Del Llac de Matamala al de Puyvalador en circuit circular.
23-6-2012
Per Xavi i Daniel.
La de avui és inequívocament una d’aquelles sortides que podríem anomenar de Berenar/Sopar, és a dir ,sortir a l’hora de berenar per estar a casa a l’hora de sopar, i és que aquest vespre és la revetlla de Sant Joan i es clar, no volem embolicar-nos massa, no sigui ens quedem sense coca i cava per arribar tard. Així doncs, ens decidim per un senzill circuit circular que uneix els llacs de Matamala i de Puyvalador a l’Alta Cerdanya i el Capcir.
L’inici de la ruta, es troba al càmping Le Lac que és a tocar del Barratge del Llac i des de allí, sortim direcció sud per pista asfaltada cap al Centre de Vacances de Matamala arribant-nos fins al pàrking de l’embarcador.
D’allí s’agafa un corriolet fàcil que recorre el contorn del llac fins anar a trobar la pista del Tour del Capcir rodejant el llac per la seva part més al sud. Passem el centre de vacances “Le Lac” arribant-nos de nou al barratge que en cas que el travesséssim, de seguida tornaríem a ser al punt d’inici.
Continuem cap al nord, ara per la carretera RN D118 davallant fins al trencall de Matamala que prenem fent via cap a la població, que travessem. Agafem una solitària carretera secundaria i en uns 600mts l’abandonem per ,creuant el Pont de la Molina, agafar la pista que condueix al Coll de Sansa pel Bac de les Saleres.
De seguida, abandonem aquesta pista en un brusc trencall a l’esquerra i anem a trobar les ruïnes de la Torre de Creu on superant un parell de fortes rampes i travessant els Camps Grans ens arribem a una cruïlla de quatre camins.
Nosaltres girem a la dreta deixant enrere el trencall a l'esquerra que prendrem a la tornada. Travessem extensos camps de conreu de cereal i davallem passant pel davant de l’ermita de Santa Maria de Vilanova arribant-nos fins al petit nucli de Vilanova i on ara, per carretera (RN D49), anem a trobar la cua de l’embasament de Puyvalador en la petita població de Réal.
Allí, agafem una evident pista, que rodejant el llac per la dreta, per bells paratges ens porta fins la presa de Puyvalador que travessem pel damunt.
Un cop travessada, superem unes escales que faran que portegem a coll les bicis, i rodejant un turó arribem al poblet de Puyvalador on anem a cercar de nou la carretera RN D118. Davallem per ella uns 600mts i al final d’una pujada trobem un nou trencall a l’esquerra que correspon a la carretera RN D32 que travessant camps de conreu de cereal torna fins a Rèal, població a la que no arribem ja que abans agafem el trencall cap a Formiguères.
Seguim pedalant per asfalt i uns 900mts després, trenquem a l’esquerra travessant una granja i per camí molt salvatge i tupit de vegetació ens arribem a Formiguères.
Sortint cap a l’est, passem pel costat del cementiri i seguim la pista que passa a tocar d’un antic camp d’aviació i la resseguim fins trobar la cruïlla del camí d’anada, on ara, tombem a la dreta. La pista, segueix la tònica de passar per camps de cereal tot i que ara estan intercalats per petits bosquets que ajuden a trencar la monotonia d’aquest tram de la ruta. A partir d’ara, la pista s’endinsa en boscos d’explotació forestal i es torna més salvatge doncs sovint toca rodar per sobre de l’herba que ha anat envaint el camí.
Al final de la pista, ens trobem amb una cruïlla de carreteres on agafem la que queda just davant nostre i que en uns centenars de metres ens torna a deixar en el punt d’inici.
Una ruta fàcil, no massa llarga i panoràmica.
