Puig de les Agulles, La Desfeta i alguna cosa més.
10-2-2013
Aquesta, és una entretinguda
matinal circular de morfologia del tipus “bunyol” amb bones panoràmiques, constants contrasts paisatgístics, selvàtics
corriols i fortes rampes del que podríem
destacar les vistes des de quasi tots els vesants del castell d’Eramprunyà
/ermita de Sant Miquel. Per fer aquest circuit, prenc com a base el track d’una
ruta que es va realitzar recentment modificada convenientment al meu gust.
Prenc com a punt d’inici la zona esportiva Diagonal de Gavà, remunto el Parc
del Mil·lenni fins arribar a una rotonda de la carretera que va de Gavà a la
Sentiu i pel marge esquerra de la carretera per un bosc molt esclarissat, m’hi arribo
fins la Sentiu ,que travesso en pujada i
ja per pista per la vella carretera a la Sentiu vaig a buscar el Fondo del
Celler per l’obaga del bosc.
Començo a pujar per Can Cardenes per fortes rampes
de ferm trencat i uns quants trencalls que tret del primer que és a l’esquerre,
la resta cal seguir recte tot passant prop del camp de tir fins arribar al Coll
de Can Perer ,en l’anomenada “Pujada al Purgatori” que és com anomenen aquest tram els ciclistes locals. Passat
el coll (334mts) començo a davallar un altre cop cap al Fondo del Celler i un cop
travessat el torrent, la pista torna a guanyar metres. Passa pel costat del que
queda de Can Perer en un revolt a l’esquerra i ressegueix a lo llarg fent
vesant el Puig de les Agulles fins arribar un nus de camins anomenat “La Clota”(410mts).
Agafo la Pista més al oest i segueixo pujant fins trobar un encreuament on
agafo el que ve de l’esquerra fins arribar a la cota 500. Allí agafo un
corriolet (GR92)i en uns 250mts faig cim (547mts).
Retorno pel mateix camí fins a la
pista principal (també GR929). La pista baixa directe en direcció a l’antic
abocador del Garraf direcció SO, fent drecera per corriolet molt pedregós fins
arribar al Coll Sostrell ,on agafo un trencall a la dreta per un sender força
ample que mor sota una torre d’alta tensió.
Mig amagat per la vegetació, trobo
un corriolet, quasi selvàtic, que es va tornant més tècnic a mesura que baixa i
que en direcció oest, davalla fins al Fondo de la Tronera.
Resseguint al llarg cap
a l’est la Serra de Guàrdia, un paratge inhòspit, pel fons del barranc que fa
les vegades de pista, mal pedalo per un ferm pedregós fins enllaçar amb un
pista de grava a la Barraca de la Guàrdia que s’uneix finalment amb la pista ràpida
que ve de Vallgrassa/Plana Novella altrament anomenada Camí del Parc del Garraf
i oberta al trànsit motoritzat. Segueixo la pista direcció Nord passant pel ,en
procés de restauració, Mas Grau pujant fins a Puig Moltó, on en el Coll, prenc
una pista a la dreta que en un principi ressegueix en paral·lel a la principal
per de seguida, agafar un trencall a l’esquerra
que per pitjor ferm, em porta a Cal Vallès, on tombant a la dreta en la
cruïlla, torno a enllaçar amb la pista de pujada al Puig de les Agulles.
Per
camí conegut, desfaig camí i m’hi arribo al nus de camins de la pujada de Can
Perer a la Clota.
Allí segueixo per la pista direcció les ruïnes de la Clota per
250mts més endavant fins trobar el trencall de la pista que puja fins a la Desfeta (526mts).
Agafo l’esmentat trencall al principi en direcció sud, i fent ziga zages durant
1300 metres em deixa dalt de la torre d'observació.
Per davallar, agafo una
trialera evident, que per ferm molt trencat i una mica perdedor en el seu final,
em fa enllaçar amb un sender amb traces de GR que em torna a deixar de nou al
ja conegut nus de camins de la Clota.
Torno a agafar la pista de la Clota fins
arribar de nou a la cruïlla de la Desfeta un altre cop, tot i que aquest, prenc
un sender que surt esbiaixat a la dreta que enllaça amb una pista que en
lleugera pujada, enllaça amb altre pista que entre vinyes m’acosta a les Planes.
Segueixo pista avall i enllaço amb la carretera de Begues (BV-2041).
En direcció Gavà, baixo uns 1200mts fins trobar un desviament per pista
cimentada a l’esquerra que abandono de
seguida per agafar un trencall a l’esquerra que va a petar sota una torre d’alta
tensió a la Cigronella. A partir d’aquí ,el tram esdevé força ràpid i divertit.
L’esmentat tram enllaça amb una pista més principal resseguint la Serra de Roca
Galena durant aproximadament uns 1400mts, continuant per aquesta fins trobar un
trencall a la dreta amb indicacions de Gavà.
La pista davalla cap al sud fins
arribar al fons d’un barranc, i allí pren la pista (en mal estat) a Ca n’Amat,
un interessant nucli de cases amb l’ermita de la Mare de Dèu de la Salut.
D’allí
surt un corriolet que m’hi llenço per error però que te fàcil solució al morir aquest
en una pista que enllaça amb la principal que va guanyant metres positius fins
anar a trobar la carretera BV-2041 un altre cop.
La travesso i per bosc, passo
pel davall de l’ermita de Bruguers i pel davant del roc característic de la
Foradada.
Trobo un trencall a la dreta, que prenc i continuo en pujada fins arribar a un dipòsit d’aigua. A partir d’aquí,
la pista baixa fins a la Sentiu, on desfaig camí fins anar a trobar el punt d’inici.
