El camí de l’Aigua del Bages
5-5-2012
Per Anna, Vicki, Eduard i Daniel.
Després d’una primera incursió/passejada al Bages la setmana passada, avui hem decidit tornar i aquest cop amb reforços. Se ens han unit en l’afer l’Eduard i l’Anna, estrenant-se ella avui en el món de la bicicleta de muntanya. La ruta escollida: “El camí de l’Aigua”, una ruta que com el seu nom indica sempre roda en companyia de rius, torrents i canals i que travessa els municipis de Manresa ,Sant Fruitós del Bages, Navarcles, Sallent i Santpedor amb uns 38km aproximats i poc més de 200m de desnivell positiu acumulat, que tot i semblar ser una ruta fàcil a priori, pot esdevenir una mica llarga i un xic tècnica per l’estretor del pas pel marge de les sèquies a persones poc avesades.
Així doncs, després d’esmorzar una mica al Parc de l’Agulla de Manresa, ens hem posat en marxa seguint una de les branques de la sèquia dirigint-nos cap a El Guix, primer per sendera estreta i ja després per bona pista en clar descens fins anar a trobar el riu Llobregat on pel costat de la seva llera dreta, hem començat a remuntar-lo passant molt a prop de la si més no, curiosa, Casa de les Tines, pel Mirador de la Resclosa i arribant-nos al Monestir de Montserrat /Mont Sant Benet de Bages que únicament es pot fer la seva visita, guiada.
D’aquí, després d’un curt tram per asfalt, hem agafat un trencall a la dreta i per un bell camí força salvatge i feréstec i després per carretera, ens hem arribat fins al desviament de Navarcles on hem travessat el Pont vell i resseguint la llera esquerre del riu Llobregat i posteriorment un canal, ens hem arribat fins al parc del Llac, un indret ben bonic i on hem aprofitat per dinar.
Un cop dinats, ens hem tornat a posar en marxa superant, la que penso jo, que ha estat una de les rampes més llargues de la jornada, això si integrament per asfalt per poc després, descendir i creuar la carretera N141c per agafar posteriorment el trencall d’un petit nucli industrial anomenat el Galobard, on hem començat a ciclar per una pista un pèl trencada. Després d’alguns puja baixes, hem anat a petar a la carretera B451 al Pont de Cabrianes i just passar el pont, la hem abandonat per endinsar-nos per una pista que seguint la tònica de l’anterior ens condueix travessant per una vella fàbrica abandonada a un polígon industrial. Després per bona pista i passant per un bonic aiguamoll, la pista ens ha portat fins a les rodalies de Cabrianes pel costat del Canal de Sallent a Cabrianes arribant-nos a Sallent, punt més allunyat de la ruta.
Hem travessat la població pel pont, i després de superar una forta rampa, hem començat el camí de tornada per la part alta del poble creuant per sota un pont de la C16.
Allí, hem anat a buscar el camí del poblat Ibéric però en el trencall hem seguit recte pel costat de les vies de servei de les mines de sal de potassa anant a trobar la Sèquia de Manresa al costat del runam de sal de les mines.
Poc a poc anem perdent desnivell i el camí va serpentejant per conreus de cereal i boscos en el tram més bonic ,penso jo, de l’excursió.
Abandonem el bosc i ens arribem als Plans de Sta. Anna fins arribar a Claret on hem hagut de pedalar per dins del polígon industrial del Pla de Sta. Anna sense abandonar però la sèquia. Travessem la carretera i anem a retrobar de nou la sèquia que en arribar a la carretera desapareix. Ja finalment, pels Plans d’Hortolà, on en alguns punts hem abandonat la sèquia ja que els camins paral·lels son de molt millor pedalar, hem arribat de nou al Parc de l’Agulla tancant el cercle.
