8 de des. 2013

07-12-2013 Les ermites de Sant Salvador i Sta. Anna des de Castillonroi

Les ermites de Sant Salvador i Sta. Anna des de Castillonroi
07-12-2013


En el terme municipal de Castillonroi, hi trobem les ermites de Sant Salvador al punt culminant del Montpedró i l’ermita de Santa Anna, penjada dalt d’una penya a la Noguera Ribagorçana prop de la central hidroelèctrica i que avui visitaré en una ruta que des de Castillonroi, travessa el Serrat del Solà, s’enfila a Sant Salvador,baixa a buscar Santa Anna, recorre en part el canal de Pinyana, i torna a Castillonroi per l’altiplà de Les Guàrdies tot passant pels termes de Castillonroi, Alfarràs i Baldellou. El dia es lleva amb una lleugera boira i el paisatge gebrat. Surto de Castillonroi (475mts) per la carretera a Baldellou i just abans de passar una granja, tombo a la dreta agafant la pista de la Cabañera Real que em davalla a la antiga Teuleria. Sense abandonar la pista,  passo pel costat d’un altre granja i torno a trobar la carretera que ressegueixo direcció Baldellou durant un kilòmetre. 


Dalt del port del Collet (608mts), hi ha un trencall amb l’inscripció “Despegue” que condueix a l’enlairament dels parapentistes. La pista creua al llarg la Serra del Solà ascendint suaument fins creuar-se amb el GR-23 que agafo direcció Castillonroi tot superant el Port de Peralegre (656mts) i passant a fregar de la Roca Foradada. 




Ja en baixada i amb bones vistes sobre Baldellou i la Penya Roya travesso el Pla de Mules (644mts) fins trobar un trencall en el que segueixo direcció Presa de Santa Anna però que a pocs metres abandono en una nova bifurcació no senyalitzada. Tombo a la dreta i prenc la pista que si be al principi és de bon ferm i en suau baixada, després es converteix en tot el contrari amb  fort pendent i mal ferm que em puja fins l’aparcament de la pista que van fer els militars al Montpedró.  






Allì a la dreta, hi ha uns esglaons de fusta. Cal carregar la bici a l’esquena per superar el poc desnivell fins arribar a l’altiplá del Montpedró. 

A l’esquerra ja s’albira l’ermita i en direcció est, a voltes pedalant ,a voltes empenyent la bici arribo on es troba l’ermita de Sant Salvador (736mts), punt més elevat de la jornada i mirador privilegiat sobre la comarca amb bones vistes al Pirineu, a la plana del Segrià i sobre l’embassament de Santa Anna. 










A la dreta de l’ermita, neix un sender que recentment ha estat netejat i desbrossat que per la cara sud fent algunes marrades em davalla fins a la malauradament enderrocada Torre de Buiret i que esdevé puntualment tècnic en alguns trams alhora que espectacular i divertit. 












Ara toca anar cap a Santa Anna i ho faig tot passant per  la Bassa de la Canal i travessant al llarg Lo Solanet per una divertida pista que recorre tota la longitud del Montpedró amb puja i baixes constants fins arribar a la carretera que porta al poblat del pantà. 



En direcció nord, ressegueixo la carretera prop d’un kilòmetre passant pel costat de la font i l’àrea recreativa de Sta. Anna fins trobar un trencall a la dreta amb una pista ampla barrada per una cadena. L’agafo i començo a descendir direcció al poblat per tornar a pujar els darrers metres fins arribar a l’ermita de Sta. Anna i a les restes del castell de Pinyana (404mts) a la que s’accedeix mitjançant unes escales. 





En les mateixes escales, n’hi ha un altre tram d’escales de ciment que davalla fent treballar la suspensió de la bici de valent fins arribar a un bonic raconet on hi ha un petit engorjat i on a la sortida, el camí tomba a la dreta resseguint el curs de la Noguera Ribagorçana, on s’hi arriba a un pont sobre el Noguera i la carretera a la central elèctrica ja amb els primers indicis de boira. 






Ressegueixo la carretera cap al sud durant 1500 metres i creuo el canal de Pinyana per la Casa de Lleida pedalant en paral·lel una estona i abandonant-lo per anar a cercar el trencall de la carretera N-230 amb l’embassament de Sta. Anna a tocar del gran sifo, un gran tub característic que creua la carretera. 



