De Granollers a
Barcelona Pel Meridiá Verd i el GR92
4-11-2012
Avui, refiant-me d’un
pronòstic meteorològic que deia que el dia començaria torçat però que al llarg
de la jornada milloraria, he decidit provar tatxar de la llista de pendents la
Granollers –Barcelona per la serralada
litoral. Des de l’estació Centre de Granollers, surto a buscar la carretera
C-1415c i en baixada em dirigeixo cap a la Roca del Vallès on vaig a trobar les
balitzes del Meridià Verd Sud i de Sant Bartomeu.
La pista ,pel mig del bosc, s’enfila
de valent però esglaonadament cap a Can
Planes de la Muntanya i cap al Turo de
Can Coll.
Creuant la carretera BV-5108 m’arribo a l’ermita de Sant Bartomeu de
Cabanyes.
Ara la pista planeja força fins al Coll de Porc on en baixada, trobo el
trencall cap Orrius a la dreta que no agafo dirigint-me cap al Sud passant al
costat de Sant Salvador i el Turó d’en Banús ja sobre Cabrils. Per la
mateixa pista, baixo cap a la Roca d’en Toni per planures i on tot
el camí és de baixada fins arribar al trencall de Can Guardiola on
la pista ja torna a pujar de nou.
Passo pel costat de les ruïnes de Cal Bernadó
i a l’estona trobo el trencall de Sant Mateu que agafo. Segueixo pista
amunt fins arribar-me a les planes de Sant Mateu on per un fàcil
corriol i sota una fi plugim ,retorno a la pista principal.
Estic a l’alçada
Teià i ara per pista ràpida travesso la Serra de Teià i davallo fins al Coll de
Cera lloc on el GR92 creua la carretera d’Alella a Vallromanes mentre la pluja
apreta força.
L’enllaç es fa per l’interior d’una trinxera en forta pujada. Sota
la pluja continuo per dins del bosc mentre la pista, va a trobar la part alta
de la urbanització Alella Parc. Enllaço amb una pista que abandono de
seguida per seguir per un trencall de ferm força trencat que surt a la meva
dreta i que al principi puja força dret ajaient-se en arribar a un collet
però sense deixar de pujar en cap moment fins arribar al Coll de la Font de Can
Gurri. Superat el coll la pista davalla suament una mica i es torna a enfilar
fins al trencall del Turó Galcerán que assoleixo de seguida en una finestreta de bon temps.
Desfaig camí fins l’encreuament i faig una
baixada ràpida fins al Coll de Montalegre. El GR, creua la carretera de la
Conreria i seguint les traces del GR puja fins al Coll de Fra Rafel on abans ,
trenco a l’esquerra per una pista que puja de valent en el seu
primer tram i que mor en un repetidor. La pista ara es converteix en un fàcil i
divertit corriol que acaba en el Coll de la Jeia d’en Pujol on s’hi troba un
dipòsit d’aigua de lluita contra incendis. Del coll supero les dures rampes que
donen accés al dipòsit i enllaço amb la pista principal fins al Turó de la
Coscollada, darrera rampa forta del dia.
Des de dalt, desfaig camí i faig la
baixada directe fins al Coll de la Vallençana i d’aquí fins al
Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i on continuo la baixada fins a Sta.
Coloma per una pista en un estat excel·lent que enllaço amb el carril
verd que discorre per la llera esquerra del Besòs fins a Barcelona en el que
és converteix ja en un pur tràmit desprès d’un matí trenca-cames i un pèl
remullat en el que els amics del
meteocat ens la han tornat a jugar.
