30 d’abr. 2012

28-4-2012 Pedalant per Guanta i el Serrat de Sant Iscle

Pedalant per Guanta i el Serrat de Sant Iscle
28-4-2012


Weeeenu, doncs ja era hora!, la primera sortida en bici amb una miiiica de cara i ulls des de l’operació, ...que dic jo des de l’operació, des de l’accident!. La idea que tenia era combinar un circuit del palau Robert que pujava des de Castellar del Vallès fins al Castell de Guanta ,prop de Sentmenat i un altre des de Sabadell a Castellar per la Serra de Sant Iscle passant per Canyameres i la Salut. El tema és, que pujant cap a Sabadell va caure un raig que va fer que m’ho repensés decidint-me de fer el bucle de Castellar a Guanta que és tan de sols de 12kms, però un cop a Castellar, la pluja va cesar. Vaig començar a pedalar per una bonica sendera que enllaçava amb la pista que va a Can Padró per sota el Puig de la Creu.





Allí va anar davallant fins trobar una cruïlla que venia del camí principal fins arribar a l’aparcament del Castell de Guanta.



Un cop al castell-restaurant, vaig recular passant pel costat del desviament d’on venia, i em vaig dirigir en baixada per pista ample ,ràpida i bona fins a Can Vinyals per camps d’oliveres i hípiques per després fer una curta pujada que em va portar a creuar la carretera per Can Ramoneda. Aquí, la pista baixava fins anar a trobar una riera, que en travessar-la, feia un gir brusc a l’esquerra i tornava a pujar passant per les rodalies de Sentmenat en continua pujada.




Un cop aquí, vaig trobar el trencall que em retornava al punt de sortida, però com el dia semblava que aguantava, vaig llençar-me continuant per la pista per la que venia (El camí de la Salut), i que entusiasmat per la llarga baixada, vaig saltar-me passat el Turó de Canyameres a Can Togores, el desviament que m’havia de conduïr directe al riu Ripoll. Com ja era massa tard per recular, vaig seguir descendint i creuant la carretera C1413a vaig arribar immediatament al Santuari de la Salut, on seguint la pista per dins el parc fins al barri de Sant Nicolau de Sabadell és el pont penjat que m'havia de traspassar a l’altre banda del riu.


D’aquí, va tocar remuntar pel costat del Molí Xic fins trobar una nova passera que em tornava a creuar a l’altre riba del riu abandonant la pista principal i agafant el trencall que per unes quantes rampes em tornava a deixar a Can Togores ,trencall que prèviament m’havia passat de llarg tot baixant a l’anada.







Ara només em restava desfer camí fins la cruïlla on es tancava el bucle del circuit curt tot passant pel mas de Can Mariner i retornant fins al punt de sortida a Castellar.