de 2288 metres d’alçada alhora que un fantàstic mirador sobre la Vall de Lord i del Port del Compte i des de el que albirem les serres del Cadí, Montgrony, Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat... 














Pel descens ,desfem el camí de baixada cap al  del Torrent on hem xalat de valent amb la neu que si de pujada ha estat infernal, la baixada ha estat espectacular tot i que en els girs es feien ones bones patates de neu primavera. 



















Una simpàtica matinal d’aquelles de dinar a casa.

17 de febr. 2014

17-02-2014 Bacivers i Pic de la Dona

Bacivers i Pic de la Dona
17-02-2014

Després de quedar-nos amb un pam de nassos el cap de setmana per culpa d'una meteorologia nefasta (tot i que ja estàvem advetits), només en Marçal i jo ens hem pogut escapolir i agafar lliure el dilluns per fer una escapada a Vallter per aprofitar les darreres nevades. Ens costa una barbaritat arribar-hi amb el cotxe ja que, les cadenes ens han fet la guitza a la pujada , i que han fet que no fos fins passades les 10, ens calcéssim els esquís en un dia esplèndid i radiant. Sense tenir-ne un pla preestablert, comencem a remuntar per la pista de la Jaça de Morenç amb la intenció d’anar a buscar el Coll de la Xemeneia enfilant-nos per l’ample canal en el Clot de la Xemeneia(2613mts) però que veient que està molt carregada, decidim canviar d'itinerari. Seguim cap a la dreta i per la Font de la Perdiu, assolim el Pic de la Dona (2702mts). 
















Malgrat la nevada, encara no hi ha prou base i pengem esquís a l'esquena un curt tram direcció oest fins la sortida de la Canal del Clot de la Xemeneia on, ja esquís als peus, seguim l’esquena d’Ase assolint el bony que esdevé el Puig d’Ombriaga (2637mts) fins arribar-nos al Coll de la Geganta. 


Des d’ací, el Bacivers (2845mts) sembla talment un matonet esperant que algú li clavi la cullera. Sense treure pells baixem cap a la cubeta de l’Estany de Bacivers per anar a cercar la pala SE que en un tres i no res i per una neu força dura a voltes, superem mentre el vent fa acte de presència tornant molt feixuga l'ascensió. 









Un cop al cim ,ens a una banda del bony i ens hi estem el temps just de treure pells. Baixem per la divertida pala sudest per neu pols fins l’estanyol de Bacivers. 






Un cop a la cubeta, tornem a muntar les pells i ens dirigim cap al Coll de la Geganta, on anem a cercar una baixada directa cap a pistes que ens fa xalar d'allò més i fent que ens oblidem del molest vent que venim patint.














Una bona manera de començar la setmana ;-)
Fotos:Marçal&Daniel.