Minifoquejada Express als Rasos de Peguera
06-03-2014
Avui, aprofitant que enguany el prepirineu te prou neu per
lliscar i que era relativament aprop de la zona, m’he pres part de la tarda
lliure per acostar-me a l’antiga estació del Rasos de Peguera que feia una pila
d’anys que no visitava amb els esquís i de pas ,fer una minifoquejada express apta només per a malalts abans de baixar cap a casa. Cap a mitja tarda m’hi arribo a la
solitària estació. Des de l’aparcament surto esquís als peus i enfilo directe,
per la pista de les Soques per una neu crosta regelada que ja em fa pensar com
serà la baixada. En un tres i no res m'hi arribo al final del remuntador que he
vingut resseguint i que mor a la cota 2036.
Tot seguit, per entre una
esclarissada dels arbres, em dirigeixo cap a l’est per l’aplanada carena fins als
Rasos de Baix (2057mts) amb bones vistes d’un Moixerò, una Gallina Pelada i una
Serra del Verd aparentment, ben carregats de neu.
Segueixo carenejant fins que
el bosc es torna molt tupit i baixo cap al Pla de la Bassa havent de salvar
algun pelat de neu. Travesso la planura i em dirigeixo cap al sud fins anar a
trobar un bosc força esclarissat prenent rumb a la Roca Auró (1990mts)
mentre la boira m’engoleix. Un cop arribat, em trobo amb el repetidor i el vèrtex
geodèsic que configuren el cim d’aquest bony. Cap al sud es divisa la
característica punxa de l'Estela, ara ja coberta totalment per la boira.
Vaig per feina
i no m’encanto, em torno a posar en marxa però ara en direcció Oest i sense
treure pells baixo de nou cap al Pla de la Bassa i cap a la Collada dels Rasets
(1945mts) on hi ha traces d’una pista a l’esquerra que no prenc. De nou, m’endinso
en el bosc seguint les traces d’un PR i torno a enfilar-me al capdamunt de la
carena no sense abans, haver de sortejar alguns pelats de neu tot fent alguna que altra acrobàcia.
D’allí ja per camí conegut, vaig a buscar el Coll de la Creu del Cabrer
(1971mts) per una ample rasa on en arribar al fons tombo a l’esquerra cap a les Rases del Mig.
En direcció Oest, m’arribo
al Collet Catllarí (1895mts). Torno a posar pells i pujo pel costat del cadira al
Cap de la Serra(1926mts), que esdevé un bon mirador sobre el Solsonès i que
avui la boirina no em deixa apreciar. Son les darreres hores de la tarda i malgrat m’agradaria
quedar-me a gaudir de la posta del sol, les obligacions em reclamen un
centenar de quilòmetres al sud així que baixo directe cap a l’aparcament.
