Monestir-Sant Miquel- Sant Joan-Sant Jeroni-Monestir
10-11-2012
Enèsima repetició de l’itinerari Monestir-Sant Jeroni-Sant
Joan-Sant Miquel-Monestir, passejada que
no em cansaria mai de repetir. La cosa, és que avui ens hem llevat tard i a una
hora força indecent ens hem decidit de fer aquesta activitat i que com ja sabem
com de complicat és aparcar a partir de segons quines hores dalt del monestir, hem
optat per agafar el cremallera a l’estació del Tortuguer – Monistrol amb el que
còmodament, es pot accedir al Monestir de Montserrat (717mts). Un cop arribats,
des de l’estació anem a cercar el camí cimentat que puja cap al càmping, creua
la Porta de Sant Miquel, passa pel trencall de la Creu de Sant Miquel, el Pla
de Sant Miquel i on poc més amunt trobem
l’ermita i la bassa d'aigua. Estem al extrem més al sud de la ruta d’avui. Ara
la pista s’enfila de valent per la carena fins al Pla de les Taràntules lloc on
es troba enclavada l'estació superior del funicular de Sant Joan (970mts).
D’allí,
continuem per la pista que condueix a les runes de l’antic restaurant de Sant
Joan i des de elles, accedim al pas penjat excavat en la paret que ens acosta a
les ruïnes de Santa Magdalena per tot
seguit anar cap a les escales de Jacob a la Magdalena.
El corriol baixa força
salvatge fins anar a a trobar el camí principal (que ve de Sant Joan) i tot
passant per sota la Gorra Marinera i per la part baixa de la Gorra Frígia el camí
es torna ample i còmode carenejant la Serra de les Paparres on trobem un mirador sobre el Serrat dels Pollegons.
Albirem
agulles tan característiques com conegudes tals com La Mòmia, El cavall Bernat,
etc... . El camí comença a guanyar
alçada deixant a la dreta el trencall del GR4 que puja del Monestir de
Montserrat pel Pla dels Ocells. Nosaltres seguim a la dreta per un bosquet anant
a trobar l'ermita de Sant Jeroni on el camí, fa una marrada que per terreny
cimentat, cal pujar un bon grapat d’escales fins fer cim a Sant Jeroni, que amb
els seus 1236 metres esdevé el punt més elevat
del massís.
Gaudim una estoneta de les darreres hores de llum solar i abans de
que se ens faci osc, tornem fins a Sant Jeroni desfent camí i passant de nou per l'ermita de Sant Jeroni
agafant després el trencall del camí del Pla dels Ocells. Baixem cap el Pla dels Escurçons i tot seguint per dins del
bosc el GR4 que discorre pel llit del torrent de Santa Maria, ens arribem al Pla
dels Ocells on una mica més avall quedem
embadalits una bona estona amb les
evolucions per les escarpades roques d’una família de cabres hispàniques.
Baixem direcció Sant Benet passant per la base de la Panxa del Bisbe, baixant
per escales pel Pas dels Francesos i tot arribant al monestir ja en el
crepuscle que ens regala una bonica estampa.