4-4-2014 Circular al SO de Prats de Lluçanès.

Circular al SO de Prats de Lluçanès.

4-4-2014

Nova ruta matinal express (com la ressenya) amb els companys del Lluçanès i segona de la Trilogía de rutes a les rodalies de Prats. Sortida del Poliesportiu de Prats anant a buscar la carretera B-431 desviant-nos cap a l’ermita de Sta. Eulàlia de Pardines. Baixem a buscar el Torrent del Soler anant a trobar el petit embassament. 

Interessant en aquest punt acostar-se al Gorg d’en Galobardes. Travessem el Serrat de les Galobardes i ens acostem al bonic mas de La Biscola internant-nos en el Bosc de la Costa. 

Travessem la carretera BV-4401 i per divertit i fàcil corriol recorrem al llarg el Serrat dels Morts pujant al Serrat de les Comes i de les Arnes. 

 D’aquí, novament per pista ens atansem a Sant Pere del Grau on per camí evident anem a trobar la carretera C-154 que ens retorna al punt de partida.

Una ruta bonica, ràpida, curta i divertida....-S'agraeixen aquestes escapades matinals! 

30-3-2014 Costa Negra i Pedres d'Auló pels camins del Memorial Democràtic

Costa Negra i Pedres d'Auló pels camins del Memorial Democràtic

30-3-2014

Després de l’intent fallit al Pinetò ahir, vam anar a fer nit a Salardú al xalet del CEC on vam trobar-nos amb multitud de cares conegudes que anaven a participar en el Rally d’esquí de muntanya del CEC. Diumenge al matí ,plou. Sembla que se ens ha avançat el front que estava previst pel migdia per fer-nos la guitza i amb ell, s’esfuma per complert la volta que teníem prevista per avui a Marimanha. Intentem buscar alternatives i a la desesperada, ens hi atansem a Bonaigua amb l’esperança de trobar allí la isozero i la trobem, però junt una visibilitat gairebé nul·la. Donem per perduda tota activitat amb esquís per avui, ja que tampoc no ens fa massa patxoca seguir la traça de la cursa mig a les palpentes. Se ens acudeix baixar cap al Pallars que malgrat també plou, sembla que menys. En David i la Olga fan una proposta sendero-històrica que la Marta i jo acceptem de bon grat (qui millor per ensenyar-nos caminets i corriols que els pass@muntanyes!) La proposta: pujada per la Costa Negra a les Roques de l’Aulò tot seguint els camins dels Espais del Front del Pallars. Dit i fet, ens plantem al petit poblet de Roní,amunt del trencall per pujar a Port Ainé en un dia rúfol i encara sens pluja per aquestes landes. Fent una mica de retrospectiva, dir que durant l'ofensiva republicana del mes de maig del 38, aquest sector fou un dels més actius i de combats més cruents. La 19a Brigada Mixta republicana va atacar, el 22 de maig del 1938, la petita guarnició de les tropes franquistes que estava situada a la zona de les Pedres d’Auló, i van aconseguir ocupar algunes de posicions de l’indret. Un cop ocupades les noves posicions els republicans no van persistir en l’ofensiva i el contraatac franquista no va trigar a arribar. L’endemà, els franquistes havien recuperat algunes de les posicions. A partir d’aquell moment, a les Pedres d’Auló va començar una tossuda batalla per reconquerir i defensar les posicions. La dificultat del terreny i la proximitat dels combatents va convertir la batalla en especialment cruenta. Al cap dels dies, després de nombrosos atacs i contraatacs, i de nombroses víctimes, el 31 de maig de 1938 van quedar definitivament establertes les noves línies de front, amb molt poques variacions de com estaven amb anterioritat. L’absurd de les guerres... El recorregut s’inicia a la part alta de Roní al carrer més alt del poble, per tenir una referència, sobre l’església. Allí neix una pista que surt en direcció est amb un pal indicador de MemorialDemocràtic que marca l’inici de la ruta. Comencem a caminar tallant pista per les innumerables dreceres balitzades amb els característics pals indicadors amb marques grogues o verdes per dins del Bosc de Santa Fe. 

Arribem a la Serra de Lluís, i aproximadament a la cota 1540, trobem el primer búnker de formigó i a continuació un segon de pedra. 

Sortim a la carena de la muntanya, i en direcció sud per dins del bosc i per camí desdibuixat anem a trobar el Camí de la Cassoleta a Roní amb parapets de pedra seca. 

 Seguim amunt i trobem les roques d’Aulò a les que no ens hi enfilem doncs ja fa estona que plou i estan força relliscoses. 

Estem a l’antiga línia de foc fàcilment identificable per la quantitat de cràters que hi ha al terra. El camí continua amunt, de fet, va a cercar la pista que dóna accés a l’hotel de les pistes d’esquí de Port-Ainé. 

Nosaltres, ens hi acostem per veure les restes dels nius d’ametralladores i reculem desfent camí doncs la pluja s’intensifica.

Un interessant recorregut per la memòria històrica i per recordar-nos l’absurd de les guerres...

29-3-2014..intent a Lo Pinetó de Son (2664mts)

..intent a Lo Pinetó de Son (2664mts)

29-3-2014

De feia temps, dèiem de quedar amb en David i la Olga que per unes o altres raons, per part d’uns o altres ,mai podia ser. Aquest cap de setmana, malgrat unes previsions meteorològiques d’allò més desencoratjadores per vent i pluja, vam decidir que si o si, sortir plegats i no dilatar-ho més. L’obectiu, un vell conegut que vaig visitar per primer cop l’any 2010, Lo Pinetó de Son, un cimet que ens venia perfecte per un dia de llevantada com el que es preveia dissabte ja que, dos terços de l’ascensió, queden enclotades dins del bosc.

Puntuals, a les 9 del matí, sortim els quatre de les Planes de Son on comencem a caminar per la pista que per dins del bosc ressegueix la Riera del Tinter. Al poc, calcem esquís i travessem algun torrent fent alguna que altra acrobàcia per no mullar les pells i no detrossar-les també amb el terra que ha quedat al descobert per la manca de neu. La pista, creua una darrera vegada el riu per una passera i s’estreny acabant per ser un corriol que fent giragonses per dins del bosc, va guanyant alçada fins arribar a Lo Clot Gran, una gran explanada sense arbres on hi trobem el desviament que condueix al refugi del Pla de la Font. 

Nosaltres, anem en direcció contraria a buscar una canal anomenada "La Canal Palomera" que s’enfila decidida i ens fa salvar de cop el desnivell que hi ha fins al llom de la Serra de les Closes. 

Arribem al llom i remuntem per l’ amplia pala que mena a una esplanada carenera anomenada amb molt d'encert Lo Planell. Allí, trobem una darrera pala on l’avanç esdevé força feixuc doncs el vent de sud ens fa rebre de valent i on decidim d’abandonar just a l’avant-cim del Pinetó, el nostre objectiu final, doncs el vent (segons meteocat amb ràfegues de 90km/h) ens impossibilita de continuar. 

Sense treure pells, ens deixem caure  fins Lo Planell, on com podem preparem la transició de baixada. Comencem a lliscar per una neu en la que hom pot estar satisfet si es capaç d'encadenar tres girs seguits arribant-nos fins el llom de la Serra de les Closes. 

Un cop allí decidim retornar resseguint les nostres traces per una neu força innegociable a voltes que fa que ens haguem de ficar les piles. Arribem a lo Clot gran i ens internem pel bosc havent-nos de treure els esquís un cop al riu fins arribar als cotxes.

Almenys, que no es digui que no ho hem intentat....

Fotos:Olga,David, Marta i Daniel.