Prenc la N-230 direcció Alfarrás i tot seguit trobo el camí de servei d’accés al sifo a la dreta. Giro i poc després prenc una bifurcació  a l’esquerra on trobo un divertit corriolet que paral·lel a la N-230 em deixa al cementiri d'Andaní (al peu de les Guixeres) .Allí , ja completament envoltat per la boira, agafo la pista a Les Guixeres, que va pujant per Canxinxes i les Planes de les Guàrdies amb bones vistes sobre el Montpedró (quan marxa la boira) i per extensos camps llaurats, baixo fins anar a trobar la carretera d’Albelda a Castillonroi que lògicament prenc direcció a Castillonri. 





Arribo novament a la carretera N-230 i entro a la gasolinera per anar a buscar després el camí de la Colomina , Lo Comú per finalment, enfrontar-me amb les fortes rampes de la Carrera de en Gall sortint ja als erals de Castillonroi i a la carretera de Baldellou a l’entrada de Castillonroi.




6 de des. 2013

05-12-2013 Tuc d’Horno

Tuc d’Horno
05-12-2013



Després de la sortida d’ahir, com avui també vaig sol, busco fer una foquejada amb bona orientació ,doncs les allaus han fet estralls a les cares sud, que no sigui massa compromesa i en un entorn atractiu .No em costa massa triar el Tuc d'Horno, un cim que encara no he visitat i que està situat entre la vall del Port de Vielha i la Vall del riu Nere formant un petit circ amb el Tuc de Montanero i sent, amés, una bona alternativa als més que repetits Tuc del Port de Viella i Montanero. Per accedir, cal seguir el mateix itinerari cap al Port de Vielha passant per la cabana deth Pontet i creuant el barranc pel pont. 




Un cop superat aquest, cal remuntar un contrafort just al davant anant a cercar per sota de la barrera rocallosa els plans de Montanero direcció nord i que ens apropa al pla del circ lacustre per després, rodejar pel sud la base del Tuc d'Horno i enfilar-se al coll que queda al sudoest del cim. 





 Des de aquí, es pot remuntar  esquis als peus, l'aresta fàcil i de bon fer fins arribar al cim del Tuc d'Horno (2383mts).



Pel descens, es pot desfer camí fins al coll o bé llançar-se cap a la cubeta segons estabilitat del mantell i baixar en línia recta a la vall. 






En resum, una bona jornada d’esquí de travessa amb bona neu fonda i seca a les obagues, i un xic encrostada a les solanes .

04-12-2013 Tuc de Bacivèr

Tuc de Bacivèr
04-12-2013



Després de les copioses nevades al Pirineu fa un parell de setmanes, aquest cop decideixo apostar per un valor segur i pujo sol a l’Aran avançant-me a la gentada que pujarà pel pont de la Puríssima .No massa matiner però, (i això ja comença a ser un mal costum) m’encamino cap a la Vall de l'Arriu Malo amb un possible Tuc de Marimanha o un Tuc de Bacivers que sempre son valors segurs ja que donada l’hora i la calor que fa millor no fer experiments. Surto del pàrquing d’Orri (1864mts) i direcció est, enfilo la vall que queda entre la Montanha de Baqueira i el mateix Bacivèr per un passadís a l’esquerra del fons de vall de l’Arriu Malo que m’endinsa en boscos de pi negre colgats per una gran quantitat de neu. Avanço per una zona més planera i oberta sense bosc que travesso en direcció oest anant guanyant alçada per diversos replans.



Quan soc als Llacs de Naut Baciver, vaig a buscar la pala del Còth deth Clòt de l’Os i remunto direcció nord fins arribar a la gran cubeta formada pel Tuc de Saumet, el Bacivèr i el cim del Còth deth Clòt de l’Os faig varies llaçades cap al  Tuc de Bacivèr (2642mts)arribant al coll (2583mts)i tombo per la carena direcció nord-oest fins fer cim i des d’on es pot gaudir d’una excel·lent vista de la part nord de la Val d’Aran i dels propers circs de Bacivèr i Clòt der Os. 












Trec pells i m’hi llenço per la temptadora pala somital del Bacivers on trobo una neu pols de molt bon fer anant a buscar el final de la carena del Tuc de Saumet. Descendeixo una mica per desprès flanquejar cap a l’oest per anar a buscar les pales que surten a les pistes de l’estació d’esquí trobant alguna que altre interessant canal ben carregadeta de neu pols.