21 d’oct. 2013

19-10-2013 Torrent de Montcalb o Rasa de la Dou.

Torrent de Montcalb o Rasa de la Dou.
19-10-2013 

Avui realitzant activitat ,som una bona colla amb gent de Solsona, Reus, L’Ametlla del Vallès i Barcelona. L’objectiu d’avui és el Torrent de Montcalb o Rasa de la Dou recomanat per un company i bomber dels GRAE, que avui no ha vingut per estar de servei. Aquest ,és un torrent situat a la vall del Lord amb zones de llit excavat sobre conglomerat amb seccions obertes i bosc. Malgrat que és sec, acostuma a portar un fil d’aigua per lo qual és millor fer-lo després de pluges, cosa que no ha estat el nostre cas.
Per arribar, sortim de Sant Llorenç de Morunys per la carretera LV-4241 en direcció Berga uns 8kms fins trobar una pista a l’esquerra amb indicacions Sisquer-Montcalb. L’agafem desviant-nos a la cruïlla cap a Pont Cabradís. Continuem uns 3 kms per la pista fins anar a trobar el final del barranc a la dreta, doncs de continuar, arribaríem a un revolt molt tancat a uns 300mts on hi ha una presa. Aquí deixem un vehicle. Desfem camí i anem a trobar la pista que ens durà a Montcalb. El passem i ens arribem fins al Coll del Pedró on 500mts més endavant a l’esquerra, trobem la capçalera de sortida.

Des d’aquí l’accés és immediat, i a una hora ja força intempestiva, comencem a descendir pel llit del torrent fins on comença a engorjar-se, trobant un primer ràpel de 3mts obligatori i un altre en un caos de roques evitable per l’esquerra. El terreny s’obre  força i el barranc discorre per una gran llosa tombada amb algunes instal·lacions de ràpel que evitem passant per la dreta o ,com el terra és sec i l’inclinació ho permet, caminant.  De nou la llosa s’encanona i fem un ràpel quebrat d’11mts des d’un arbre i un parell de ràpels curts de 6 i 5mts. Immediatament, el de 5, enllaça amb el primer ràpel realment “llarg”, un de 18mts una mica enbaumat i on a la sortida hi ha un escapament del barranc. 

Ara, es torna a tancar i trobem una successió de ràpels de 18,18 i 16 mts. A continuació be un tram sinuós realment divertit en que per terreny serpentejant cal descendir alguns ressalts fins trobar un parell de ràpels curts que donen pas a un tram de caos una mica selvàtic que mor en una gran llosa de la que cal rapelar des d’un gran roc al mig. Trobem un ràpel des d’un arbre i fem un parell de ràpels més ,un d’ells per un forat entre el caos de roques. 
D’aquí ,ja per torrentera i força vegetació, sortim a la pista on hem deixat el primer cotxe i on tenim la visita inesperada del nostre company GRAE “àngel de la guarda” que ens ve a saludar d’una manera diguem que força peculiar alhora que original ;-)    



Sorry, aquest cop no hi ha fotos..., tret de la darrera, la resta d’imatges han estat extretes del llibre de Barrancs del Solsonès  de la Gorgs 2011’

15 d’oct. 2013

28-9-2013 Le petit Train de l'Artouste

Le petit Train de l'Artouste
28-9-2013

Aprofitant uns dies de vacances en família pels Pirineus Atlàntics, un dels dies, vam anar a gaudir d’aquesta perla de trenet que és talment com un tren elèctric de joguina acabat de treure de la seva caixa i que circula enfront del mític Pic del Midi d’Ossau envoltat del parc nacional dels Pirineus enclavat en part, dins dels dominis de l’estació d’esquí de l’Artouste. 

Aquest petit  ferrocarril turístic de via estreta, circula oferint-nos unes excelses vistes panoràmiques de la vall Soussouéou  durant 10 kilòmetres a 2.000 metres d' altitud (i del que presumeixen ser el tren més alt d’Europa), recorregut que farà gaudir d’allò més a grans i petits. L’origen d’aquest tren, es remunta a l’any 1914 ,quan la Companyia de Ferrocarrils del Midi, dissenyà un programa de construcció de centrals hidroelèctriques per poder electrificar la seva xarxa ferroviària dels Pirineus iniciant-se així, la construcció del carrilet per facilitar posteriorment la construcció de la presa de l’Artouste que durà  vuit anys i en els que el tren va ser el protagonista, ja que va ser l’encarregat de transportar homes, maquinària, materials ,combustible i tones de ciment fins al llac. Un cop finalitzades les obres de construcció de la central a la fi del 1922, la línia va començar a ser desmantellada, però el manteniment del lloc, sortosament, va requerir la conservació de la via entre la part superior del telefèric fins al peu de la presa d'Artouste, quedant aquesta infraestructura intacta fins als temps actuals i sent com actualment es fa l’accés mitjançant el telefèric des de el llac de Fabrèges a 1.240 metres d'altitud i posteriorment accedint a la vall ja amb el carrilet per un  túnel de 375 metres anomenat "Túnel dels óssos."  















Des de l’estació superior, cal caminar cinc minuts per un camí empedrat fins al llac d’Artouste i si sou una mica més curiosos fins al rosari de llacs que l’envolten.






























En definitiva, una bona activitat per fer amb la quitxalla. Si us fa patxoca i en voleu saber més: Le Petit Train