BCN-Mataró-BCN en bici pel Litoral.
5-2-2012
Si l’estiu el vaig acabar tip de tanta bici, ara tinc la síndrome d’abstinència doncs ja fa a la vora quasi dos mesos que no l’agafo. Divendres se va em va acudir d’enfilar-me (fins ara no podia ni tan sols plegar el genoll per fer-ho!) i amb sorpresa vaig descobrir que no tan sols podia enfilar-me si no que també podia fer el gir complert del pedal sense problemes però això si, sense fer força. Vaig estar donant voltes i voltes si sortir ni que fora a fer un petit tomb pel barri, però no ho tenia clar. Les ganes em podien més que el seny i vaig començar a madurar la idea, primer amb una petita volta de Diagonal a Glories, després per la platja fins a la Barceloneta, a Colom, fins al Besòs, per Ciutat Vella...vaja els recorreguts urbans de vermutillu per excel·lència la qual cosa tampoc em motivava massa fins que al final se em va acudir el Maresme, si ,el Maresme! Com no se m’havia acudit abans? Es clar... podia anar tirant milles i si el genoll em deia prou, com el trajecte és quasi perpendicular a la línia de la costa, sempre podia abandonar i retornar amb tren a casa. Perfecte! ja tenia un destí ciclable anti–monarru-.
Diumenge havia quedat amb en Roger per fer algun tipus d’activitat indeterminada més del tipus passejada per fer el vermut abans de dinar que cap altre cosa, i dissabte vespre li vaig fer la proposta:
“Ep xaval, ja sé que podem fer diumenge!. Agafem les bicis i intentem d’arribar-nos fins on em mani el meu genoll direcció Mataró per la costa, que et sembla?”
“Que estàs sonat, vols dir que tu estàs en condicions d’agafar la bici, n’estàs segur del que dius?”
“Home..... ,aniria sense els automàtics i amb la “Decathlona” a més, és tot pla i en cas de fer llufa sempre tenim el tren com a Backup”
“Hmmmmm, Ostres...Uf!, No sé...,tu mateix...”
....Això volia dir que SI !!!hehehe.
Així que diumenge, després d’una enganxada de llençols i una punxada, va aparèixer en Roger per sota de casa i vam agafar Diagonal amunt fins el Fòrum on vam seguir direcció Badalona per després, en paral·lel al mar, passar per Mongat, El Masnou, l’Ocata, Premià de Mar, Vilassar de Mar i contra tot pronòstic , Mataró alternant passeigs amb terres enrajolats, de sauló premsat, descampats, algun tram de pista, i algun que altre polígon industrial, i no massa gent passejant (que probablement deurien d’estar gaudint de l’enfarinada del Monseny). La veritat és que ens pensàvem que la cosa seria agafar passeig amunt i anar fent, i el cert és que és una mica enrevessat si no es vol tocar la carretera donat que està molt fragmentat, però amb una mica d’intuïció i de sentit comú es deixa fer.
Tot arribant a Mataró, el dia solei del que veníem gaudint canvia radicalment i es torna gris i plujós. Anem a buscar l’estació de tren i un cop hi arribem, decidim seguir baixant i agafar el tren a Vilassar, però ens anem animant i anem passant pobles fins que amb un feble plugim fi d’aiguaneu arribem al punt de sortida amb 58kms als pedals i 120mts de desnivell, que per les expectatives que tenia no està gens malament, oi?
