12 de nov. 2012

10-11-2012 Monestir-Sant Miquel- Sant Joan-Sant Jeroni-Monestir


Monestir-Sant Miquel- Sant Joan-Sant  Jeroni-Monestir
10-11-2012


Enèsima repetició de l’itinerari Monestir-Sant Jeroni-Sant Joan-Sant Miquel-Monestir, passejada  que no em cansaria mai de repetir. La cosa, és que avui ens hem llevat tard i a una hora força indecent ens hem decidit de fer aquesta activitat i que com ja sabem com de complicat és aparcar a partir de segons quines hores dalt del monestir, hem optat per agafar el cremallera a l’estació del Tortuguer – Monistrol amb el que còmodament, es pot accedir al Monestir de Montserrat (717mts). Un cop arribats, des de l’estació anem a cercar el camí cimentat que puja cap al càmping, creua la Porta de Sant Miquel, passa pel trencall de la Creu de Sant Miquel, el Pla de Sant Miquel  i on poc més amunt trobem l’ermita i la bassa d'aigua. Estem al extrem més al sud de la ruta d’avui. Ara la pista s’enfila de valent per la carena fins al Pla de les Taràntules lloc on es troba enclavada l'estació superior del funicular de Sant Joan (970mts). 



D’allí, continuem per la pista que condueix a les runes de l’antic restaurant de Sant Joan i des de elles, accedim al pas penjat excavat en la paret que ens acosta a les  ruïnes de Santa Magdalena per tot seguit anar cap a les escales de Jacob a la Magdalena. 




El corriol baixa força salvatge fins anar a a trobar el camí principal (que ve de Sant Joan) i tot passant per sota la Gorra Marinera i per la part baixa de la Gorra Frígia el camí es torna ample i còmode  carenejant  la Serra de les Paparres on trobem un  mirador sobre el Serrat dels Pollegons. 








Albirem agulles tan característiques com conegudes tals com La Mòmia, El cavall Bernat, etc...  . El camí comença a guanyar alçada deixant a la dreta el trencall del GR4 que puja del Monestir de Montserrat pel Pla dels Ocells. Nosaltres seguim a la dreta per un bosquet anant a trobar l'ermita de Sant Jeroni on el camí, fa una marrada que per terreny cimentat, cal pujar un bon grapat d’escales fins fer cim a Sant Jeroni, que amb els seus  1236 metres esdevé el punt més elevat del massís. 









Gaudim una estoneta de les darreres hores de llum solar i abans de que se ens faci osc, tornem fins a Sant Jeroni desfent camí  i passant de nou per l'ermita de Sant Jeroni agafant després el trencall del camí del Pla dels Ocells. Baixem cap el  Pla dels Escurçons i tot seguint per dins del bosc el GR4 que discorre pel llit del torrent de Santa Maria, ens arribem al Pla dels Ocells  on una mica més avall quedem embadalits una bona estona  amb les evolucions per les escarpades roques d’una família de cabres hispàniques. 













Baixem direcció Sant Benet passant per la base de la Panxa del Bisbe, baixant per escales pel Pas dels Francesos i tot arribant al monestir ja en el crepuscle que ens regala una bonica estampa.