Una matinal “raquetaire” pels voltants de Guils-Fontanera
25-3-2012
Per Héctor, Pilar, Valentina i Daniel.
Fa anys que em passejo per la muntanya i fins ara no havia provat de fer raquetes per que senzillament no m’atrauen gens. Entre setmana vaig rebre la invitació de l’Héctor i la Pilar per acompanyar-los a Guils mentre ells en feien amb la Valentina. Tenia tantes ganes de tornar a veure la neu que no vaig dubtar en dir que si i així mentre ells feien la raquetada, jo podia estar-me pels voltants gaudint de la neu d’una manera més passiva i a més ahir, passant pel Coll de la Creueta anant cap a la Molina en vaig veure un tou així que, decidit del tot, diumenge a fer el turista per Guils – Fontanera.
Passades les 9 L’Héctor, la Pilar i la Valentina, em van recollir per la Molina i vam acomiadar-nos d’en Roger doncs ell volia fer una mica d’esquí de travessa pel seu compte.
Paradeta a Puigcerdà a fer un cafetó i de seguida vam tornar-nos a posar en marxa cap a l'estació a la que s'hi arriba per una pista asfaltada que s'inicia just abans d'arribar a la població de Guils de Cerdanya, a uns 15 minuts de Puigcerdà. En arribar a l’ampli pàrquing vam trobar molta neu tenint en compte l’hivern de sequera que hem passat i mentre l’Héctor i la Pilar es preparaven i preparaven a la nena, l’Héctor va temptar-me per provar les seves raquetes fent un petit tomb per les rodalies del pàrquing i home, no és esquí de travessa, tampoc és esquí de fons, peeeeerò wenu, podia caminar força bé i els bastons ajudaven molt. Tampoc semblava que anar una mica eixarrancat afectés massa als genolls, uf! La temptació era massa gran doncs hi ha tres circuits traçats de 3,7,10 kms i bé sempre podia retirar-me i fer el de 3 per dir que havia fet una mica d’exercici, així que me’n vaig anar de dret a la guixeta i per 11€ ja tenia forfait i raquetes de lloguer. Un cop calçat amb les raquetes, van aparèixer perfectament equipats la Pilar i l’Héctor amb la Valentina penjada a l’esquena de la “Motxicadireta” i vam posar-nos en marxa per dins del bosc seguint el circuit balitzat amb marques roges.
El primer tram, gairebé tot és de baixada i ens va permetre (dins de les possibilitats que em deixava el meu genoll recent operat) anar a bon ritme mentre ens delectàvem amb les vistes que ens oferia el lloc. Com anava força bé, vam decidir de fer l’itinerari mitjà i vam continuar el nostre camí de baixada fins que aquest es va fer més pronunciat.
El primer tram, gairebé tot és de baixada i ens va permetre (dins de les possibilitats que em deixava el meu genoll recent operat) anar a bon ritme mentre ens delectàvem amb les vistes que ens oferia el lloc. Com anava força bé, vam decidir de fer l’itinerari mitjà i vam continuar el nostre camí de baixada fins que aquest es va fer més pronunciat.
Poc a poc i pas a pas vam arribar al refugi de les Cases, una petita cabana de pastors i un Orri que em van portar vells records del cop que vaig estar ,ja fa anys fent esquí de muntanya amb el Miquel Manté just tornar del seu viatge Mataró – l’India (min 2.5”) en bicicleta, que per cert, vam pillar de valent tornant de fer La Roca de Colom!.
Mentre fèiem un mos, vam gaudir de les vistes del Puigmal i d’altres cims ben nevats de la Cerdanya Francesa i després de gaudir del descans, vam reprendre la marxa amb ganes de més continuant el nostre recorregut fins que vam trobar-nos un encreuament on hi teníem dues possibilitats: Circuit mitjà o circuit llarg.
Com anàvem tots tres força bé (sobretot l’Héctor que portava a la Valentina) vam optar sense dubtar-ho per dirigir-nos cap al llarg. El camí ara, era una estreta sendera en forma de tub que la veritat sigui dita, aquest últim tram del circuit llarg ens va semblar una mica menys atractiu que la resta de la ruta que havíem realitzat, ja que és terriblement monòton i amb prou feines tens vistes de l'entorn. Com planeja força, i ja era de preveure, al final el circuit ens va regalar amb una forta pujada que en els darrers metres va enllaçar amb el camí d’anada fins arribar novament a l’estació després de quasi tres horetes de passejada, on al poc va aparèixer en Roger per dinar amb nosaltres després de regalar-se una bona matinal d’esquí de muntanya.
I bé, sembla que poc a poc aquest genoll comença a donar els primers indicis de que torna a funcionar, a veure quina serà la propera...
+info:http://www.guils.com/