6 de maig 2013

4-5-2013 Tot pedalant pels castells del Sió


Tot pedalant pels castells del Sió
4-5-2013


Després d’un més que discret  retrobament aquesta temporada amb l’esquí de muntanya, aquest dissabte vam decidir fer el salt a la neu (ja que jo ja vaig tenir la meva dosi dimecres), i vam recuperar de l’oblit les bicis. Per començar i després del parèntesi, vam pensar en fer alguna cosa suau i per això la Segarra esdevé un lloc ideal per fer-ho i més en aquesta època primaverenca, doncs a més tampoc no volíem encigalar-nos massa ja que havíem d’estar a casa abans de les 18h. Concretament ens vam decidir per una ruta que enllaça els Castells del Sió i que ja havia fet parcialment fa un parell o tres d’anys, quan s’estava construït el canal Segarra-Garrigues. Tot fent una mica de culturilla, dir que ,El Sió, és un llarg riu poc conegut malgrat el seu poc cabal. Neix a Gàver, a l’Alta Segarra, i esgarrapant fins i tot aigües de l’alta Anoia, travessa la Segarra, l'Urgell la Noguera i desemboca a l’altura de Balaguer després d’ aproximadament uns 70km. Aquest riu, ha esdevingut un element fronterer durant al llarg de la història d’aquestes contrades alhora que un medi de comunicació social, cultural i econòmic entre els pobles. Així, als segles X, XI i XII es van bastir  els castells de frontera, que van esdevenir una important  xarxa defensiva del territori.

Iniciem la ruta en la petita vila de Castellnou d'Oluges des de la plaça de l’Església de Sant Pere, d’on sortim direcció Malgrat i d’allí cap al castell de Castellmeià i davallant després cap el LLor, un nucli tancat, d'estil medieval, al peu de les ruïnes del castell i amb l’església parroquial de Sant Julià amb un absis romànic. 









Seguim cap a Guissona, que dels segles XI al XV fou una vila emmurallada amb tres portals d'accés, dels quals només se n'ha pogut conservar un,  el Portal de l'Àngel i on de passada veiem els safareigs que encara conserven tots els seus elements.  

Sortim de la vila tot i que malauradament ,caldria una visita més acurada, pel costat de les instal·lacions de la coneguda cooperativa guissonina cap a l’est direcció al Castell de les Sitges, un castell d'estil romànic i gòtic del municipi de Torrefeta i Florejacs i que va estar declarat monument i Bé Cultural d'Interès Nacional. 






La seva situació estratègica, tot dominant la vall del Llobregós, el feu protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l’Hispània musulmana. 


Un cop arribats al castell, per pista asfaltada seguim cap al sud i ens arribem, a Florejacs, (que significa "fortalesa de les flors") on el nucli antic encara conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats amb el castell i una torre defensiva convertits en casa senyorial. 



Abandonem la vila pel raval i cap al sud per un fàcil i divertit corriol que enllaça amb la pista que ens condueix a Les Pallargues, vila situada a Els Plans de Sió a la dreta del riu Sió, i bastida al voltant de l'antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat i té una notable arcada gòtica a la façana. 






Sortim cap al sud i enllacem direcció est amb la carretera L-304 uns 500mts on agafem un trencall a la dreta que ens portarà cap al Sisteró i la ermita de la mare de Déu de Bellvillar on en arribar al cementiri virarem a l’est per travessar el canal  Segarra-Garrigues tot anant a buscar per La Partió i Les Vinyes de Concabella la pista cap a Els Plans de Montcortès deixant a la nostra esquerra la vila d’Hostafrancs. 




Travessem la carretera i ens enfilem a la vila de L'Aranyó per direcció Est, arribar-nos a Montcortès de Segarra ,on hi trobem el Castell de Montcortès, una majestuosa fortalesa feta amb carreus escairats de planta rectangular amb portalada adovellada a llevant, finestrals i galeria d'arcs rebaixats al pis superior. 




Té dues grans torres bessones quadrades que presideixen la fortalesa que fan encara més gran el contrast entre el castell i el petit nucli de Montcortès de Segarra, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI. 

Sortim direcció Est, i enllacem amb un simpàtic corriol que mor en una corba de la pista que ve de La Cardosa, nucli que travessem i on ens dirigim cap al Tossal de la Bagassa que rodegem per l’esquerre i creuant la carretera L-311, ens dirigim, ja en baixada, cap al Tossal del Baró retornant al punt d’inici a Castellnou de les Olugues després d’una volta llarga, però força planera, on el desnivell és fa de forma progressiva amb suaus pendents i en general, bon ferm.








5 de maig 2013

1-5-2013 Pic de Pedrons.


Pic de Pedrons 2.715m
(Pel llom nord)
1-5-2013


Aui dia 1 de Maig, festa del treballador, hem fet una escapada a Andorra, que en arribar i veure el panorama d’allaus en tots els sectors degut a les pluges i altes temperatures d’aquests dies, ens a fet decidir-nos de rebaixar les nostres ambicions i decantar-nos per un dels cims més clàssics de la zona entre Porté-Puymorens i el Pas de la Casa, el Pic de Pedrons, un cim fàcil per fer en època hivernal al que no se li coneix un historial d’allaus i del que avui, escollim la opció de fer l’ascens pel llom nord, molt aconsellable paisatgísticament però amb un xic menys de desnivell de la avui avalantxosa vall del Baladrar. Sortim des de el petit aparcament de la carretera que ve del Coll de Pimorent cap a Andorra, a uns centenars de metres abans de trobar-nos amb la nova duana andorrana-francesa. Calcem esquís des de el cotxe i comencem l’ascens per una suau pendent per anar a buscar la llomada que guanya altura suaument. 




Força quantitat de neu, endurida que fa que l’ascens esdevingui ràpid fins arribar a una zona més planera, on podem contemplar en paral·lel a l’est, la carena que porta al Pic de la Mina i a les instal·lacions mineres en desús que li donen nom mentre al fons, i davant nostre, ja podem observar el nostre objectiu d’avui, el Pic de Pedrons. 









A partir d’aquí la carena, puja més decidida i ens decantem una mica cap a la pala  oest que fent un petit flanqueig deixant avall el Pas de la Casa i el seu bullici al fons. 



Un cop som dalt de la pala cimera, rodegem el cim i ens enfilem per una mena de coma que ens deixa a l’avant-cim, a pocs metres de la cresta final. 








Pugem amb esquís fins la mateixa cresta i ja amb grampons  la recorrem al llarg amb cura ja que és molt carregada de neu i tot i que no té massa dificultat però, cal anar en compte doncs hi ha un bon pati especialment al vessant est. 




Fem les fotos cimeres i desfem camí pel mateix camí on hem pujat doncs òbviament amb el risc d’allaus avui no és un dia per fer invents per la vall del Baladrar per una neu ja, del tot primavera a les parts baixes.








Fotos: Daniel i Xavier K.